Societat

La CHE estudia, per primer cop, fórmules per mobilitzar els sediments dels embassaments cap al delta de l’Ebre

Entitats socials i experts recorden que només garantint aquestes aportacions es pot frenar la regressió i la subsidència

La Con­fe­de­ració Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) dis­posa, des de fa més d’un any, d’un estudi específic per mobi­lit­zar els sedi­ments que rete­nen els embas­sa­ments del tram final de l’Ebre així com per fer-los arri­bar fins al delta de l’Ebre per llui­tar con­tra la sub­sidència i la regressió.

El docu­ment, des­co­ne­gut fins aquest moment i al qual ha tin­gut accés l’ACN, ana­litza i com­para les dife­rents fórmu­les tècni­ca­ment via­bles per res­tau­rar el trànsit sedi­men­tari al sis­tema Mequi­nensa-Riba-roja-Flix.

La Cam­pa­nya pels Sedi­ments i científics subrat­llen la importància de que, per pri­mer cop, l’orga­nisme de conca estudiï a un aspecte clau per pre­ser­var el Delta a llarg ter­mini, més enllà d’actu­a­ci­ons urgents al lito­ral con­tra la regressió.

Que els sedi­ments retin­guts durant dècades pels embas­sa­ments del tram final del riu puguin arri­bar al delta de l’Ebre és tècni­ca­ment via­ble, tot i pre­sen­tar diver­ses difi­cul­tats tècni­ques i supo­sar, a pri­ori, un cost econòmic ele­vat.

Aquesta és, a grans trets, la con­clusió a la qual arriba l’estudi bate­jat lite­ral­ment com “Ava­lu­ació pre­li­mi­nar sobre les pos­si­bi­li­tats de res­tau­ració del trànsit sedi­men­tari als embas­sa­ments de Mequi­nensa-Riba-roja-Flix”, amb data del pas­sat 31 de desem­bre de 2018.

Encar­re­gat per l’Ofi­cina de Pla­ni­fi­cació Hidrològica de la CHE, els tre­balls van ser diri­gits pel cap de l’Àrea de Plans i Estu­dis d’aquest mateix depar­ta­ment, Miguel Ángel García Vera, i van ser adju­di­cats a la Fun­dació Agustín de Betan­court, que va dele­gar-ne l’exe­cució al Grup d’Inves­ti­gació en Hidroin­formàtica i Gestió de l’Aigua de la Uni­ver­si­tat Politècnica de Madrid, amb el catedràtic Luis Gar­rote al cap­da­vant com a con­sul­tor. La CHE va inver­tir en aquest pro­jecte 21.771 euros.

Par­tint de les experiències de ren­tat en embas­sa­ments de dife­rents punts del món, l’equip de Gar­rote con­clou que aquesta opció seria “tècni­ca­ment via­ble” als embas­sa­ments de Riba-roja i Flix, “sem­pre i quan els des­guas­sos de fons esti­gues­sin ope­ra­tius”.

L’ope­ració reque­ri­ria bui­dar com­ple­ta­ment l’embas­sa­ment, eva­cuar els sedi­ments i tor­nar a emple­nar. L’estudi apunta que, per que per les seves carac­terísti­ques, tots dos pan­tans hau­rien de ser ges­ti­o­nats de forma con­junta, tot i que en el cas de Riba-roja es veu­ria difi­cul­tada per la dis­persió dels sedi­ments en el vas –dis­tribuïts al llarg de 30 quilòmetres- i una col­ma­tació infe­rior al 5%.

A Flix, d’altra banda, el pro­blema es troba en la “pos­si­ble con­ta­mi­nació del sedi­ment”, un aspecte que con­si­dera que encara no s’ha resolt total­ment.

En el cas de Mequi­nensa, un embas­sa­ment que mul­ti­plica les dimen­si­ons dels ante­ri­ors, els res­pon­sa­bles de l’estudi des­car­ten el pro­ce­di­ment de ren­tat perquè no pre­senta les con­di­ci­ons favo­ra­bles: el vas, recor­den, és molt llarg, i els sedi­ments hau­rien de recórrer entre 35 i 40 quilòmetres per arri­bar al desguàs del fons, amb una capa­ci­tat baixa d’eva­cu­ació -160 metres cúbics per segon-.

En aquest cas es plan­teja la pos­si­bi­li­tat de dra­gar i extreure els sedi­ments de forma mecànica, fet que supo­sa­ria un cos­tos econòmics “molt ele­vats”. Segons Gar­rote, a més, l’actual explo­tació hidroelèctrica no reque­reix en aquest moment l’exe­cució d’una ope­ració de ren­tat dels sedi­ments acu­mu­lats a Mequi­nensa, i tam­poc a Riba-roja, per garan­tir la seva con­tinuïtat futura sense pro­ble­mes.

Obrir els des­guas­sos de fons de les pre­ses

L’estudi reco­mana con­ti­nuar moni­to­rit­zant, valo­rant i estu­di­ant amb pro­fun­di­tat la pos­si­bi­li­tat de plan­te­jar la mobi­lit­zació de sedi­ments com llui­tar con­tra la regressió i la sub­sidència del Delta, així com també la pos­si­bi­li­tat de dis­tri­buir-los a través dels canals de rega­diu.

