Més FP contra l’abandó

La corba que mostra l’evolució de l’abandonament escolar prematur, és a dir, dels que no continuen els estudis més enllà de l’ESO, presenta un clar paral·lelisme amb la situació econòmica. Entre el 2002 i el 2008, el percentatge d’alumnes que no continuaven estudiant superava el 30%. El 2008, era del 32,9%. Coincidint amb el boom de la construcció, el mercat laboral oferia possibilitats als joves que no tenien qualificació. Va esclatar la crisi el 2008 i les portes es van tancar per a molts, que van optar per seguir estudiant. Des d’aquell any, les dades d’abandonament escolar han anat baixant de manera gradual fins a situar-se en l’actual 14,8%. “Però continua sent inadmissible”, alerta Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill.

Catalunya és el segon país europeu on aquesta problemàtica és més gran, només darrere de Romania –la taxa a l’Estat espanyol és del 13,3%–. La mitjana europea se situa en el 10%, i països que tenien una situació similar a la catalana han pres mesures que han permès millorar. “És incomprensible que la lluita contra l’abandonament escolar no sigui una prioritat del govern, ja que en quatre anys és possible fer un salt molt important per resoldre aquest repte de país”, lamenta Palacín. La fundació fa anys que estudia el fenomen, i ha elaborat una trentena de propostes destinades al Departament d’Educació que requeririen uns 350 milions d’euros anuals.

Segons l’estudi de la Bofill Zero abandonament: una agenda de xoc contra l’abandó escolar prematur a Catalunya, uns 74.000 joves de 18 a 24 anys no han cursat estudis postobligatoris. El 9% dels estudiants ni tan sols es graduen en l’ESO, mentre que un de cada quatre matriculats a batxillerat no l’acaba i quatre de cada deu inscrits en un cicle de grau mitjà, tampoc. Això té efectes individuals i col·lectius. Els joves sense titulació més enllà de l’ESO registren el doble d’atur i tenen quatre vegades més possibilitats d’acabar en feines manuals no qualificades. L’impacte s’agreuja entre l’alumnat més vulnerable, ja que un terç abandona els estudis. Tot plegat pot suposar un cost de fins a l’1% del PIB.

“Tots els governs diuen que és gravíssim, però ningú ha fet res”, lamenta Palacín. Per això, la fundació proposa a Educació un pla de xoc que comença per la detecció de l’alumnat en risc complementant l’actual registre d’alumnes, que recull dades acadèmiques, amb la renda i el nivell d’estudis de les famílies, unes dades que s’haurien de compartir amb els ajuntaments. Caldria cobrir les necessitats econòmiques de l’alumnat més pobre perquè pugui continuar estudiant, amb beques salari d’uns 570 euros mensuals. L’estudi ha xifrat en almenys 11.000 les necessàries, amb un cost de 62,6 milions anuals per al departament. També es plantegen 13.000 ajuts per cobrir el transport, i una distribució dels recursos materials i humans entre els centres educatius en funció de les necessitats socials i educatives. És necessari millorar la planificació i augmentar l’oferta educativa postobligatòria, amb 15.000 noves places d’FP i 5.000 en els programes de formació i inserció, així com una reserva de places per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, com la prevista en l’ensenyament obligatori. I també 5.000 noves places a les escoles de nova oportunitat, entre altres mesures.