Les cèl·lules del fetus al nas de la mare, clau per protegir de la depressió
Un equip de l’Hospital del Mar ha detectat que les dones amb menys presència d’ADN del nadó al neuroepiteli olfactiu tenen més la malalatia
La presència de cèl·lules procedents del fetus pot convertir-se en un factor de protecció de les dones que tenen depressió. Un equip d’investigadors de l’Hospital del Mar Research Institute ha detectat per primera vegada ADN fetal al neuroepiteli olfactiu de dones que han estat mares d’un nen, fet que els ha servit per comprovar que les que tenien depressió presentaven uns nivells molt més baixos de cèl·lules procedents dels seus nadons que les que no patien aquest trastorn.
Aquesta troballa obre la porta a estudiar l’intercanvi d’ADN durant l’embaràs entre la mare i el fetus com un factor de protecció de la dona davant la depressió i la seva relació amb altres trastorns psiquiàtrics. La malaltia afecta a més del 5% de la població de l’Estat i la seva freqüència en dones és el doble que en els homes, amb pics després del part.
En el treball s’han comparat els nivells de cèl·lules procedents del fill en set dones que havien tingut fills de sexe masculí. D’aquestes, quatre presentaven un trastorn depressiu i tres no. Les afectades per la depressió tenien nivells molt més baixos, o no en presentaven, de cèl·lules dels nens al seu epiteli olfactiu.
Aquesta és la primera vegada que se certifica la presència de cèl·lules procedents del fetus en aquesta àrea, molt relacionada amb el cervell i que es considera que reflecteix de forma força efectiva el que passa al seu interior.
Segons l’estudi fet per investigadors de l’Hospital del Mar Research Institute, del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) i del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) que ha publicat a la revista Mollecular and Cellular Biochemistry durant l’embaràs i el part, es dona un intercanvi d’ADN entre el fetus i la mare. Així, tots dos reben cèl·lules, que es queden al seu cos. És el que s’anomena microquimerisme maternofetal que permet, entre altres, evitar el rebuig del fetus, reforçar vincles entre mare i fill i garantir que el fetus rep els nutrients i altres elements que necessita per créixer.
Per a la doctora. Patricia Robledo, investigadora principal del Grup de recerca en Farmacologia conductual i neuroquímica, pensa que les dades obtingudes “suggereixen que un microquimerisme fetal alt en dones que han tingut un fill podria ser un factor de protecció per a la depressió”, ja que l’intercanvi d’ADN del sue fill pot persistir molts anys al seu cos i “ser un factor tant afavoridor com protector per diverses malalties. Ara, per primera vegada, l’estudiem en depressió en un model que es considera semblant al cervell”. I la investigadora postdoctoral del Grup de recerca en Salut Mental i investigadora del CIBERSAM, Alba Toll, conclou que les dades de l’estudi, “mostren que el neuroepiteli olfactiu pot ser un bon model per estudiar el sistema nerviós central” com a potencial factor protector davant la depressió del microquimerisme fetal.
La doctora Pilar Álvarez, investigadora del Grup de recerca en Salut Mental de l’Hospital del Mar i metgessa adjunta del Servei de Psiquiatria , assegura que “s’ha demostrat que al neuroepiteli olfactiu hi ha diferents tipus de cèl·lules, incloent-hi neurones” i considera que l’estudi pot servir “per reflectir millor el que passa al sistema nerviós central que els models perifèrics, com ara els basats en cèl·lules de la sang”.
L’estudi només ha analitzat embarassos de nens, en els quals és més fàcil distingir les cèl·lules del fill de les de la mare per la diferència genètica entre ells, i la intenció és continuar els treballs per ampliar la mostra, també en dones amb depressió postpart, en un projecte finançat per l’Instituto de Salud Carlos III.
