Ciència

MARIONA FERRANDIZ

DOCTORA EN ECOLOGIA EVOLUTIVA, INVESTIGADORA DEL CREAF I PROFESSORA A LA UAB

“Els ratolins no són ‘sexis’, però sabem que tenen personalitat”

La biòloga Mariona Ferrandiz (Sabadell, 1986) ha començat a categoritzar alguns trets del caràcter dels ratolins de bosc, que poden influir en l’adaptació dels boscos al canvi climàtic

Com és que investiga el comportament dels rosegadors?
Fa anys, a la universitat, la meva il·lusió era estudiar els guepards, però quan encara feia biologia vaig poder fer de voluntària per estudiar marmotes al Pirineu. Allà vaig entrar en la roda: després vaig fer el treball de màster, el doctorat i em vaig quedar en el món dels rosegadors, amb lirons i ratolins. Ara he començat a fer alguna cosa amb altres animals, com la tortuga mediterrània i la gralla.
I té plans d’estudiar els guepards?
Ara mateix no tinc projectes, i la veritat és que és complicat fer-ho. El guepard, com els ximpanzés i alguns altres, és un animal sexi, que atreu molta gent. Així que és més difícil trobar una feina per estudiar-los. Has d’estar molt preparat, ser molt bo i acceptar que has de renunciar a la teva vida per anar a aquest tipus de projectes. Els ratolins no són sexis, però també s’estudien, i nosaltres hem vist que tenen personalitat.
Com van fer la investigació?
Vam capturar una població salvatge de ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus) que vivien en condicions naturals a Collserola. Els vam posar en condicions de laboratori, en una masia sense res que els molestés, amb alimentació i un espai de tranquil·litat perquè hi fessin el seu cau. Després d’uns dies d’adaptació, vam començar amb els experiments de personalitat.
En què consisteixen?
Vam estar gravant el comportament durant la nit en diferents situacions. Cadascú estava en el seu espai propi, una mena de peixera tancada per dalt amb una reixeta perquè no s’escapessin. El primer dia vam posar sobre la reixa un cotó amb aigua, per fer una condició de control i veure com actuaven. Després vam deixar-los una nit de tranquil·litat i l’endemà vam posar un altre cotó fluix, però aquest cop amb olor de geneta.
Que fa fila de ser el seu predador, oi?
Exacte, juntament amb rapinyaires i serps. Volíem simular unes condicions que els generés por. I després vam repetir una tercera nit amb situació de control. Després, amb les diferents gravacions ens vam dedicar a estudiar quanta estona es van passar dins i fora del seu refugi. I també a veure què feien quan estaven fora, caracteritzant el seu comportament. Per exemple, llepar-se per netejar-se era un comportament confiat, de tranquil·litat, mentre que si pretenien escapar-se és perquè estaven esverats i tenien por. Així és com vam veure les característiques individuals de cada ratolí.
I van anar més enllà amb un segon experiment.
Sí, els vam dur a un espai individual molt més gran. En aquell terreny hi deixàvem diverses aglans i els gravàvem de nit per veure com es comportaven, si s’allunyaven molt o no, si agafaven les grans o les petites... Ho vam repetir amb cotons amb aigua i amb olor de geneta i vam veure que els ratolins es comportaven sistemàticament d’acord amb el seu caràcter, independentment de les condicions. Tot i que en situacions de perill tots tendien a estar menys actius, un ratolí valent ho és tant si hi ha olor de geneta com si no n’hi ha. I això té relació amb la manera com mouen les llavors i les dispersen.
I no van estudiar altres trets de la personalitat, com la capacitat de socialització?
En algunes espècies d’animals on ja s’havia comprovat l’existència de la personalitat s’han fet altres estudis més complexos, però la socialització no es pot estudiar en els ratolins. Són solitaris i individualistes, fan vida sols i interactuen amb individus puntualment. En captivitat, si els posem junts, es poden arribar a matar entre ells.
Què estudia ara?
Hem començat a preparar un experiment en dues zones diferents. Un bosc madur, tancat i difícil d’accedir de Collserola, on creiem que segurament els ratolins tenen més calma perquè és un bosc difícil d’accedir i tenen un baix risc de trobar-se amb predadors. I un altre alzinar que es va cremar fa 25 anys a prop de Sant Quirze del Vallès, un bosc obert sense gaires matolls i on els predadors els poden veure fàcilment. Creiem que, d’alguna manera, un entorn més complicat els obligarà a ser més valents. També estudiarem el seu nivell d’estrès a partir del volum d’excrements i els patrons de dispersió de llavors en un lloc i l’altre.
Segur que algú li haurà dit: “I això que estudies, per a què serveix”?
És clar que sí! Jo sempre responc que tenir coneixement sobre allò que ens envolta sempre és interessant. Recollim evidències de com es comporten els animals i els ecosistemes i potser algun dia algú ho aprofitarà per a un fi més gran. Saber com dispersen les llavors dels arbres pot ser útil per elaborar estratègies de regeneració de boscos, per exemple.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.