Identifiquen una via per superar la resistència al tractament en un tipus de leucèmia

Un estudi encapçalat per investigadors del Grup de Recerca en Cèl·lules mare i càncer de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) ha demostrat que combinar la quimioteràpia amb un inhibidor de la proteïna beta-catenina en un model animal la resistència al tractament en la leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules T, una malaltia rara que afecta sobretot a pacients en edat pediàtrica.

L’estudi, que publica la revista EMBO Molecular Medicine i en què també hi han col·laborat investigadors de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha permès corroborar que l’acció d’aquesta proteïna pot servir per determinar quins pacients respondran al tractament i quins no.

Els investigadors han treballat amb mostres de pacients i han corroborat els resultats obtinguts amb un model en ratolins. L’estudi ha confirmat el paper determinant de la beta-catenina en la formació de la leucèmia, a causa de la seva acció sobre determinats gens de les cèl·lules implicades. En total, han identificat 79 gens implicats, tot i que ara caldrà continuar investigant per determinar quins d’ells són els més importants com a predictors de resistència al tractament.

Segons explica la doctora Anna Bigas, investigadora principal del Grup de Recerca en Cèl·lules mare i càncer de l’IJC i del IMIM i autora principal del treball, l’estudi permet indicar “quins pacients tenen una probabilitat més gran de no respondre a la quimioteràpia”. “El que proposem és que, si combinem la quimioteràpia amb inhibidors d’aquesta proteïna, la beta-catenina, el que aconseguim és que responguin millor a la quimioteràpia”, afegeix Bigas.

La leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules T és més habitual en edat pediàtrica. Entre aquests pacients la taxa de supervivència, segons informen els centres de recerca catalans en un comunicat, és força alta, d’entre el 80 i el 90%. Però en els casos en adults, la supervivència cau fins al 50%. L’estudi publicat pot obrir la porta a tenir un indicador de resposta al tractament. “Un dels treballs que estem fent ara és mirar quins d’aquests gens són més decisius, els més informatius, i veure si una reducció d’aquesta firma genètica pot servir per orientar el diagnòstic de la resposta dels pacients a les quimioteràpies convencionals”, explica Bigas.

Els investigadors iniciaran ara estudis amb cèl·lules de pacients humans en ratolins. En cas de refermar les seves conclusions i la seguretat d’aquest abordatge, s’estudiarà la posada en marxa d’un assaig clínic en humans.