Les vuit paraules de Joaquim Maria Puyal

La ràdio és una cosa molt íntima, personal, quasi intransferible, encara que l’audiència sigui un concepte global, quantificable i les seves veus siguin públiques i ho inundin tot travessant l’èter com un llamp anunciador de la bona nova. Cada oient té el seu racó hertzià, la seva veu amiga, la seva hora secreta, encara que hi ha veus que haurien de sonar sempre i a per tot, perquè no cansen mai. Des d’aquesta temporada la veu de Joaquim Maria Puyal sona menys que mai però més temperada que mai, més càlida, més sàvia, més magistral (patrimoni exclusiu de qui s’ha merescut el qualificatiu de mestre), i ho fa cada matí puntualment, a dos quarts de nou, en un espai ínfim però d’una gran densitat humana i radiofònica a Catalunya Ràdio.

A través de les seves intervencions, cada dia es descobreix un periodista carregat de consciència pels problemes que afecten el món on viu, mogut per la il·lusió del principiant, agraït a la sort de viure, que exalta la bondat, militant de la curiositat, els nobles ideals i l’estimació. Aquestes set paraules –consciència, il·lusió, sort, bondat, curiositat, ideals, estimació– i per aquest ordre les va fer servir ahir a la tarda Joaquim Maria Puyal per articular el seu discurs d’agraïment de la medalla d’or al mèrit esportiu que li va lliurar l’alcaldessa Ada Colau en nom de la ciutat de Barcelona.

El Saló de Cent va tornar a escoltar amb devota emoció, com ja va fer el 2011 amb motiu del pregó de les Festes de la Mercè, un parlament carregat de referències personals, vindicació de l’ofici, de la llengua –“si perdem la llengua perdrem el país”, va dir– i de la llibertat. Sí, amb l’elegància que el caracteritza, Puyal va parlar de la llibertat, però sense emprar el mot. Va ser la vuitena paraula no dita, que va deixar com una penyora en llegir la carta d’un oient agraït per la seva feina, un oient que va dir que no coneixia i del qual va revelar-ne el nom, Joaquim Forn, i un desig que va fer extensiu a la resta de presos polítics, “que puguin tornar tan aviat com sigui possible a casa”.