El repte dels cicles formatius
El canvi en la percepció de la formació professional fa augmentar en un 18,3% la matriculació en els últims quatre cursos
L’orientació, la implicació de l’empresa en l’FP dual i escurçar el procés de preinscripció i assignació de places, millores pendents
La demanda per cursar cicles formatius de formació professional (FP) ha crescut en els últims anys. És un fet que es constata amb dades i que evidencia com ha canviat la percepció d’aquests estudis més tècnics entre la societat, que ara estan més prestigiats. S’ha passat de les 59.958 matriculacions en cicles de grau mitjà i superior el curs 2019/20 a les 70.139 del curs passat, un 18,35% més, segons dades del Departament d’Educació i FP. Tot i això, els diversos actors implicats coincideixen a destacar que encara hi ha camí per recórrer per tal de situar l’FP en el lloc que li pertocaria: una alternativa clara en els cicles inicials al batxillerat i a la universitat que ha de permetre formar perfils professionals que cobreixin la falta d’especialistes en un ampli ventall de sectors, des d’instal·ladors fins a transportistes, soldadors, serrallers o fusters, sectors en què també hi ha necessitat de cobrir jubilacions. Precisament, “ajustar” l’oferta a la demanda tot mantenint l’equilibri en les habilitats i les preferències de l’alumnat que vol cursar algun d’aquests estudis és un dels reptes pendents. I en aquest sentit, tant els centres educatius com els sindicats i les empreses coincideixen que és essencial oferir una bona orientació a l’alumnat, però no només a quart d’ESO, que és quan ja ha de decidir si opta pels cicles formatius o el batxille rat, sinó fins i tot abans, ja des de primària, per garantir l’accés a estudis professionalitzadors. I és que tots aquests agents socials consideren que encara hi ha un gran desconeixement del que és l’FP, dels diversos cicles formatius existents i de les sortides que hi ha en el mercat laboral, deixant de banda una altra funció imprescindible, que és donar resposta a l’alumnat que no aconsegueix el graduat de l’ESO i a la lluita contra l’abandonament escolar. “Hauríem de parlar de formacions professionals en plural”, assegura Rafael Merino, professor de sociologia i coordinador del Grup de Recerca en Educació i Treball de la UAB, al·ludint a la gran quantitat de cursos que s’ofereixen en les 26 famílies professionals existents. Dins de l’FP, també s’inclouen les certificacions (persones amb experiència professional però sense títol acreditatiu), les formacions ocupacionals (per a persones aturades) i la continuada o permanent (per a aquells treballadors que volen ampliar coneixements o especialitzar-se en algun àmbit del seu sector).
El creixement de l’FP, però, no ha estat homogeni en les 26 famílies professionals i respon “no tant a les demandes i requisits del mercat de treball, sinó a la motivació dels joves per professionalitzar-se en àmbits més vinculats a l’oci o en activitats artístiques i lucratives”, assegura Merino, que constata “l’augment de l’atractiu” de l’FP, però alerta que un dels perfils d’ingrés a aquests estudis ve “dels fracassos a batxillerat i a la universitat”, una problemàtica que considera que està força silenciada.
El caos entre sol·licituds i vacants
A finals d’agost van saltar totes les alarmes quan el Departament d’Educació i FP va informar que més de 31.400 persones que havien fet la preinscripció al maig havien quedat sense assignació de plaça. Aquesta quantitat tan elevada s’ha anat reduint per diversos motius. Alguns estudiants de batxillerat, per exemple, es preinscriuen a un grau superior per si finalment no entren a la universitat. Això fa que, malgrat haver fet els papers, finalment no s’hi acabin matriculant. Això provoca un desajust que endarrereix tot el procés i que deixa milers d’estudiants i famílies penjats, els quals en molts casos, per por de quedar sense plaça, busquen alternatives, en bona part cap a centres privats d’FP presencial i, sobretot, a distància, una via que ha pujat exponencialment. “El procés de matriculació ha estat un desastre aquest any, nefast. No pot ser que encara estiguem matriculant gent quan fa quasi un mes que hem començat les classes”, lamenta el director de l’Institut de Seguretat i Mobilitat de Barcelona, Josep Moratal. “El total de sol·licituds en el cicle formatiu d’emergències i protecció civil va ser de 500 per a 60 places a tot Catalunya. Doncs l’altre dia encara teníem una vacant a causa del calendari de matriculació”, lamenta.
Precisament l’augment del nombre de places públiques per garantir l’accés a l’FP, sobretot entre l’alumnat més vulnerable, és una de les demandes que més reivindiquen els sindicats. I per evitar el caos en el procés de preinscripció, des de CCOO, Teresa Esperabé reclama que estigui “unificat i harmonitzat” amb el batxillerat i la universitat pel que fa a “calendari, dates i terminis”, és a dir, que es faci tot el procés alhora i, com remarca també des d’Ustec-Stes Ramon Roy, que “estigui tancat al juliol” per evitar, com ha passat aquest any, que milers d’alumnes hagin començat les classes quinze dies després de l’inici de curs.
Des del Departament d’Educació, la mateixa consellera, Esther Niubó, assegura que ja treballen per corregir el procés de preinscripció perquè l’errada d’aquest any no es repeteixi. També aposten per ampliar el nombre de places públiques d’FP, treballant amb un equilibri que pretén adaptar la demanda del teixit productiu a l’oferta formativa i les preferències de l’alumnat. En aquest sentit, també hi ha la voluntat del departament d’augmentar l’oferta d’FP de grau bàsic, gairebé inexistent a Catalunya, destinada a donar resposta al fracàs escolar de l’alumnat de secundària a partir dels 15 anys (tercer i quart d’ESO) amb uns estudis que l’introdueixen a la formació professional i que li permeten obtenir el títol de graduat de l’ESO i un títol de tècnic bàsic amb el qual podrà entrar al món laboral. A Catalunya, fins ara s’ha apostat com a alternativa a l’FP bàsica pels programes de formació i inserció (PFI), tot i que només s’hi pot accedir a partir dels 16 anys, ja en l’etapa postobligatòria.
Un altre dels reptes de l’FP ha començat aquest curs amb la implantació en tots els estudis de l’FP dual, en què l’alumnat rep formació al centre educatiu i també a l’empresa, que canvia el rol que tenia fins ara i passa a assumir una funció més de coformació. Aquest nou vessant genera incertesa entre els diversos sectors. Des dels sindicats, com Ustec-Stes, critiquen que es traslladi a l’empresa l’ensenyament d’una part del currículum perquè creuen que es deixa de banda la formació “completa” de l’alumne i dubten que en puguin sortir “ben preparats”. Per això reclamen que hi hagi algun tipus de control sobre l’empresa per garantir aquesta formació i no que simplement rebin un ensenyament centrat en la tasca concreta del lloc de treball que ocupen en aquell moment. En aquest sentit, el sociòleg de la UB Rafael Merino destaca la importància de tenir una “mirada llarga” per formar professionals del sector que surtin preparats per treballar en qualsevol lloc. Per tant, cal una implicació i una responsabilitat social més important de l’empresa, fet que requerirà una coordinació més gran amb els centres formatius.
Per la seva banda, des de la patronal Pimec, Sílvia Miró reclama algun tipus de deducció per a les empreses petites i micro que acceptin alumnat d’FP, ja que sols la gestió per donar-los d’alta a la Seguretat Social els suposa un gran cost. També aposta per unificar serveis com ara la figura de la tutoria mancomunada, així com implicar els gremis per identificar com es pot millorar l’adaptació a l’FP dual.
