“La llibertat: la vida normal”

“És molt difícil haver d’abandonar el teu país. L’última imatge que en tinc és la de la destrucció total.” Aquesta dura vivència és una de les diverses històries reals que es recullen a Escaping war, un documental elaborat pels alumnes de primer i segon d’ESO de l’institut Vall de Llémena de Sant Gregori. El resultat és el fruit de tres anys de treball intens, que es va poder veure en un acte celebrat dilluns a l’Auditori Josep Irla de Girona. Pel que fa al seu contingut, s’hi fa un paral·lelisme i s’hi contraposa la situació que van patir els nens i nenes que van haver de marxar a l’exili a causa de la Guerra Civil Espanyola, amb la dels nens i joves que han hagut de fugir de Síria arran de l’actual conflicte bèl·lic. Ha estat un projecte realitzat en col·laboració amb estudiants del centre NMS/VBS In der Krim de Viena, en el marc del programa europeu Erasmus+. I, molt més enllà de les comarques gironines, els alumnes de l’institut Vall de Llémena van anar a l’abril al Parlament Europeu, on van presentar el documental. Es va projectar en el marc d’unes jornades sobre memòria històrica per commemorar el vuitantè aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola, el 1939.

En la producció del documental, tant els professors com els estudiants han après molt. En l’enregistrament hi han inclòs les experiències dels seus avis i besavis, i també entrevistes a alumnes sirians que estan estudiant a l’institut de Viena. Alhora, a Escaping war s’hi reflecteixen els sentiments i percepcions dels alumnes, que deixen palès que “és incomprensible que encara en el dia d’avui siguem incapaços d’evitar un fet inhumà com aquest”. Això també els porta a reflexionar què és per a ells la llibertat: tornar a la vida normal o, substancialment, ser tu mateix.

“Quan la guerra va començar, era a casa amb la família. Només tenia nou anys”, rememorava un dels afectats. “Cap nen pot sentir-se feliç en aquesta situació”; “tot va canviar, tot estava malament”; “a vegades no teníem res per menjar”; “hi havia bombardejos cada dos dies, fins i tot quan érem a l’escola”; “un nen vivint en un camp de refugiats se sent com si estigués en una presó”, o “esperem que el país torni a la vida”, són només algunes de les colpidores frases que exposen en primera persona els testimonis.

Els estudiants van aprendre, amb un professor d’audiovisuals, a fer el guió, a manejar la càmera, el so, la llum... Els alumnes de Viena van venir aquí cinc dies i els de Sant Gregori també van anar d’intercanvi allà. Van visitar, a més, refugis antiaeris a Barcelona, el MUME de la Jonquera, i van fer camins de l’exili: un fins al poble nord-català de les Illes i un altre fins a Cervera. Durant la ruta, els alumnes duien una maleta amb un objecte valuós: un àlbum de fotos; un joc d’escacs “per oblidar una mica el que està passant”, o un teclat per tocar una cançó de Pau Casals en solidaritat amb els refugiats.