Si es trenca una porta, qui creus que l’arreglarà?

Són onze nenes, tenen entre 7 i 12 anys, estudien primer, segon, cinquè i i sisè de primària a diferents escoles públiques de Barcelona. Les més petites van disfressades. És dijous gras. Caminen obedients cap a l’edifici on un cartell deixa entendre clarament què s’hi amaga a l’interior: “Fusteria.” Soroll, màquines, eines, serradures i una sala plena bàsicament de nois. S’agrupen totes juntes en un racó de l’entrada davant d’en Jordi, un dels professors veterans del centre de formació professional Escola del Treball de Barcelona, una institució centenària situada dins del recinte de l’Escola Industrial. “Si se us trenca la caldera o una porta, qui penseu que vindrà a casa a arreglar-la?” La pregunta la fa la May, professora d’FP, l’única docent dona del cicle de fusteria a Catalunya. “No en conec cap més”, assegura. “Sembla que hi ha oficis o treballs que només puguin fer els nois”, comenta una de les nenes. “No és veritat”, indica una altra. “Hem de trencar els límits que tenim a la nostra ment perquè, si se’ns trenca una porta i ens la venen a arreglar, pensarem que vindrà un fuster, no una fustera”, continua la May. Podria semblar que estem en un acte organitzat amb motiu del 8-M, però no. El principal objectiu de la presència d’aquestes onze nenes a l’Escola del Treball és trencar els prejudicis i els estereotips de gènere amb relació a alguns oficis de la nostra societat, intentar despertar la curiositat cap a un sector totalment masculinitzat, captar talent i mostrar referents femenins propers per evitar fer referència “sempre” a Marie Curie. Un repte difícil i lent d’aconseguir, asseguren Gemma Olmo, directora de l’Escola del Treball, i Lorena Ripoll, una de les gestores del projecte Real Experience Edt WomenDays . Per aconseguir revertir la masculinització de professions en els sectors industrial i tècnic, que són els que s’ofereixen al centre, organitzen cada mes uns tallers pràctics, un “tastet d’oficis”, oberts a nenes de primària i a les seves famílies. Són del tot gratuïts, estan organitzats pel professorat de l’escola i hi participen les alumnes que cursen els diferents cicles, ja sigui d’impressió 3D, informàtica, soldadura o robòtica.

La Mireia, la Xènia, la Naia i la Sandra són quatre estudiants del cicle formatiu de grau mitjà de fusteria i les que han acompanyat les onze nenes, juntament amb el Jordi i altres professors, perquè aprenguin a fer de “fusteres per un dia”. L’objectiu és que puguin experimentar amb les seves pròpies mans què vol dir fer de fustera. Per això, fabricaran un clauer amb dos tipus de fustes diferents, mentre van utilitzant les eines i les màquines de la fusteria i aprenen paraules, conceptes i curiositats relacionades amb aquest món. “Aquesta fusta és de pi,” comenta la Naia, que els explica que la majoria de portes i finestres de les cases “en general” es fan amb aquest tipus de fusta.

“Començarem per la fresadora vertical”, anuncia el Jordi. “Serà el moment més difícil”, les avisa. Una per una, amb l’ajuda d’aquest professor i les alumnes de fusteria aniran passant per aquest punt del taller, per començar a elaborar l’apreciat clauer. Després tocarà serrar, fer un forat amb una altra màquina per poder-hi introduir l’anella i polir el material perquè quedi llis, sense irregularitats, i sense estelles. “D’això, se’n diu matar el cantell”, els expliquen tot mostrant com poleixen les puntes del quadrat del clauer perquè “no us feu mal”.

L’activitat es va acabant i arriba l’hora de les valoracions: “El que més m’ha agradat és polir la fusta”, coincideixen diverses nenes. A d’altres els ha motivat molt més la màquina que han fet servir per fer el forat. Una de les més petites assegura que puntua el taller amb “1.050 punts” mentre s’adreça a la seva mare per dir-li que vol tornar d’aquí a unes setmanes per fer el taller d’impressió 3D, en què convertiran en objecte una imatge que hauran triat prèviament. “Com a hobby està bé però per treballar, no”, comenten unes quantes tot mirant el clauer que elles mateixes han fabricat. El canvi serà lent, però qui sap? Potser el proper cop que se’ns espatlli el gas o una finestra, qui vingui a casa sigui una calderera o una fustera. És clar que la normalitat arribarà quan això realment deixi de sorprendre’ns.