“Era l’hora de fer un congrés de geologia exclusiu a Catalunya”

Vam revi­sar la figura de Lluís Maria Vidal i vam deci­dir fer un congrés en home­natge seu, perquè va ser un geòleg i miner de finals del segle XIX i ini­cis del XX, que va apor­tar molt al conei­xe­ment de les dife­rents ciències geològiques de Cata­lu­nya: pale­on­to­lo­gia, arque­o­lo­gia, astro­lo­gia, foto­gra­fia científica, l’excur­si­o­nisme científic. És una de les figu­res clau de la ciència d’aque­lla època. També era una demanda, ja que hem orga­nit­zat més de 30 con­gres­sos en el ter­ri­tori penin­su­lar i era l’hora de fer-ne un exclu­siu a Cata­lu­nya.

Crec que no. Quan jo vaig estu­diar geològiques poc se’n par­lava, pot­ser perquè era engi­nyer, i en canvi és un dels grans pares de la geo­lo­gia, con­jun­ta­ment amb els cape­llans.

Sí, perquè molta part de la for­mació de la geo­lo­gia de Cata­lu­nya pro­ce­deix del semi­nari de Bar­ce­lona, on un grup de cape­llans com Jaume Almera o mossèn Bata­ller, van impul­sar la geo­lo­gia abans que existís la facul­tat. Tot va coin­ci­dir amb l’època del final del roman­ti­cisme, quan es redes­co­breix la natura i aquesta n’és una faceta. Els pri­mers grans tre­balls són d’aquesta època. A l’últim gran mes­tre, Oriol Riba i Arde­riu, que va morir el 2011, tam­poc el país no li ha fet un reco­nei­xe­ment. Era fill de dos gran poe­tes del país, com Car­les Riba i Cle­men­tina Arde­riu, i una de les seves grans obres va ser el Dic­ci­io­nari de la Geo­lo­gia de Cata­lu­nya, ajun­tant la faceta literària de la família i la docència.

Al vol­tant d’unes cent per­so­nes, la mei­tat dels quals no són pro­fes­si­o­nals.

Avui fem una sor­tida de camp pràctica a Sant Llo­renç de Morunys per estu­diar la geo­lo­gia de la part nord del Sol­sonès i al mateix temps un altre grup visi­tarà la fàbrica i la pedrera de la Knauf. Després de dinar ani­rem a veure el museu de Sant Llo­renç de Morunys. El segon dia és una sessió acadèmica al tea­tre de Sol­sona, amb deu xer­ra­des sobre Lluís Maria Vidal des dels dife­rents punts de vista. L’1 i 2 de juny el congrés baixa a Man­resa, on es fan les ses­si­ons cen­trals amb xer­ra­des, pre­sen­ta­ci­ons i comu­ni­ca­ci­ons sobre història de la geo­lo­gia, de la mine­ria i patri­moni miner. Es clou amb un sopar a Cellers amb obser­vació d’estre­lles. I el dia 3 fem la visita a la pedrera de Meià, que va des­co­brir Vidal quan era estu­di­ant i després en va ser l’engi­nyer. És un dels jaci­ments de fòssils més impor­tants del món. Ara està cui­dat, però durant molt temps venia gent d’arreu i se’ls empor­ta­ven.

La gent del poble recorda que durant molts anys venien fur­go­ne­tes ale­ma­nyes, austríaques o suïsses i mar­xa­ven car­re­ga­des de mate­rial que està escam­pat per molts llocs del món.

Si, està en estudi si serà cada any o cada dos, però hi incor­po­ra­rem el premi Lluís Maria Vidal. Es pre­mi­a­ran dues coses: la per­sona que s’hagi dis­tin­git a Cata­lu­nya en alguna de les coses que va estu­diar Vidal i, d’altra banda, la ins­ti­tució cata­lana que hagi fet el mateix.

La geo­lo­gia de Cata­lu­nya i Aragó és pri­vi­le­gi­ada perquè tenen tres uni­tats impor­tants: els Piri­neus, una gran depressió al mig i les ser­ra­la­des que estan a la vora. A Cata­lu­nya hi ha un con­junt d’indrets molt bons i el Sol­sonès és dels que en tenen més i també té molta importància la zona de Sant Llo­renç de Morunys, la zona de Busa, de Port de Comte o de Cam­brils.

La mine­ria es va apro­fi­tar dels mate­ri­als geològics sòlids, líquids i gaso­sos. Ara ja hi ha la consciència de res­tau­rar i fer-ho bé des que va sor­tir la pri­mera llei el 1981 a Cata­lu­nya... i un any després la tre­ien a Espa­nya, que n’és la còpia. No sem­pre es res­taura bé, però la soci­e­tat té recur­sos per exi­gir-ho i si l’admi­nis­tració no ho fa és culpa seva. Ara a Cata­lu­nya hi ha una demanda tre­menda empa­rada en dos fets: la nor­ma­tiva euro­pea de mate­ri­als pri­vi­le­gi­ats i l’apli­cació del 155, perquè mol­tes coses les deci­dei­xen a fora i ens poden colar algun gol.

L’intent d’explo­tació de wol­frami i tungstè al port de Salau, a la punta del Pallars Sobirà, i un intent d’explo­tació de cobalt a la zona sud, a Pera­mea, també del Pallars. Aques­tes són les més avançades, però també pro­ba­ble­ment s’obrirà una gran explo­tació de guix al nord de la Segarra i es pros­pec­tarà or al Segre.