Salut

Salut

Qui pot aturar l’eutanàsia?

Els ultraconservadors Abogados Cristianos aprofiten una escletxa de la llei per aturar judicialment la mort assistida ja aprovada

L’associació Dret a Morir Dignament i la Comissió de Garantia que aprova la prestació viuen aquesta irrupció amb preocupació

“Això no vol dir que en altres casos el vincle familiar sigui suficient per aturar l’eutanàsia”

La jut­gessa del con­tenciós admi­nis­tra­tiu número 12 va inad­me­tre dilluns pas­sat el recurs pre­sen­tat per un pare con­tra l’eutanàsia de la seva filla, de 24 anys, que va ser apro­vada per una­ni­mi­tat el 15 de juliol de l’any pas­sat per la Comissió de Garan­tia i Ava­lu­ació de Cata­lu­nya . La pres­tació d’ajuda a morir va ser pro­gra­mada per al 2 d’agost, però el dia abans el pare de la jove, que pateix una para­ple­gia i dolors neu­ropàtics impor­tants arran d’un intent de suïcidi l’octu­bre del 2022, va pre­sen­tar un recurs con­tra la reso­lució i va sol·lici­tar com a mesura cau­te­lar urgent la sus­pensió sine die de l’eutanàsia. Dar­rere del recurs hi ha Abo­ga­dos Cris­ti­a­nos, una fun­dació d’ide­o­lo­gia ultra­con­ser­va­dora amb vin­cu­la­ci­ons amb Vox que sem­bla haver tro­bat una escletxa en la llei per inten­tar atu­rar per la via judi­cial el que no van acon­se­guir fer al Congrés dels Dipu­tats. De fet, també han inter­vin­gut en un altre cas, com a asses­sors del pare d’un home de 54 anys que també va pre­sen­tar un recurs per atu­rar el procés i que el jut­jat con­tenciós admi­nis­tra­tiu número 5 també va rebut­jar. Un cop inad­me­sos els recur­sos, el següent pas és ele­var el cas al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC). “Això es pot allar­gar molt, ja que després poden anar al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i, després, a Europa”, avi­sen tant el vice­pre­si­dent de la Comissió de Garan­tia i Ava­lu­ació, l’advo­cat Fran­cesc José María, com el catedràtic de filo­so­fia del dret de la UPF Josep Maria Vila­jo­sana. I, men­tres­tant, “pre­o­cupa el pati­ment de la Noe­lia”, aler­ten tant el pre­si­dent de la Comissió de Garan­tia, el doc­tor Albert Tuca, com la pre­si­denta de l’asso­ci­ació Dret a Morir Dig­na­ment (DMD), Cris­tina Vallès, que recor­den que si ara es recorre al TSJC es tor­na­ran a dema­nar noves mesu­res cau­te­lars, que ajor­na­ran un altre cop l’eutanàsia, pot­ser anys.

Tant Vallès com José María qüesti­o­nen la ins­tru­men­ta­lit­zació que Abo­ga­dos Cris­ti­a­nos fa dels pro­ge­ni­tors. Cre­uen que el seu objec­tiu és fer “rebom­bori” i “donar-se publi­ci­tat”, moguts per motius ideològics –no van pre­sen­tar cap prova que avalés les raons per rebut­jar l’eutanàsia– i pel seu propi interès, no pel dels pro­ge­ni­tors. De fet, Vallès asse­gura que entén el pati­ment que poden tenir els pares i l’estima que sen­ten cap als seus fills, però remarca que “l’acte d’amor més gran que es pot fer és dei­xar mar­xar”, sobre­tot quan és una per­sona major d’edat “com­pe­tent, que sap què es fa i què demana i, per tant, cal accep­tar la seva decisió”.

L’escletxa

La judi­ci­a­lit­zació de l’eutanàsia s’ha produït perquè, efec­ti­va­ment, es va voler fer una llei total­ment “garan­tista” per la com­ple­xi­tat del debat gene­rat. Pre­ci­sa­ment per asse­gu­rar aques­tes garan­ties es va deci­dir que la reso­lució dic­tada per la Comissió de Garan­ties i Ava­lu­ació, necessària per poder tenir accés a l’eutanàsia, no fos un “acte essen­ci­al­ment clínic”, com José María va defen­sar abans que s’aprovés la llei, sinó un “pro­ce­di­ment de caràcter admi­nis­tra­tiu”. Per què? “Perquè totes les reso­lu­ci­ons admi­nis­tra­ti­ves poden estar sota con­trol judi­cial”, recorda el vice­pre­si­dent de la comissió. Era la manera de garan­tir que qual­se­vol reso­lució sobre la pres­tació de l’eutanàsia, posi­tiva o nega­tiva, pugui ser sot­mesa a un con­trol juris­dic­ci­o­nal sobre el pro­ce­di­ment i es pugui impug­nar.

