Ciència

Unió Europea

L’ESA vol astronautes europeus a la Lluna abans que acabi “aquesta dècada”

L’agència europea ho negocia amb la NASA en el marc del programa Artemis

Airbus fabrica un mòdul de la nau espacial Orion

L’Agència Espacial Europea (ESA) negocia amb la seva homòloga nord-americana, la NASA, que hi pugui haver astronautes europeus a la Lluna “abans de la fi d’aquesta dècada” en el marc del programa Artemis, que farà el seu primer llançament de prova la setmana vinent.

El director general de l’ESA, l’austríac Josef Aschbacher, ha explicat aquest dimarts en una roda de premsa telemàtica que el paper dels astronautes europeus depèn de les discussions amb la NASA, que es duran a terme en els pròxims mesos, i també d’allò que decideixin els ministres europeus en la conferència que celebraran al novembre.

En aquest sentit, Aschbacher té la intenció de demanar als països membres de l’ESA una partida de 3.000 milions d’euros per a l’exploració humana i robòtica. Segons ell, “això és crucial en les nostres discussions amb la NASA”.

De moment, no s’ha decidit qui seran els tres primers astronautes europeus que s’enviïn a la Lluna.

Artemis és el programa internacional liderat pels Estats Units com a successor de l’Apolo, que va portar la humanitat a la lluna per primera vegada el 1969, i al qual es va posar fi els anys 1970. La seva primera missió es desenvoluparà amb el llançament de la nau espacial Orion, programada per al pròxim dilluns al Centre Espacial Kennedy, a Florida.


Participació europea
Deu països europeus, entre ells l’Estat espanyol, participen en aquest programa amb un mòdul integrat per 22.000 components que impulsarà la nau espacial Orion de la NASA, construït per Airbus (3.000 dels seus empleats hi estan implicats) i per altres 60 empreses europees.

Fins ara s’han encarregat sis unitats d’aquest Mòdul de Servei Europeu (ESM), que proporcionarà propulsió, energia i regulació tèrmica a la nau i que, a partir de les primeres missions tripulades (cap al 2025), també oferirà als astronautes aigua i oxigen.

Aschbacher ha posat l’èmfasi en què sense l’ESM la NASA no podria portar els astronautes a la Lluna. Segons ell, aquesta responsabilitat i el caràcter “essencial” d’aquest equipament il·lustra que, després de dècades de forta col·laboració amb l’agència nord-americana, amb Artemis s’ha passat a “una nova etapa”.

L’Estat espanyol té una participació petita però rellevant en termes qualitatius, ja que s’encarrega de la unitat electrònica que gestiona la distribució dels comandaments per a cada subsistema (per exemple per a la climatització). Aquest instrument es fabrica a la planta que Airbus  té a la ciutat madrilenya de Tres Cantos, l’antiga CRISA.

Desenvolupar el primer ESM ha tingut un cost de 650 milions d’euros i el paquet dels sis primers, per als quals ja està formalitzat el contracte, uns 2.100 milions d’euros.

El compromís plenament assumit per Airbus és tenir disponible un nou mòdul cada any.

El seu responsable per als sistemes espacials, Jean-Marc Nasr, ha subratllat que és la primera vegada que la NASA accepta la participació d’una empresa estrangera per a una unitat tan important d’una de les seves naus espacials. Nasr ha assegurat que treballen “colze amb colze” amb el fabricant d’Orion, Lockheed Martin.

Per al director general de l’ESA, “aquestes inversions en missions històriques oferiran moltes capacitats per als països implicats”, en particular en termes de desenvolupament tecnològic. “Europa forma part de la tornada a la Lluna, i això és enorme”, ha assenyalat.

En termes científics, Artemis, que és una missió purament civil i sense cap dimensió militar, pot aportar, sobretot, un millor coneixement de la història de tot el sistema solar, segons l’organisme europeu.

L’ESA confia que la missió permeti avançar en la verificació de la presència d’aigua i, si és el cas, determinar d’on ve. També ha de servir com a plataforma per a l’exploració d’astres més llunyans, gràcies a l’experiència que s’acumularà amb els vols tripulats i amb la possible instal·lació d’un telescopi espacial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Medi ambient

L’aeroport de Lleida-Alguaire inicia la producció d’hidrogen verd

Lleida
SALUT

Llavaneres inaugura l’ampliació del CAP que ara durà el nom de Manoli Marco

SANT ANDREU DE LLAVANERES

Tallada la circulació de trens per l’incendi d’un dipòsit de gas liquat

GIRONA

Figueres intensifica la lluita contra l’incivisme

FIGUERES
Borja Manzanares
President del Col·legi Oficial d’Infermeres de Barcelona

“Els problemes de la infermeria no tenen una solució màgica”

Barcelona
patrimoni

El Síndic renya l’Ajuntament de Mataró per Ca la Madrona

Mataró

Un pregó coral que repassa 40 anys de ràdio, tret de sortida de la Festa Major

SALT
societat

Detinguda una conductora implicada en un accident amb tres morts a Castellfollit del Boix a finals de juny

Castellfollit del Boix

Detingut un bomber voluntari per l’incendi de l’any passat

portbou / colera