Els ateneus reivindiquen el seu paper en la cultura del país

Els ate­neus són aquells espais soci­als que han ver­te­brat el país des de la cul­tura, sobre­tot la cul­tura popu­lar, aque­lles enti­tats que sota el nom d’ate­neu, orfeó, casino, cen­tre cul­tu­ral, ger­man­dat, cor o círcol (o Lluïsos, en el cas de Gràcia)... i tan­tes deno­mi­na­ci­ons més, han fet cul­tura en gran i en petit des de fa dese­nes d’anys a Cata­lu­nya, des d’aquell llunyà 1822, en què el pri­mer ate­neu es va fun­dar a la Pobla de Segur. Ahir es van entre­gar al Palau de la Gene­ra­li­tat els tren­tens pre­mis Ate­neus, una cerimònia que va ser­vir a aques­tes enti­tats per rei­vin­di­car-se i per cele­brar con­jun­ta­ment que aquest 2019 la Fede­ració d’Ate­neus de Cata­lu­nya (FAC) ha estat guar­do­nada amb el Premi Naci­o­nal de Cul­tura. L’acte va ser conduït pel músic islandès Halldór Már (Kata­lonski).

La con­se­llera de Cul­tura, Mariàngela Vila­llonga, va pre­si­dir un acte que, en pri­mer lloc, va dis­tin­gir ate­neus fun­dats el 1869, per tant, que avui ja tenen 150 anys: el Casino l’Aliança del Poble­nou de Bar­ce­lona i el Cen­tre Moral i Ins­truc­tiu de Gràcia de Bar­ce­lona, i les enti­tats que enguany han fet 100 anys: l’Ate­neu de Tàrrega, el Casal Catòlic de Sant Andreu de Bar­ce­lona i el Grup Excur­si­o­nista i Espor­tiu Gironí, de Girona. Sense la tasca d’aques­tes enti­tats els pobles, bar­ris i ciu­tats no serien avui com són perquè, entre altres coses, quan fa 100 i 150 anys i més l’admi­nis­tració no es feia càrrec que la cul­tura i l’esport arribés a la ciu­ta­da­nia, com passa avui, van ser aques­tes enti­tats les que ho va fer. “Els ate­neus són el sota­bosc de la cul­tura del nos­tre país”, va dir la con­se­llera, que va asse­gu­rar que “la soci­e­tat cata­lana d’avui no es pot com­pren­dre sense aquesta xarxa d’enti­tats”, espais trans­ver­sals inte­gra­dors que han aju­dat, entre mol­tes altres coses, “a fer un país més igua­li­tari i feliç”.

Pep More­lla, pre­si­dent de la Fede­ració d’Ate­neus de Cata­lu­nya, va recor­dar que els 179 ate­neus de Cata­lu­nya tenen una massa social de més de noranta mil per­so­nes i que en aquests 30 anys que fa que es pre­mien els pro­jec­tes i tre­balls dels ate­neus s’han dis­tin­git 290 pro­jec­tes. Als ate­neis­tes en gene­ral i als més de 3.500 volun­ta­ris en par­ti­cu­lar, els va recor­dar que la cul­tura popu­lar és l’ele­ment dife­ren­ci­a­dor de cada cul­tura, i que si bé els ate­neus tenen una llarga història, també són el futur.

Els pri­mers pre­mis Ate­neus 2019 van ser per a la Soci­e­tat Cul­tu­ral Sant Jaume de Premià de Dalt (premi Jove, pro­posa!), el Cen­tre Moral d’Arenys de Munt (premi tre­ball en xarxa), el Cen­tre Belles Arts de Lleida (premi comu­ni­cació asso­ci­a­tiva), l’Asso­ci­ació Cul­tu­ral Esplai Amet­lla de Merola (premi cre­a­ti­vi­tat artística), la Fun­dació Orfeó Llei­datà (capa­ci­tat d’inno­vació) i l’Ate­neu l’Aliança de Lliçà d’Amunt (premi foment de la par­ti­ci­pació).