Contenint l’alè

Els metges dels hospitals de Catalunya que tracten els casos de Covid-19 ja saben que es poden anar calçant. L’evolució de la malaltia al Principat segueix les passes (potser més ràpid i tot) del que va passar a Itàlia i, si han tingut temps de consultar mínimament les xarxes socials, hauran vist fotografies dels professionals mèdics italians dormint de qualsevol manera al seu lloc de treball. Damunt del teclat de l’ordinador, a la llitera on atenen els pacients, en un carret per dur material... Aquí la situació no és, ni de bon tros, tan desesperant. Però és el que els tocarà viure si la gent no es queda a casa extremant les precaucions i el SARS-CoV-2 pot seguir fent de les seves.

Ja hi ha testimonis puntuals de metges catalans que esclaten en plors després de torns de 12 hores atenent un cas rere l’altre. I d’altres que s’han fet posar un matalàs al garatge de casa per descansar una estona i no posar en risc la seva família. “El nivell d’estrès és alt”, admeten responsables de l’Hospital Clínic. Tot i això, la situació als principals centres del país està ben controlada. Amb un punt de calma tensa i de contenció de l’alè, pensant en el que pot venir, però encara sense una pressió assistencial extrema i lluny del màxim de la seva capacitat. “La situació és difícil, perquè el volum de pacients augmenta dia a dia. Però, dins d’aquesta dificultat, està ben controlada”, confirmen fonts de l’hospital Vall d’Hebron, un dels puntals sanitaris del país.

La clau d’aquesta situació és que el centre, com tants d’altres, té un pla de contenció preparat i ja fa setmanes que té un comitè de crisi que es reuneix cada dia. L’integren epidemiòlegs, infectòlegs, microbiòlegs, experts en prevenció de riscos laborals i la direcció del centre, i diàriament analitzen la situació, dinàmica i molt canviant, i hi responen. A Vall d’Hebron, com a la resta de centres de primer nivell, s’ha notat ja un creixement important dels casos en les darreres 48 hores. Tot i això, el centre encara està en una de les fases inicials del pla de contingència, que preveu anar tancant serveis i espais progressivament, a mesura que arriben nous pacients.

“Els pròxims dies farem anul·lacions de cirurgies no urgents, que poden baixar per sobre del 50 per cent, i també desprogramarem trasplantaments no imprescindibles, amb l’objectiu de preservar les unitats de cures intensives per als pacients que les necessiten”, confirmaven fonts de Vall d’Hebron, probablement el gran hospital amb menys professionals en aïllament. La clau és que tenen els serveis estructurats en diferents equips que treballen de manera conjunta i no es creuen entre ells. Així, si hi ha un positiu per Covid-19, el nombre de contactes a aïllar és limitat. Aquesta mesura es pren a la majoria dels grans centres.

A l’hospital Germans Trias i Pujol també s’han eliminat gran part de les sessions quirúrgiques i només es mantenen les no ajornables. El centre ha fet força incidència en la necessitat d’evitar la circulació de pacients i familiars dins de l’edifici i limita a una persona el nombre d’acompanyants o visites per pacient ingressat. A més, substitueix per activitat telefònica o telemàtica tot el que sigui possible i potencia el teletreball per als professionals a qui els sigui possible fer-ne per les característiques de la seva tasca. Fonts de l’hospital asseguren que “encara s’atén els pacients utilitzant els recursos que ja estaven habilitats la setmana passada, però hi ha previstes noves mesures i readaptació d’espais si la xifra de pacients crítics segueix pujant, com s’espera”. El mateix passa a l’Hospital Clínic. I en hospitals amb menys múscul, com el de Mataró, la situació també està controlada, tot i haver habilitat ja una unitat hospitalària per tractar una desena de casos positius i tenir més de mig centenar de professionals en aïllament. El pitjor encara ha d’arribar.