Nou tractament cel·lular contra l’esclerosi múltiple

Investigadors de l’Idibaps i l’hospital Clínic han liderat un estudi que demostra les possibilitats d’una nova teràpia cel·lular per tractar l’esclerosi múltiple (EM) i la neuromielitis òptica (NMO). El tractament es basa a aïllar i madurar al laboratori un tipus de glòbuls blancs de la sang per fer que suprimeixin la inflamació pròpia de la malaltia, en comptes de promoure-la.

Com que les cèl·lules utilitzades (dendrítiques tolerogènes, concretament) són del propi pacient, no hi ha rebuig i poden fer la seva funció després de ser injectades de nou al cos. Els investigadors no només han demostrat que la teràpia cel·lular és segura i no presenta efectes adversos en el tractament, sinó que també activa una part del sistema immunitari per eliminar la inflamació i aturar el dany que aquestes malalties causen al cervell. Com que l’estudi, publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), ha obtingut resultats positius en seguretat i eficàcia, els científics catalans volen dur els assajos a la fase 2, per determinar l’eficàcia clínica en el control de l’EM per evitar l’augment de la discapacitat.

L’assaig, impulsat per la Fundació Grup d’Afectats d’Esclerosi Múltiple (GAEM) i La Caixa, ha estat coordinat per Pablo Villoslada, cap del grup d’esclerosi múltiple patogènesi i noves teràpies a l’Idibaps, i per Daniel Benítez, especialista en immunoteràpia del servei d’immunologia del Clínic.

L’esclerosi múltiple és una malaltia del sistema nerviós crònica i inflamatòria que destrueix la substància protectora de les fibres nervioses, la mielina. Es tracta de la segona causa de discapacitat neurològica en adults joves (20-40 anys), i afecta més les dones que els homes. Els brots de la malaltia provoquen episodis transitoris de pèrdua de força, sensibilitat o visió, però amb el temps l’EM es converteix en una malaltia degenerativa, amb un augment progressiu de les seqüeles. “En l’actualitat, no existeixen teràpies per curar de forma definitiva aquesta malaltia, i els tractaments existents, que tenen nombrosos efectes secundaris, només són eficaços parcialment, i més en les fases inicials”, assenyala Villoslada.

En el cas de la neuromielitis òptica, és una malaltia rara del sistema nerviós i també té origen inflamatori. Té una incidència menor però és més greu, perquè pot causar ceguesa o provocar paraplegia.

Els investigadors assenyalen que l’aplicació d’aquest tipus de teràpia no només suposa un gran pas endavant en l’àmbit d’aquestes dues malalties neurològiques, sinó que s’espera que pugui aplicar-se en altres malalties autoimmunes i reumatològiques, com ara les encefalitis autoimmunes, l’artritis reumatoide i la psoriasi.