Tractament del càncer a domicili
Hospitals catalans comencen a infondre a casa els tractaments d’immunoteràpia i quimioteràpia contra certs tumors sòlids
És una tendència en oncologia, però condicionada a la disponibilitat de recursos d’infermeria
En Pedro Vàzquez té 68 anys i aviat en farà un que li van detectar un càncer de pulmó. Ell sospita que té a veure amb el fet d’haver treballat més de vint anys en un entorn amb amiant, però que hagi estat fumador tampoc no hi deu haver ajudat gaire. En qualsevol cas, malgrat ser un tumor en estadi 3, els especialistes consideren que té bon pronòstic i per això s’ha pogut acollir a una iniciativa pionera que alguns hospitals catalans comencen a impulsar: infondre tractaments oncològics al propi domicili del pacient. És una iniciativa que vol humanitzar l’atenció als pacients amb càncer i que, en espera de les valoracions definitives, està oferint molt bons resultats tant per als metges com pels pacients, tot i que l’elevada necessitat de recursos d’infermeria que suposa està obligant a frenar alguns dels projectes en marxa.
“Vaig començar els tractaments al febrer a l’hospital del Mar, primer amb quimioteràpia i radioteràpia. Quan vaig acabar-los em van dir que havia anat força bé i que ara tocava fer immunoteràpia, però que si volia la podria rebre a casa”, recorda en Pedro. Ell, que viu a Santa Coloma de Gramenet, ho va veure clar: “Endavant, molt millor així!” D’aquesta manera, ha pogut posar fi a als desplaçaments i, sobretot, a les esperes hospitalàries tedioses que van associades a aquesta mena de tractaments. Ara, rep a casa cada quinze dies la visita d’un infermer que li infon el medicament per via intravenosa i, durant l’hora que dura el procés, fa un seguiment del seu cas. Per tant, només ha d’anar a l’hospital del Mar per a les visites amb el metge i per a les analítiques de sang, encara que centres amb iniciatives similars, com l’hospital Clínic, també han incorporat la recollida de mostres a domicilii.
La cap de secció de càncer de pulmó del servei d’oncologia mèdica de l’hospital del Mar, Edurne Arriola, impulsa aquest programa, que va arrencar a principis d’any amb la col·laboració d’AstraZeneca, i indica algun dels beneficis que comporta: “La humanització de l’atenció als pacients oncològics significa que siguem capaços d’adaptar els processos al pacient en comptes del pacient als processos, tant diagnòstics com terapèutics.” D’aquesta manera se salven barreres com les dificultats físiques a les quals s’enfronten les persones a tractar, sovint d’edat avançada i amb altres malalties associades, així com el trastorn familiar que suposa, ja que sovint cal que estiguin acompanyats per familiars que en els horaris de visita mèdica haurien d’estar treballant.
El programa de l’hospital del Mar està pensat per tractar una vintena de persones amb aquest tipus d’atenció sanitària en el primer any, però encara no hi ha arribat. Un dels fets que limiten el volum que pot assumir és que s’orienta a casos de càncer de pulmó de cèl·lules no petites en estadi 3 molt concrets, i això limita la base de pacients. “Amb tot, en funció dels resultats que obtinguem, ens hem plantejat la possibilitat d’expandir-lo a altres tumors”, detalla la doctora Arriola. “El nostre objectiu no és només oferir els millors tractaments, sinó assolir la millor qualitat assistencial possible i donar al pacient les majors comoditats dins del procés oncològic”, hi afegeix.
El factor principal que determina la quantitat de pacients que es poden acollir a aquestes iniciatives, però, és la disponibilitat dels recursos d’infermeria per tirar-ho endavant. La doctora Montse Muñoz, cap d’oncologia de l’hospital Clínic, posa un exemple clar: “Si els pacients venen a l’hospital, una infermera pot tractar-ne deu en un matí. Si és ella que ha d’anar a casa dels malalts, només en podrà fer dos. Està clar que l’ideal seria el tractament domiciliari per a tothom, però el cost d’infermeria seria inplantejable. El que cal és buscar un equilibri i detectar els escenaris en què anar a l’hospital suposa una distorsió important a nivell social, familiar o laboral. Per això hem d’identificar bé els pacients que necessiten més aquest tipus de recursos.”
