“El llenguatge no serveix per descriure l'emoció musical”

La primera comunicació amb l'ésser humà més important de la nostra vida, la mare, es fa a través de la música. Sabem que un nadó és molt més receptiu a la veu de la mare quan canta que no pas quan parla. Aquest lligam ja existia al començament de la humanitat.

La música expressa una energia vital. Les persones l'experimentem d'acord amb l'edat. Els joves són més energètics i volen una música més enèrgica. La gent més gran sol preferir una música més suau. És més una qüestió d'energia que no pas d'estil.

No és així. Hem fet experiments i hem trobat que la resposta emocional és semblant. Però per explicar aquestes emocions cada persona utilitza el seu llenguatge. I el llenguatge pot canviar d'una persona a l'altra. Potser pensem que experimentem emocions diferents, i no és així. Només les expressem diferent. El llenguatge no és bo per descriure les emocions experimentades amb la música.

Amb el temps, el nostre sistema cognitiu canvia, però la peça musical, no; per això deixa d'agradar-nos. A més, en canviar el sistema cognitiu, també comencem a preferir altres peces. Passa el mateix amb la gastronomia i amb el vestuari. Canviem constantment.

Primer: l'energia d'un ésser humà canvia amb l'edat, i també les preferències. Segon: augmenta el nostre coneixement i ens tornem més sensibles a altres tipus de coses.

Sabem que hi ha fins a un dos per cent de la població que és amusical. No poden percebre l'alçada de la nota, que és fonamental. Aquest dèficit està causat, se suposa, per raons genètiques. Nosaltres hem iniciat un projecte de recerca molt important per esbrinar-ho.

Un nen petit que encara no ha anat a escola ignora què és un verb o un predicat, però entén el que se li diu. El mateix passa amb la música.

Jo diria que no. Intueixo que si fóssim capaços de comparar l'apreciació d'una persona que ha fet estudis musicals amb la d'una altra que no n'ha fet, trobaríem que l'efecte és el contrari. De vegades, saber solfeig mata el plaer de la música.

Perquè es pot desenvolupar un abordatge molt intel·lectual i perdre un aspecte fonamental, que és la intel·ligència afectiva.

Depèn. Hi ha música d'altres cultures davant la qual sempre serem sensibles, perquè expressa emocions bàsiques dels éssers humans. El que ens manca és el lligam entre la música i el seu context social.

Un dels descobriments més importants que s'han de fer ara en les ciències neurocognitives és entendre els canvis cerebrals que causa la música quan l'escoltem.

Quan sentim música es produeixen canvis químics al cervell. Per això la música té un efecte tan enorme sobre els ésser humans. I això també explica per què la música ha tingut un paper tan important en la nostra història.

Els afecta, però no igual. Els éssers humans ballem. Cap altre animal ho fa. Això corrobora que la música té alguna cosa a veure amb l'essència de la humanitat.