Les escoles d’educació especial continuen sense un protocol específic

Ja fa més d’un mes que ha començat el curs escolar i els centres educatius han arrencat amb un protocol de reobertura i de gestió de casos de Covid-19 que, tot i les mancances denunciades pels sindicats, està permetent un funcionament diari amb poques incidències. Hi ha, però, un sector de l’educació que reclama des de fa setmanes un protocol específic que doni resposta a les particularitats del seu alumnat: les escoles d’educació especial, que agrupen prop de 7.300 alumnes a Catalunya amb necessitats educatives especials. El Departament d’Educació assegura que el protocol s’està ultimant, però el sector es queixa que no rep cap resposta a les seves demandes.

Així ho afirma Mariona Torredemer, representant de les escoles d’educació especial a Dincat, que representa un total de 60 centres a Catalunya. La Generalitat va enviar una proposta que les direccions de les escoles van trobar inviable. Torredemer explica que el principal escull van ser les quarantenes supervisades proposades pel departament per als alumnes que donen negatiu en una prova PCR però són companys en el grup estable d’un positiu de coronavirus. “En l’escola ordinària, els companys es confinen a casa. En les quarantenes supervisades, els positius es queden a casa però els negatius venen a classe, on els docents, que són voluntaris d’incorporar-se o no, han de vigilar que no es barregin amb els altres.” Una proposta, segons Torredemer, que deixa moltes incògnites i resulta inviable per a les escoles.

Així es va comunicar a Educació. “I no hem rebut resposta a la carta que els hem enviat. Tampoc a les primeres demandes.” Torredemer es refereix a les que les escoles d’educació especial van plantejar a l’agost, relatives a l’increment de personal i la connectivitat. D’una banda, els centres reclamen beneficiar-se de la dotació extraordinària de plantilla i tenir així més professorat. Les escoles d’educació especial tenen ràtios més baixes, d’entre vuit i dotze alumnes per aula, però les mesures sanitàries “han obligat a partir grups, ja que la majoria d’escoles tenen espais molt petits” i costa, per tant, mantenir les distàncies a les aules, assenyala la representant per justificar la demanda de més personal. Als espais reduïts, s’hi afegeix la dificultat que molts alumnes usin correctament les mascaretes. “Hi ha alumnes que no les toleren, i estem també pendents de les mascaretes transparents, perquè els alumnes necessiten veure la cara dels docents”, diu.

D’altra banda, les escoles reclamen que se les inclogui en el pla de digitalització, ja que la bretxa digital, present també entre l’alumnat amb necessitats educatives especials, pot tenir repercussions en la seva inclusió social, segons Dincat. En definitiva, els centres reclamen que els protocols incloguin la seva “peculiaritat”, reclama la representant.

Les escoles sí que agraeixen que se les hagi declarat serveis essencials en cas d’un nou confinament, de manera que els alumnes podrien assistir als centres. Torredemer explica també que a l’escola ordinària amb alumnat amb necessitats educatives especials “les coses en principi estan funcionant bé”. El Departament d’Educació va aprovar al juliol un increment de 8.258 en el nombre de contractacions, entre les quals n’hi ha 729 de dedicades a l’educació inclusiva, com mestres i professors, educadors, fisioterapeutes, audioprotetistes i professionals d’atenció domiciliària.