En la base de la cadena

Ja se sap què representa treballar al camp o amb animals: no hi ha horaris ni, en principi, dies de festa. Per això, el 1995 dues famílies del veïnat de Solius (Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà), les dels masos veïns can Patxot i can Pijoan, es van associar per sumar esforços i treballar conjuntament en una granja de vaques compartida, SAT Solius, que no tanca ni per vacances ni per pandèmies, però en la qual la feina queda una mica repartida. “Ho vam fer tant per millorar la nostra qualitat de vida com per ser més competitius”, afirma Àngel Lloveras Castelló, de can Patxot. A can Pijoan, el màxim responsable és Joan Pijoan Vall-llosera, que actualment és el president de la Cooperativa Lletera de Campllong i de l’empresa Làctia Agroalimentària –de la qual és sòcia la cooperativa–, amb seu a Vidreres, que envasa la llet que es distribueix als supermercats catalans de Mercadona. Constituïda el 1994, la cooperativa està integrada per una quarantena de granges, moltes de les comarques gironines però també de les demarcacions de Lleida i Barcelona, la gran majoria de les quals són explotacions familiars, com la de Solius. “Les nostres plantilles, amb pocs treballadors fora de l’àmbit familiar, no ens permeten gaire flexibilitat laboral, per exemple si algú cau malalt. Però també és cert que treballem en un entorn obert, amb força distanciament entre persones, i això redueix el risc de contagi”, afirma Pijoan. La cooperativa ha fet arribar als seus socis “un comunicat amb una sèrie de recomanacions bàsiques, en la línia de les del Departament de Salut i l’administració en general, per evitar el contacte entre persones i tenir el màxim de cura, com sempre, en les taques de neteja i desinfecció”, diu Pijoan, que explica les mesures transmeses als cooperativistes: “S’ha d’evitar que dos treballadors es trobin a menys de 1,5 metres de distància; s’ha de monitoritzar la temperatura dels treballadors i augmentar les mesures higièniques, i rentar freqüentment les mans i el vestuari per tal d’evitar la propagació del virus, i a part d’això, també s’ha d’evitar visites de persones externes a les granges i reduir la freqüència dels subministraments dels pinsos, agrupant les comandes. Cal eliminar totes les visites prescindibles, llevat de serveis veterinaris urgents o reparacions d’avaries que paralitzin l’activitat, i tota feina que no sigui urgent s’ha de posposar fins que el risc de contagi s’hagi reduït.” En resum: “Hem de cuidar la nostra salut pel bé de tots, perquè estem en la base de la cadena alimentària, i estem al servei tant dels animals com de les persones.”

A la granja de Solius tenen 195 vaques de raça frisona que produeixen uns 6.500 litres de llet cada dia. “Tot el que necessitem està dins d’un perímetre relativament petit i no ens hem de desplaçar gaire si no és per anar al camp, ara que estem preparant les terres per sembrar-hi el blat de moro o quan necessitem verd per donar de menjar al bestiar”, explica Àngel Lloveras.

Tant Pijoan com Lloveras subratllen que la producció es manté com sempre i que no hi ha hagut incidències destacables. “Simplement, ara hem de fer les comandes amb més previsió. Ens passa més o menys com als clients dels supermercats: hem de mantenir el rebost ple, per al que pugui passar”, diu també, sense cap alarmisme.

Sigui com sigui, les granges catalanes, moltes de les quals agrupades en cooperatives, continuen desenvolupant una activitat que és més necessària que mai, ara que l’alarma social posa en qüestió el subministrament de productes bàsics, com ara la llet, que gràcies a elles continuen arribant als supermercats i a les nostres llars.