Qui té el dret legítim?

El cen­tre de la qüestió del cas, com es resol en la sentència i com defen­sen tant Vila­jo­sana com José María, és defi­nir qui té “l’interès legítim” per poder pre­sen­tar el recurs con­tra la reso­lució favo­ra­ble de l’eutanàsia. La clau és “la inter­pre­tació de qui pot estar legi­ti­mat per pre­sen­tar un recurs davant una qüestió que afecta la dig­ni­tat d’una per­sona”, diu Vila­jo­sana, que defensa una “inter­pre­tació ben res­tric­tiva”. Perquè al final, si el vin­cle fami­liar, tal com defensa el pare i també la fis­ca­lia, és el que deter­mina qui pot pre­sen­tar un recurs, la qüestió és, segons José María, “fins a quin grau?”. “La cunyada a qui només veig un cop l’any hi pot inter­fe­rir?”, es qüesti­ona. En la sentència del cas de la Noe­lia, la jut­gessa con­si­dera que en aquest cas la vin­cu­lació fami­liar no és sufi­ci­ent perquè, a part de tenir ple­nes capa­ci­tats de decisió, la noia “fa anys que no viu amb els seus pro­ge­ni­tors”, als quals –recorda– se’ls va reti­rar la custòdia durant anys, i a més la relació pare-filla “no és gaire bona”. Aquesta falta de “relació fami­liar sufi­ci­ent­ment estreta” fa que la jut­gessa con­si­deri que no es pot “fona­men­tar la legi­ti­mació en el dret a la vida fami­liar”, reco­ne­gut en el con­veni euro­peu de drets humans, fet que la porta, entre altres con­si­de­ra­ci­ons, a rebut­jar el recurs. “Això no vol dir que en altres situ­a­ci­ons el vin­cle fami­liar sigui sufi­ci­ent” per tenir la legi­ti­mació necessària per recórrer con­tra l’eutanàsia, avisa José María. “El cas obre la porta a la pos­si­bi­li­tat que una per­sona pugui recla­mar”, reco­neix el doc­tor Tuca.

La funció del fis­cal

Vila­jo­sana posa una altra qüestió en el punt de mira i és la figura del fis­cal, que sem­bla haver “adop­tat unes posi­ci­ons que van més enllà” del que cal­dria, ja que direc­ta­ment es pro­nun­cia sobre la legi­ti­mació, que atorga al pare de la noia fona­men­tant-se en “l’existència d’una vin­cu­lació fami­liar”. Vila­jon­cosa defensa que el fis­cal s’ha de limi­tar a fer de “garant per com­pro­var si s’han com­plert els tràmits que marca la llei”, és a dir, “qüesti­ons pro­ce­di­men­tals”, però no fer “una inter­pre­tació exten­siva de qui hi té interès legítim”.

Que­re­lla con­tra metge i jurista

Abo­ga­dos Cris­ti­a­nos ha amenaçat ara de pre­sen­tar una que­re­lla per fal­se­dat docu­men­tal con­tra el metge i el jurista que van fer l’informe previ i que per la com­ple­xi­tat del cas el van ele­var al ple de la comissió, inte­grada per dinou per­so­nes, que final­ment va apro­var l’eutanàsia per una­ni­mi­tat. L’única manera pro­ce­di­men­tal de por­tar el cas al ple era forçar un des­a­cord, encara que hi hagués acord. Abo­ga­dos Cris­ti­a­nos apro­fita el des­a­cord forçós, que la jut­gessa ha defen­sat en la sentència, per fer la que­re­lla.

Una malaltia greu i incurable i un patiment “intolerable”

Des de l’entrada en vigor de la llei, el juny del 2021, s’han rebut 459 sol·licituds (65 el 2021, 175 el 2022 i 219 el 2023) i s’han fet 214 eutanàsies (29 el 2021, 91 el 2022 i 94 el 2023). Per demanar la prestació a la mort assistida, cal que la persona pateixi una malaltia “greu i incurable” o bé “patiment greu, crònic i impossibilitant” que provoqui un “patiment físic o psíquic intolerable”. Per això existeix la Comissió de Garantia, formada per dinou persones, que són les que avaluen els casos en últim terme, un cop la persona ha presentat dues sol·licituds per escrit al seu metge responsable, que haurà de verificar-ne els requisits i contrastar-ho amb un metge consultor. Després s’eleva a la comissió, que designa al cas un metge i un jurista, que emeten l’informe final. El president de la comissió, el doctor Albert Tuca, recorda que el metge i el jurista verifiquen les dades subjectives i objectives del cas per comprovar que compleix els requisits de la llei, tot i que espera que en un futur el procés sigui més curt per agilitzar peticions i evitar molts patiments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia