Societat
L’assignatura pendent
Més d’una quarta part dels universitaris de Catalunya treballen mentre fan la carrera
Alguns estudis posen complicat compaginar feina i classes i això fa que, en alguns casos, el grau s’allargui fins a cinc o sis anys
Quan un estudiant de segon de batxillerat comença a mirar graus universitaris per a l’any següent, la majoria d’aquests estudis estan planificats per a quatre anys. En molts casos, però, acaben sent més. Un dels motius que comporten aquest allargament és la compaginació dels estudis amb la feina. Són molt variats els motius que porten el 25% dels universitaris catalans a treballar mentre estudien, però la majoria són per necessitat o per pagar-se despeses pròpies. Malgrat ser un nombre tan elevat, són pocs els graus que donen facilitats als estudiants quan la feina i la universitat coincideixen en horaris.
Aquestes dades pertanyen a l’informe general bianual de Via Universitària de la Xarxa Vives d’Universitats, que repassa l’accés, les condicions d’aprenentatge, les expectatives i el retorns dels estudis universitaris.
El motiu principal pel qual compaginen feina amb estudis és per poder fer una vida econòmicament independent de les seves famílies. Un d’aquests casos és el de la Mònica Giner (22 anys), estudiant de química a la UB. Les seves classes poden ser al matí o a la tarda, i també a la tarda és entrenadora de bàsquet. Per tal de seguir treballant, ha deixat alguna assignatura cada semestre. “Treballo perquè són els diners que al final tinc per poder anar passant els mesos i que puc gastar en els meus interessos. A més, m’ajuda a no haver de dependre dels meus pares”, explica Giner. No podrà llicenciar-se en quatre anys: “Després de posar-ho en una balança vaig veure que valia molt més la pena seguir treballant”, remarca.
El cas de l’Èrica Fernàndez (21 anys) és molt semblant, però amb l’afegitó de prioritzar-se a ella mateixa davant la possibilitat d’acabar el grau en el temps pautat. “Treballo per poder ser una persona independent i mitjanament feliç. Guanyar-me les coses per mi mateixa m’és molt satisfactori. Saber que puc, per exemple, marxar de viatge amb relativa facilitat i descobrir coses noves m’ajuda molt a estabilitzar les meves emocions i tenir pau amb mi mateixa i, en conseqüència, amb els altres”, explica. Ella estudia infermeria els matins i treballa a les tardes. Va veure la importància de dormir vuit hores diàries i va reduir-se el nombre d’assignatures per poder arribar a tot.
Entrar abans al món laboral
L’Oriol Pascual (21 anys) fa menys assignatures perquè prioritza treballar. És estudiant d’electrònica i ha trobat una feina en el seu sector. Comenta que ho fa per “tenir un avantatge estratègic envers la resta d’enginyers” de la seva generació. Malgrat fer un any més d’estudis, tindrà més experiència que altres companys de promoció. “Crec que si la feina i la carrera no són del mateix sector, els avantatges disminueixen. Ara bé, pel fet de treballar i estudiar, aprens a ser molt més resolutiu i òptim”, puntualitza.
Compaginar: una qüestió d’edat
Només un 11% dels estudiants de més de 31 anys es poden dedicar a temps complet als estudis, ja que un 63% treballen a jornada completa. És el cas del Manuel Palacios, pare d’una nena de dos anys i estudiant de periodisme de
