Bracons rep 1,7 milions de cotxes en un any, la meitat dels previstos
Els veïns d'Osona l'utilitzen més, els dies festius, que no pas els de la Garrotxa
El volum de trànsit mitjà previst en els estudis de mobilitat per al túnel de Bracons no s'han complert un any després de la seva obertura. La intensitat mitjana comptant els dos sentits de circulació es preveia de 9.000 vehicles, però en realitat és de 4.400 vehicles. D'aquests, 4.200 són lleugers i la resta, 630, pesants, que hi circulen majoritàriament entre dilluns i divendres.
Aquesta xifra puja fins més enllà dels 5.000 vehicles els dies festius. Així, els dissabtes registren una mitjana de 5.500 vehicles i, els diumenges, de 5.800. Les dades revelen que, els dies festius, hi ha un flux més important de trànsit de l'entorn metropolità de Barcelona, de Barcelona ciutat, sobretot d'Osona i, amb menys volum, de les altres comarques de la Catalunya central.
Aquest flux és més important en volum de cotxes que no pas en sentit invers, és a dir, amb vehicles que provenen de la Garrotxa i de les altres comarques gironines orientals. Els efectes de la crisi sobre el sector del transport i les restriccions del pas de vehicles pesants han contribuït a la reducció dels índexs de trànsit de Bracons. També hi ha ajudat que fa només un any que s'ha obert i que les variants de les Preses i Olot no estan fetes.
Variants a estudi
L'estudi de traçats i d'impacte ambiental de la variant de les Preses ha rebut un total de 200 al·legacions, la meitat de les quals responen a un únic model signat per diferents persones i entitats. La resta són d'ajuntaments, particulars i entitats. Durant les properes setmanes, Carreteres les enviarà a Medi Ambient, perquè faci la declaració d'impacte ambiental. Aquesta últim departament també està estudiant les prop de 200 al·legacions del tram de variant d'Olot de titularitat catalana per fer la declaració. La resta de variant depèn de Foment, que ara fa els estudis de traçat.
«En l'intercanvi, Olot hi surt guanyant»
R. EL'Ajuntament d'Olot comptava que l'obertura de Bracons redundaria en benefici de la ciutat, i així ha estat, segons les seves valoracions. Per la regidora de promoció econòmica, Fina Soler, ja es preveia que per a l'hostaleria i el turisme seria molt beneficiós, i en canvi, existia un cert temor que per Bracons s'escapessin compradors garrotxins cap a les botigues de Vic. «En realitat –analitza Soler– hi ha un intercanvi de clients, del qual tinc la sensació que en sortim beneficiats nosaltres, per la senzilla raó que a Osona hi viu molta més gent que aquí.» Precisament un altre descobriment –afegeix la regidora– ha estat constatar la potència d'altres municipis osonencs, al marge de la capital. «Manlleu o Torelló tenen també tirada cap a la Garrotxa», posa d'exemple. Un altre efecte de la C-37 –afegeix– seria l'ampliació del mercat laboral: «La gent es comença a plantejar treballar a l'altre costat dels túnels.» L'únic però que assenyala Fina Soler és la repercussió en les pernoctacions. Com que el viatge entre Barcelona o el centre de Catalunya i la Garrotxa ara és més curt, es pot tornar el mateix dia i no és necessari quedar-s'hi a dormir.
Per la seva banda, la presidenta dels comerciants olotins, Mercè Soler, confirma la impressió de la representant del consistori. «Almenys en aquests primers dotze mesos, la sensació que tenim és que s'ha obert un intercanvi de clients, que gent d'aquí va allà, i a l'inrevés. Estem contents», manifesta. Amb els seus homòlegs de Vic, els comerciants olotins van organitzar fa mesos una campanya per promocionar-se mútuament. L'experiència va tenir molta acceptació i la pensen repetir properament.
