Societat

Barcelona, 1594 - Avinyó, 1653 //

Teòloga

Juliana Morell, la primera doctora en lleis

SI HAGUÉS NASCUT ARA, ESTARÍEM PARLANT D’UNA DONA SUPERDOTADA. EN AQUELLA ÈPOCA, PERÒ, DEIEN QUE LA SEVA INTEL·LIGÈNCIA ERA UN “MIRACLE DEL SEU SEXE”. SENSE FER CAS DE LES ETIQUETES, VA VIURE PER A L’ESTUDI I LA CREACIÓ INTEL·LECTUAL

A qua­tre anys, Juli­ana lle­gia i escri­via. A dotze, domi­nava el llatí, el grec, el cas­tellà, el francès i l’hebreu, i havia estu­diat filo­so­fia, teo­lo­gia, música, ciències i dret. Als catorze va obte­nir el grau de doc­tora en lleis després de defen­sar públi­ca­ment la seva tesi al Palau dels Papes d’Avinyó. Per a alguns, la sapiència de la noia era un “mira­cle del seu sexe”, però el seu pare, el ban­quer Joan Antoni Morell, hi donava una expli­cació ben dife­rent: era el resul­tat de bons mes­tres, bons lli­bres i vuit hores diàries d’estudi des que era molt petita.

LA PORTA DEL CONEI­XE­MENT

Ell va ser cons­ci­ent ben aviat de les capa­ci­tats extra­or­dinàries de Juli­ana, i com a huma­nista con­vençut, va posar tots els mit­jans pos­si­bles per ali­men­tar la seva ment àvida de conei­xe­ments. Per això no n’hi va haver prou amb mes­tres d’escola cor­rents, i va con­trac­tar com a ins­truc­tors par­ti­cu­lars pro­fes­sors de la uni­ver­si­tat, que li van donar accés a un món que al segle XVII estava fora de l’abast de les dones —i més encara d’una nena.

Morell havia nas­cut al Raval de Bar­ce­lona el 1594, però només hi va viure fins al 1602, quan la família es va tras­lla­dar a Lió. A la ciu­tat occi­tana va con­ti­nuar estu­di­ant i va des­per­tar una gran admi­ració entre la gent més il·lus­trada, per a satis­facció del pare però no pas seva, que se sen­tia incòmoda. Tam­poc no esta­ven d’acord pare i filla amb quin havia de ser el seu futur. L’huma­nisme creia en la igual­tat intel·lec­tual dels homes i de les dones, però això no volia dir que elles dei­xes­sin d’estar sot­me­ses a l’auto­ri­tat mas­cu­lina en cap moment.

SABER DEDI­CAT A DÉU

Per viure més lliure d’aquesta dependència, o per genuïna vocació reli­gi­osa, quan tenia tretze anys Juli­ana va mani­fes­tar que es volia fer monja. No van ser­vir de res els plans de casa­ment que li volien impo­sar, i el 1610 va ingres­sar al con­vent de les domi­ni­ques d’Avinyó, on va viure sei­xanta anys, estu­di­ant i cre­ant. Quan va morir, el 1653, va dei­xar tota mena d’escrits pro­pis i tra­duc­ci­ons, majo­ritària­ment de temàtica reli­gi­osa. Avui, Juli­ana Morell és una de les dues úniques dones repre­sen­ta­des al para­nimf de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, jun­ta­ment amb Teresa de Jesús.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia