Investigadors de la UB rejoveneixen neurones a través de la reprogramació

Una recerca liderada per la Universitat de Barcelona (UB) descriu com les neurones del cervell dels ratolins poden rejovenir-se mitjançant un cicle de reprogramació cel·lular controlat que ajuda a recuperar algunes propietats i funcions neurològiques alterades. El treball podria obrir noves perspectives per estudiar les malalties neurodegeneratives en pacients gràcies a un enfocament innovador que aborda el procés del rejoveniment cel·lular en neurones i posa l’accent en el rol del que es coneixen com a factors de Yamanaka, unes proteïnes clau per revertir l’envelliment poc estudiades fins ara en el sistema nerviós.

La recerca, publicada a la revista Cell Stem Cell, la dirigeixen els experts de la UB Daniel del Toro, Albert Giralt i Sofia Zaballa, però també hi han participat centres com ara l’Idibaps, l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i l’Institut Max Planck d’Intel·ligència Biològica alemany.

El treball parteix de les descobertes per reprogramar cèl·lules diferenciades i retornar-les a un estat propi de les cèl·lules pluripotents que, el 2012, va fer que el científic japonès Shinya Yamanaka rebés el premi Nobel de Medicina. Els coneguts com a factors de transcripció de Yamanaka s’han aplicat habitualment en recerca sobre els factors en el rejoveniment i regeneració dels teixits perifèrics (pell, múscul, fetge i cor), mentre que aquest treball aprofundeix en els efectes que podrien arribar a provocar al sistema nerviós central a partir de l’estudi al cervell dels ratolins.

“Si controlem de manera molt precisa l’expressió d’aquests factors, també som capaços de controlar el procés de proliferació cel·lular i obtenir cervells amb una escorça cerebral més gran i sense perdre l’estructura i una funció correctes”, explica Daniel del Toro, investigador principal del departament de biomedicina de la UB.

Albert Giralt explica que, en el cas dels ratolins adults, “l’expressió dels factors de Yamanaka en neurones adultes provoca que aquestes cèl·lules es rejoveneixin i mostrin protecció contra malalties neurodegeneratives, com ara la d’Alzheimer”. En aquestes neurones rejovenides augmenta el nombre de connexions sinàptiques, el metabolisme alterat s’estabilitza i el perfil epigenètic de la cèl·lula també es normalitza.

Els experts detallen que, “mitjançant un control precís en poblacions neurals específiques”, han aconseguit factors segurs per evitar l’aparició de tumors i millorar no només la plasticitat sinàptica neuronal, sinó també les funcions cognitives d’ordre superior, com ara la capacitat de socialitzar i formar noves memòries.

Els investigadors volen investigar quines altres malalties del sistema nerviós es podrien beneficiar de la tecnologia de la reprogramació cel·lular, aprofundir en els mecanismes moleculars subjacents per dissenyar noves estratègies terapèutiques i, finalment, apropar els resultats a la pràctica clínica.