En el cas de l’hospital Clínic, l’experiència d’injectar tractaments oncològics endovenosos a domicili per a tumors sòlids ja fa un any i mig que dura i ve precedida per molts més anys d’experiència en atenció domiciliària en àrees com l’hematologia, que han fet programes de trasplantament de progenitors hematopoiètics (moll de l’os), o també per als pacients que reben teràpia avançada amb cèl·lules CAR-T.
El Clínic, a ple rendiment
“Nosaltres fins ara hem tractat 35 pacients. Ara mateix en tenim 20 al programa, que és el màxim que podem fer amb els recursos disponibles”, explica Javi Marco, especialista en medicina interna del Clínic i responsable de circuit de tractaments d’immunoteràpia a domicili. Els tumors que tracten més freqüentment són els de pulmó, però també melanomes, renals i, ocasionalment, algun de mama o digestiu. “Bàsicament utilitzem nivolumab, pembrolizumab o atezolizumab. Tres fàrmacs que són molt segurs i que per l’experiència prèvia sabem que és molt estrany que provoquin esdeveniments adversos”, explica, abans de recordar que, en el moment de traslladar l’administració a casa, el pacient ja ha rebut dues sessions en entorn hospitalari.
“La idea és millorar el benestar i la qualitat de vida del pacient estalviant-li el contacte amb l’hospital per a l’analítica i el tractament i deixant només la visita amb l’especialista amb la intenció que se senti menys medicalitzat i no perpètuament malalt”, explica el doctor Marco. Associat a aquest programa hi ha un estudi per valorar la qualitat de vida dels pacients, que s’acabarà quan es completin els tres anys de durada inicial del programa.
De moment, el perfil dels beneficiaris és de persones d’una edat mitjana de 75 anys i amb certa fragilitat per altres malalties i problemes de mobilitat. “D’aquí a un any i mig valorarem si hi ha un benefici real i si el programa es manté, com ha passat amb els pacients hematològics.”
Avantatges múltiples
Entre els beneficis, els impulsors d’aquests programes destaquen que els participants poden fer vida normal, veient mínimament interrompuda la seva activitat. El fet de mantenir-se més allunyat de l’hospital rebaixa l’estrès i el record constant de la malaltia i, de retruc, també el risc d’infeccions nosocomials (adquirides en entorn hospitalari). Un altre dels avantatges és que l’atenció a domicili permet un seguiment molt més estret del pacient, amb dedicació exclusiva durant més estona.
“Com que estem amb ells tota l’hora que dura la infusió, més la dels controls previs i posteriors, aprofitem per fer un seguiment de com es troben, resoldre dubtes i fer de mediadors amb els metges. És una atenció personalitzada que també inclou trucades el mateix vespre i l’endemà per valorar com es troba, cosa que amb qui ve a l’hospital no es fa”, explica Adrià Rossell, infermer participant en el projecte d’atenció domiciliària de l’hospital del Mar.
Al contrari que el programa del Clínic, que es limita a l’àrea sanitària de l’esquerra de Barcelona, l’hospital del Mar abasta altres poblacions i, a banda del Pedro a Santa Coloma, també fa serveis a Badalona, Sant Cugat i la Mina. “Podem arribar fins a un cert límit; no té sentit que anem a la Val d’Aran”, raona Laura Sanahuja, que també participa com a infermera en aquest projecte i remarca el vincle que s’aconsegueix amb els pacients: “La relació és molt bona perquè qui t’obre casa seva ja està disposat a explicar i que li expliquin coses. Un senyor, el dia del seu darrer tractament, ens va fer un esmorzar de forquilla, amb barbacoa i tot, mentre duia el tractament.”
El Parc Taulí, en pausa
Justament, la manca de recursos d’infermeria és el motiu que ha obligat l’hospital Parc Taulí de Sabadell a posar en pausa un programa similar, que va arrencar el març del 2021 i que era molt ambiciós: preveia atendre uns 180 pacients mensuals (un 13% aproximadament dels que assumeix el servei d’hospital de dia) i fins i tot incloïa alguns tractaments de quimioteràpia. “L’aposta de l’hospital és clara i cada cop més habitual en oncologia, però ara hi ha un problema de manca d’infermeria i ho hem hagut de suspendre temporalment, però quan tornem a tenir recursos l’engegarem de nou”, indica Miquel Àngel Seguí, director del servei d’oncologia mèdica al centre vallesà. Mentre espera aquest moment, el doctor Seguí col·labora amb la Societat Espanyola d’Oncologia en la preparació d’unes pautes per sistematitzar aquesta mena d’atenció domiciliaria, amb el convenciment que anirà a més.
