ciència
Troben un biomarcador per saber el pronòstic de certs carcinomes cutanis
Un estudi liderat per científics de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) amb la col·laboració de l’Hospital de Bellvitge ha revelat que la proteïna ITGAV pot servir com a biomarcador pronòstic en pacients amb carcinoma escamós cutani. Una troballa que han publicat a la revista Journal of Experimental & Clinical Cancer Research i que permetria predir amb més precisió l’evolució de la malaltia. El treball també revela alguns dels mecanismes involucrats en la progressió tumoral.
La proteïna ITGAV permet detectar en estadis inicials de la malaltia aquells pacients amb alt risc de patir recaigudes tumorals. Aquest nou biomarcador pot complementar i millorar la informació del perfil del pacient i permetre’n un seguiment més estret i l’assignació de teràpies més efectives des de l’inici de la malaltia.
En etapes intermèdies de la progressió del carcinoma escamós de pell, les cèl·lules canceroses epitelials poden adquirir una plasticitat que les habilita per guanyar capacitat migratòria i invasiva i, per tant, potencial per a generar cèl·lules cancerígenes agressives en forma de metàstasi.
“La proteïna ITGAV identifica aquestes cèl·lules cancerígenes plàstiques epitelials i, com a conseqüència, permet la detecció primerenca d’aquells pacients amb risc de recaiguda tumoral”, explica la investigadora Marta López. “D’aquesta manera, gràcies aquest biomarcador es podria identificar amb més precisió quins pacients necessiten un seguiment més intensiu”, hi afegeix.
L’estudi també apunta noves dianes terapèutiques: un parell de proteïnes que interactuen per fer aparèixer les cèl·lules que duen el càncer a estadis més agressius i que, bloquejant-les, impediria que el tumor guanyés agressivitat.
Incidència en augment
La incidència del carcinoma escamós de pell està incrementant a nivell mundial. Tot i que la majoria de casos són tractats amb èxit a través de cirurgia, encara hi ha un percentatge considerable de pacients que pateixen recaigudes associades directament amb les metàstasis. Això provoca l’aparició de tumors en estat més avançats, més agressius i resistents a les teràpies de les que es disposen en l’actualitat i que tenen com a resultat una baixa supervivència en aquest tipus de tumor.