Ciència

MARGA NADAL

DIRECTORA DE L’IDIBGI

“No hem de manar per quota, sinó pel fet de ser millors”

“Alguns ambients als quals accedeixes com a directora encara són horriblement masclistes”

“Ja hauríem hagut de notar el canvi”

Una mare directora científica no és pitjor ni millor mare que una mare només científica

La doc­tora en bio­lo­gia Marga Nadal (Bar­ce­lona, 1964) va ser inves­ti­ga­dora del pro­grama Ramón y Cajal a l’Idi­bell. El 2009 va fer el salt cap a la gestió de la ciència i, després d’haver ocu­pat posi­ci­ons direc­ti­ves en dife­rents enti­tats, ara fa tres anys que és al cap­da­vant de l’Ins­ti­tut d’Inves­ti­gació Biomèdica de Girona.

Pre­gunta òbvia, però obli­gada. És nor­mal que de 41 cen­tres de recerca només n’hi hagi sis de diri­gits per dones?
No, el pro­blema és que fins ara ho era. Per sort, crec que s’hi està posant remei a poc a poc.
Quan va dei­xar de ser nor­mal?
Quan les dones vam començar a pre­sen­tar-nos més a les pla­ces, perquè un dels pro­ble­mes ha estat que ens hi hem pre­sen­tat poc, pro­ba­ble­ment pen­sant que els nos­tres per­fils no encai­xa­ven, que era molta res­pon­sa­bi­li­tat, que no ens ho dona­rien… Si una dona no com­pleix fil per randa el que demana una con­vo­catòria, pensa que no té cap pos­si­bi­li­tat. I amb els homes això no passa. Però això no ho explica tot, és un tema mul­ti­fac­to­rial.
Ha sen­tit que ser dona hagi alen­tit el seu accés a posi­ci­ons direc­ti­ves?
No, però una vegada sí que vaig tenir la sen­sació de ser la quota. Em van enco­rat­jar a pre­sen­tar-me a una posició i vaig sen­tir que ho feien només perquè hi hagués alguna dona en el con­curs, i això tam­poc no és gaire agra­da­ble.
Tots el cen­tres de recerca tenen la mateixa sen­si­bi­li­tat per pro­moure la igual­tat i la pro­gressió de les dones en la ciència?
Crec i vull pen­sar que sí. S’ha fet un pas enda­vant molt impor­tant. Però també és cert que a les facul­tats de ciència fa molts anys que hi ha més dones que homes i ja hauríem hagut de notar el canvi.
Diu que no ha hagut de demos­trar més capa­ci­tat que els homes en posi­ci­ons equi­pa­ra­bles a la seva, però sap que això passa. Ha cone­gut algun exem­ple dis­cri­mi­na­tori d’alguna com­pa­nya?
El que sí sé és que hi ha alguns ambi­ents als quals acce­dei­xes com a direc­tora (actes, comis­si­ons i reu­ni­ons inhe­rents al teu càrrec) que han mane­gat sem­pre els homes i que, en alguns casos, encara són hor­ri­ble­ment mas­clis­tes. S’han mogut sem­bre en unes dinàmiques gai­rebé misògines, i ara som nosal­tres que hau­rem de can­viar aques­tes inèrcies.
Qui­nes mesu­res són les més indi­ca­des per fer-ho?
N’hi ha mol­tes. Una és tenir refe­rents, i a poc a poc n’hi va havent. La segona és incul­car a les dones no només que poden fer-ho, sinó que ho han de fer, que s’hi han de pre­sen­tar. Una mare direc­tora científica no és pit­jor ni millor mare que una mare només científica.
Anem pel bon camí?
Crec que sí, soc opti­mista i penso que ho ani­rem acon­se­guint. El que no m’agrada són les impo­si­ci­ons. No hem de lide­rar per quo­tes, sinó perquè ho estem fent igual o millor que les altres per­so­nes que s’hi han pre­sen­tat. Si no, aca­ba­rem per­ver­tint una cosa que estem fent bé.
Però seria lògic bus­car el 50%, no?
La cosa lògica seria que no haguéssim de comp­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia