Torrent continua al capdavant de les poblacions amb més barracons escolars
El líder de l'oposició local assegura que la població és la primera en la pujada d'impostos, promeses barates i barracons escolars
El proper dia 8 de setembre comença el curs escolar en Educació Infantil, Primària i Educació especial i la situació que s'hi viu a Torrent per poder escolaritzar tot l'alumnat resulta catastròfica, en opinió dels partits que configuren la bancada de l'oposició al govern de l'alcaldessa popular.
En total, la ciutat disposarà per al començament del nou curs i perquè es puguen desenvolupar les classes amb les condicions de precarietat que imposa aquesta mena de contenidors, de 30 barracons escolars, en els quals hi haurà centenars d'alumnes dels nivells esmentats. D'aquesta manera, la ciutat més gran de la comarca de l'Horta esdevindrà en la localitat als primers llocs d'una hipotètica llista de pobles amb major nombre d'instal·lacions provisionals, comunament conegudes com a barracons.
Aquestes aules, eufemísticament denominades per la Conselleria com a «instal·lacions provisionals», no tenen res de provisionals perquè formen part del paisatge escolar d ela ciutat. És d'aquesta manera que s'hi troben barracons als instituts Tirant lo Blanch i Serra Perenxisa, en el Centre d'educació Especial i en el col·legi d'infantil i primària número 10; un centre que hauria d'haver estat construït fa temps, però que aquesta és l'hora en que no ha estat possible i que anualment experimenta ajornaments.
Aquesta escola ha estat instal·lada a base de barracons en un solar ubicat entre els carrers Padre Méndez i Reina Sofia, a uns centenars de mestres del lloc en que la Conselleria hauria d'haver-lo construït fa anys a petició de la comunitat educativa local que ara fa cinc anys va fer veure la necessitat. De fet, l'any 2006, la municipalitat torrentina regida per l'equip socialista, va cedir els terrenys malgrat que la conselleria no els havia sol·licitat.
A hores d'ara, tots els centres públics de la localitat es troben saturats en els nivells d'educació infantil, on hi ha centres que tenen agrupat l'alumnat de tres anys, en aules amb 25 alumnes contra totes les recomanacions professionals; i el que és pitjor encara, dins de barracons prefabricats. Però amés d'aquest nivell primer, també està desbordada l'educació primària, l'educació especial, l'ensenyament d'idiomes i l'educació d'adults.
Torrent té una llarga llista de reivindicacions educatives perquè a més d'aquest centre de primària número 10, cal projectar i construir un altre a la zona del Parc Central a fi de poder atendre el creixement poblacional que s'experimenta en aquesta part del poble. S'hauria d'haver reformat l'escola pública Sant Pasqual i Lope de Vega, el Centre d'educació especial i els instituts Tirant lo Blanch i Serra Perenxisa. A més de tot açò, la vila necessita un nou institut, unes instal·lacions pròpies per a l'escola oficial d'idiomes i un centre d'educació d'Adults.
El nou curs escolar comença a Torrent amb 16.000 alumnes, dels quals 8.500 comencen classes el dia 8 en els segments d'educació infantil i primària i més 300 s'escolaritzaran en educació especial. En Total, aquesta localitat de l'Horta disposa de 10 centres públics d'educació infantil i primària, quatre instituts públics i 11 centres concertats, dels quals nou, també procuren l'educació secundària. L'oferta formativa torrentina es completa amb dos centres públics d'educació especial, altres dos concertats, un centre públic de primer cicle d'educació infantil, un centre de formació d'adults, un conservatori professional de música i un aulari de l'escola oficial d'idiomes.
Situació insostenible
P.REl grup municipal socialista destaca que aquesta situació que viu la localitat resulta insostenible i està provocada per la manca d'inversions de la Generalitat Valenciana i la nul·la capacitat reivindicativa del govern municipal del PP. El síndic portaveu dels socialistes torrentis a l'Ajuntament, Josep Veiga, afirma que «la responsabilitat d'aquesta situació és de la Generalitat que gestiona el president Camps. Torrent necessita urgentment centres escolars, però Francisco camps sembla que es gasta els cèntims en altres coses». Per a Veiga, l'Ajuntament ha de saber defensar els interessos educatius d ela ciutat davant la conselleria d'educació i ha de saber reclamar les escoles que necessitem i que reclamen els pares i mares des de fa temps. Però pel que és veu, i a tenor de les manifestacions del síndic d e l'oposició, «Torrent és líder en malbaratament, en apujades d'impostos, en promeses que no es compleixen i en la quantitat de barracons escolars que tenim». /
Més esglésies que escoles
PERE ROSSELLAquesta localitat de l'Horta, sempre ha estat caracteritzada pel seu fervor religiós i ara, quan es tracta de comparar edificacions d'una o d'altra característica, la població se n'adona que hi ha bastant més esglésies que no construccions escolars i educatives. No debades, Torrent de l'Horta ha estat conegut a la comarca, històricament, com al Vaticà, degut a la gran quantitat de processons i actes religiosos que s'hi organitzen ara sí i després també. I això tocant a l'església catòlica, però des que es va obrir un poc més la societat a altres credos religiosos, també disposa la localitat de salons del regne, mesquites, llocs d'oració, espais per al culte i d'altres sensibilitats animistes. Ja es veu que eun poble que pensa més amb el que ha d'esdevenir-se que no en l'actualitat o la realitat quotidiana, està condemnat a viure als núvols. /