Per fer-ho, plan­teja una pro­gra­mació pro­gres­siva amb diver­ses eta­pes. En aquest sen­tit, i al marge dels con­di­ci­o­nats tècnics recorda que s’han de pre­veure les dimen­si­ons a ambi­en­tal, econòmica i social, en la línia d’incor­po­rar tots els agents impli­cats en un pos­si­ble pla d’actu­ació per ges­ti­o­nar els sedi­ments.

Recorda també la importància de man­te­nir els des­guas­sos de fons de les pre­ses i ges­ti­o­nar-los de forma efi­ci­ent per mobi­lit­zar sedi­ments.

Tot i haver estat pre­sen­tat ofi­ci­al­ment a la CHE fa tretze mesos, el docu­ment era, fins fa ben poc, des­co­ne­gut a Cata­lu­nya. De fet, la pos­si­bi­li­tat que es rea­litzés un estudi sobre aques­tes mesu­res la van tras­lla­dar mem­bres de la Cam­pa­nya pels Sedi­ments a res­pon­sa­bles de l’orga­nisme de conca temps enrere.

“Però ningú ens l’ha enviat. És una mica pre­o­cu­pant”, lamenta Josep Juan, mem­bre d’aquesta enti­tat, que lluita per acon­se­guir que els mate­ri­als que arros­se­gava l’Ebre i van con­tri­buir a for­mar el Delta puguin con­ti­nuar man­te­nint-lo en el futur.

Arran de la inves­ti­gació pre­pa­ratòria per al seu lli­bre ’Terra presa. Per una nova política dels sedi­ments’, que ha de veure la llum en els pròxims mesos, Juan es va des­plaçar a Sara­gossa per entre­vis­tar res­pon­sa­bles de la CHE i allí va tenir conei­xe­ment de l’estudi.

Més enllà de les pre­cau­ci­ons i l’escep­ti­cisme que des­pre­nen algu­nes de les con­clu­si­ons a l’hora d’exe­cu­tar aspec­tes con­crets d’un pla de mobi­lit­zació de sedi­ments, Juan remarca la importància que l’orga­nisme de conca hagi encar­re­gat i dis­posi, “per pri­mer cop”, del docu­ment.

“Explica les pos­si­bles difi­cul­tats que tro­ba­rem i allò que s’ha de tenir en compte per ges­ti­o­nar els sedi­ments però les tècni­ques exis­tents al món i quina tècnica seria més fac­ti­ble. Per als tècnics de la CHE, veure que un informe diu que si fan ser­vir una tècnica o una altra això es pot ges­ti­o­nar, pot­ser no els interessa que ens arribi aquest conei­xe­ment”, apunta. Per què? “Manca de volun­tat política. A Cata­lu­nya i Espa­nya s’ha de demos­trar que el tema se’l pre­nen seri­o­sa­ment i han de posar gent qua­li­fi­cada a tre­ba­llar de forma regu­lar en el tema”, subrat­lla.

Regressió “impa­ra­ble” si no arri­ben sedi­ments

El tem­po­ral de la set­mana pas­sada ha tor­nat a reo­brir, un cop més, l’etern debat sobre les solu­ci­ons per pre­ser­var el Delta amb pro­pos­tes de plans urgents d’actu­ació per man­te­nir la línia cos­ta­nera o, fins i tot, algu­nes pro­pos­tes d’obra dura per inten­tar atu­rar l’embat del mar -una opció que la comu­ni­tat científica i les admi­nis­tra­ci­ons no veu amb bons ulls-. A la llarga, doncs, el debat de fons torna a girar al vol­tant de la neces­si­tat impe­ri­osa d’apor­ta­ci­ons sòlides flu­vi­als.

“Si no arri­ben sedi­ments de l’Ebre, la regressió del Delta és impa­ra­ble. Això és així: són sumes i res­tes”, subrat­lla l’inves­ti­ga­dor de l’Ins­ti­tut de Recerca i Tec­no­lo­gia Agro­a­li­mentàries (IRTA) de Sant Car­les de la Ràpita, Car­les Ibàñez, qui recorda que el mar s’emporta anu­al­ment una quan­ti­tat molt impor­tant de mate­ri­als que el cabal de l’Ebre actu­al­ment no pot repo­sar en cap dels casos.

“Si no apor­tem més sedi­ments s’aca­ben per­dent i és impos­si­ble por­tar-ne amb la sorra de rege­ne­ració de plat­ges, perquè això seria segu­ra­ment més que la sorra de tot Cata­lu­nya, cen­te­nars de milers de tones”, argu­menta Ibáñez.

Aquesta, reco­neix, però, és una guerra a llarg ter­mini, dins d’una escala tem­po­ral dife­rent res­pecte les mesu­res de gestió del lito­ral que es poden apli­car per miti­gar els efec­tes dels tem­po­rals, com el de fa una set­mana, i que no només ha de res­pon­dre als pro­ble­mes de sub­sidència -el sòl del­taic s’enfonsa entre 1 i 5 mil·límetres anu­als- i la regressió -la línia de costa retro­ce­deix fins a 15 metres anu­als en els punts més sen­si­bles- sinó també a l’impacte del canvi climàtic i la pujada del nivell del mar que els pot agreu­jar defi­ni­ti­va­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia