El delta de l'Ebre té les condicions potencials per a la transmissió de la malària, segons un estudi
En el treball, de la Universitat de València, es constata que hi ha milers de mosquits
Per dur a terme aquest estudi, la unitat de parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València es va posar en contacte amb el Consorci de Serveis Mediambientals del Baix Ebre i Montsià (Code) que fa dècades que controla la població de mosquits al Delta i durant un any d'estudi s'han arribat a registrar fins a 10.000 mosquits capturats al Delta, la majoria de l'espècie Anopheles atroparvus. Aquest és el mosquit de l'arrossar i és el transmissor de la malaltia de la malària, més coneguda a la zona del Delta com paludisme, i que fou eradicada a principis de la dècada dels 50. Les proves determinen grans densitats d'aquests mosquits al Delta. Tot i això la directora de l'estudi, la doctora Maria Dolores Bargues, creu que l'actual sistema sanitari fa «improbable» que reaparegui la malaltia. A més, aquests mosquits són vectors potencialment transmissors de la malaltia però necessiten un paràsit anomenat plasmodium per tal de causar la malària. Segons la doctora Bargues, «fa més de 70 anys que no entren en contacte l'un i l'altre a la zona» però els canvis climàtics podrien afavorir-ne la presència.
«Una vegada s'ha tancat el cicle és molt complicat que es puga reiniciar», va assenyalar per la seua banda el director del Code, Raül Escosa. Segons aquest tècnic el mosquit i el plasmodium haurien de conviure durant molts anys perquè la malaltia reaparegués. «També podria passar que vingués un mosquit de Gàmbia que sí que té el paràsit i per canvis en les condicions climàtiques s'hi instal·lés, però estem parlant d'un fenomen potencial a molt llarg termini», va afegir.
80 picades en una nit
Una de les proves que s'han dut a terme al delta de l'Ebre per elaborar aquest estudi ha estat un test que el personal del Code ja du a terme cada any durant les campanyes de control del mosquit a la zona. Concretament, aquest test es fa servir per quantificar el nombre de mosquits adults en determinades zones i les espècies. En aquest cas van voler calcular el nombre de picades que una persona rebria en una nit al Delta. L'equip va posar una persona a l'aire lliure durant la nit, que és quan els mosquits estan més actius, sense protecció. Una altra persona, amb protecció contra mosquits, s'encarregava de comptar els que es posaven sobre la pell de l'altre i treure'ls. En total es van registrar 80 mosquits.
