“No es tracta d’assolar el REC, sinó d’aprofitar el que hi ha”

Som un grup d’amics generacional i també en un àmbit professional, ja que som de feines més o menys complementàries. El REC és un barri fora murades i vam pensar que calia fer alguna cosa que ens posés al mapa. L’edició 0 va començar de manera molt vergonyosa, però la cosa va funcionar, vam fer transitar molta gent pel barri i vam anar continuant. L’any vinent el REC ja farà deu anys.

El REC està fet de manera maquiavèl·lica per poder transformar el barri i activar-lo. La intenció és que un dia sigui el millor barri que nosaltres podem aconseguir, un barri amb una economia circular, com hi ha a altres llocs d’Europa on la gent es veu feliç. De moment som encara al replà del primer pis. Igualada és una ciutat mitjana de la Catalunya Central en la qual es viu molt bé perquè hi tens tot el que pots desitjar, però també és una ciutat que hem de construir nosaltres mateixos. No som ambiciosos, però de mica en mica, cada vegada més, l’anem situant.

Aquí ho veu tothom, però des de fa temps estem esperant un canvi de normativa, que ara ja és urgent. Cal un nou pla municipal perquè al REC hi puguin haver tots els usos urbanístics que fan falta, ara està congelat. La gent està expectant, espero que d’aquí a tres o quatre anys la normativa estigui solucionada i aleshores serà el moment en què la gent s’arriscarà a comprar, restaurar i posar tota l’estima que fa falta. No es tracta d’assolar el REC amb les excavadores i fer taula rasa, sinó d’aprofitar el que hi ha. Aquí cal més inversió i més implicació de la gent del territori.

S’ha aconseguit que hi hagi prop d’una desena d’estudis d’artistes entre la gent que, generacionalment, necessitàvem espais grans. També els blanquers els últims anys s’han dedicat a treballar el cuir de qualitat, de l’excel·lència i elluxe, ells aporten activitat industrial al barri. Però sí que s’hi troben a faltar serveis i regularització perquè siguin possibles moltes més activitats.

Sí, ens agradaria que les empreses s’hi anessin quedant, ara estem en la fase de focalitzar. Aquests quatre dies no deixen de ser un circ, poses els lleons i el domador, fas tot l’espectacle, tot és una mica màgic i fa pensar molt en les possibilitats que té el REC. Tot plegat és una mica de cosmètica.

És una mica l’ADN d’Igualada, els anys setanta moltes empreses de tradició tèxtil obrien les fàbriques perquè la gent pogués venir a comprar. Nosaltres hem incorporat aquesta manera de fer al REC posant moltes botigues de fàbrica. Cadascuna en un ambient diferent, cap és igual, és tot molt heterogeni, com una gimcana on les coses estan en estat cru, ni polides ni ordenades, i això és el que la gent aprecia.

És clar, hem de començar a comprar amb una certa responsabilitat, nosaltres som els primers a dir-ho. Hi ha molta gent que ve i no compra res, però pren una cervesa o menja alguna cosa en algun food truk. Al llarg del recorregut intentem que cada 25 metres hi hagi una activitat. La nostra arma és la creativitat, els visitants tenen al seu abast diverses opcions, des de prendre una cervesa fins a un recital de poesia o escoltar un DJ. Volem donar una mica de felicitat momentània en aquest passeig, no volem ser un centre comercial estàndard, sinó una experiència completament diferent.

Sí, són just on va començar la indústria adobera igualadina al voltant del segle XII. Estan situades al costat del riu, ja que aleshores era una indústria molt bruta, que feia molta pudor i sempre estaven fora del poble i al costat de l’aigua. Ara tenen depuradores i ja no fan aquella pudor. La seva activitat, amb pells amuntegades i carretons amunt i avall ens sembla un tema exòtic per seduir la gent que ve de fora, que així veu que al barri hi ha activitat.

Els joves de la ciutat estan molt il·lusionats amb el REC, alguns volen venir a viure-hi. La nostra generació s’hi va instal·lar perquè té bons espais, ara hi ha joves i organitzacions culturals, tots volen tenir el seu local en aquest territori perquè entre tots hi ha autoestima.