“Hem deixat de ser religiosos i volem ser espirituals però no sabem com”

En els estudis de religió comparada, hi ha tot un substrat comú de les diferents cultures indoeuropees: estem parlant de llatins, celtes, bàltics, eslaus, germànics, iranians i també una part de la societat índia; els brahmins, que són la casta sacerdotal...

La romanització va portar una colonització de moltes àrees d’Europa. Les capes comunes es troben en com s’organitza l’espiritualitat abans de l’adopció del cristianisme, com es pensava aquesta espiritualitat i com té grans paral·lelismes, que poden ser lingüístics, en tota la resta de poblacions indoeuropees. És l’objectiu, buscar similituds, no pretenem inventar una nova espiritualitat, una nova religió. Simplement cadascú, des de la seva tradició espiritual, estudiar el que ens pot unir, per exemple, amb l’espiritualitat hindú. Hi ha molts treballs acadèmics que permeten avui que petits grups arreu del món, sobretot als Estats Units i a Europa, puguin tenir aquest renaixement espiritual, fora del cristianisme i puguin anar a pouar de l’hinduisme sense adoptar l’hinduisme.

Tot el que hi ha abans del cristianisme és extremadament plural. No hi havia una idea única i dogmàtica de com havia de ser tot. I això permetia que tot fos molt més dinàmic i els intercanvis molt rics. Tenim pocs testimonis de l’espiritualitat cèltica; les fonts són romanes. Sabem del clergat celta...

Sí, s’ha anat creant una imatge. Però els déus celtes no van desaparèixer amb la romanització. Aquests déus es van acabar fusionant amb els déus romans; es reutilitzen santuaris que hi havia... les pràctiques es podrien resumir amb l’ofrena.

Absolutament. Té una voluntat de divulgació històrica, de conèixer el passat.

No som un grup religiós, no som new age, ni místics, ni esotèrics. La nostra vocació és fer pensar i conèixer l’espiritualitat lligada a la identitat. Hi ha unes arrels, uns ancestres que han practicat una espiritualitat que no té absolutament res a veure amb el cristianisme. Podem trobar-la a partir de la finestra que obren els filòsofs grecs i també romans. Hi ha un acadèmic francès, Pierre Hadot, que defensa que la filosofia antiga són exercicis espirituals. La filosofia és una escola pràctica per viure millor. És una espiritualitat que avui en dia té un gran atractiu. Concretament als EUA hi ha un renaixement.

La majoria de pràctiques que hi ha al mercat venen de la vulgarització de l’espiritualitat oriental adaptada als gustos occidentals. El marc més important és la secularització de la societat occidental; no té la religió en el centre o és indiferent. I per tant deixa de satisfer una part molt humana que és la de nodrir el que va més enllà del món material. Per tant hi ha la necessitat però la gent no vol anar a l’església; no se la veu com una font d’espiritualitat, la qual és imaginada en termes que encaixen amb l’espiritualitat oriental, el budisme i hinduisme, i que no és la mateixa d’allà. Supleixen una necessitat que l’home sempre tindrà: la transcendència.

No sabem per què fem les coses. Hem deixat de ser religiosos, ens agradaria ser espirituals però no sabem com fer-ho. Hi ha la por que sembla que no sigui prou racional. En el new age hi ha moltes coses que no atenen a paràmetres racionals. Per això el nostre grup advoca pel que és estar ben arrelat i fermats a la filosofia clàssica.

No és ben bé això, però la raó, l’intel·lecte, hi té un lloc superlatiu. Cal distingir entre el que és l’espiritualitat i la superstició. Ja a l’antiga Roma, Ciceró que era molt pietós, té pàgines contra la superstició. La religió és un concepte romà i després passa al cristianisme.

Convidar a la reflexió i ajudar a construir una cosa nova; s’expressin com s’expressin. La meditació vèdica que fem és un suport, és un dels tres pilars per a una vida espiritual. No venem religió sinó que ajudem a la pràctica òptima de com meditar.

Els estudis de ioga estan massificats. Però sempre amb la mentalitat capitalista de noves oportunitats de negoci hi ha el mercat hipster: gent que busca espiritualitat però no saben on trobar-la i van provant. Per exemple, les tendències actuals són les escoles de xamanisme. A Nova York, es venen tiquets de 500 euros per fer cerimònies d’aiahuasca, que no són les que fan realment a l’Amazònia, molt potents, sinó succedani.