Recuperant el pols
Les terrasses es tornen a activar i els nens recuperen els parcs infantils
No tots els bars i restaurants reobren, però els que ho fan obtenen bona resposta
Somriures a les cares dels clients entaulats i expectació entre els encarregats i el personal. No tots els bars i restaurants de Girona van reobrir ahir, ni de bon tros, però els que ho van poder fer volen creure que s’inicia una nova dinàmica. “Això ho canviarà tot, millorarà”, deia optimista una de les quatre veïnes que esmorzaven davant del parc Central i l’estació del TAV. Aquestes últimes setmanes venien a recollir tallats i entrepans abans d’asseure’s una estona en un banc del parc; ahir van poder seure a la terrassa per primera vegada des del 15 d’octubre i en tenien moltes ganes. El sol acompanyava i més de la meitat de les taules estaven ocupades. “És una mica fluix, la gent encara té por de sortir”, deia l’Alfons, l’encarregat del bar Roser.
Més a prop del centre, a la plaça Josep Pla, també hi tocava el sol i totes les taules exteriors de la cafeteria Nihm’s a mig matí estaven ocupades. “És el primer dia, va ser igual al mes de maig després del confinament; d’aquí a dos o tres dies tornarà a calmar-se”, deia amb prudència Juan, l’encarregat. A les instal·lacions del parc infantil que hi ha a la plaça encara hi penjava una cinta que hi vetava l’accés, però al llarg del dia es van anar retirant; ahir també reobrien parcs infantils a Girona i Salt i a la tarda els menuts ja els tornaven a fer seus. Entre el sol i gent a les taules que prescindia una estona de la mascareta, gairebé es podia oblidar la pandèmia. Més enllà, però, a la plaça del Mercadal hi havia un dels molts bars gironins que ahir encara no van reobrir. La majoria dels que van parar les taules eren locals que no havien tancat i que havien anat fent la viu-viu amb servei per emportar. “La gent s’hi ha acostumat tant a recollir-ho que avui encara que els digui que poden seure prefereixen endur-s’ho”, es lamentava amb un somriure l’encarregada d’un bar de la Rambla, força desèrtic.
Més enllà l’Alfons i el seu personal preparaven taules i coberts de La Rambla Onze, un dels pocs locals que havien estat tancats 40 dies i que ahir van reobrir. “No crec que pinti gaire bé, però no podem seguir tancats a casa sense fer res”, deia el restaurador. A la plaça de la Independència, locals emblemàtics com el Boira i el Royal (aquest últim amb un cartell de reformes) no van obrir. Però els que ho van fer van veure com s’ocupaven pràcticament totes les taules mentre els anava tocant el sol. Fins a mig matí, pels esmorzars i les primeres canyes a la banda de l’Imperial Café i la Catalano Taverna; a partir del migdia pels qui volien dinar, com al Xivarri i al König. Grups de joves o no tan joves, tots amb el mateix comentari: “Ho trobàvem a faltar.” Quatre persones com a màxim, taules més espaiades, poca gent a dins, però s’arribaven a formar cues. “Estem a l’expectativa, no ens podem queixar per aquest primer dia”, deia la Núria, l’encarregada del König, que recordava un grup de vuit que haurien de dinar en taules separades.
Reobren amb limitacions les instal·lacions esportives
acnA més dels establiments de restauració, parcs infantils i parcs de salut, a la ciutat de Girona també es van començar a obrir una part de les instal·lacions esportives, tal com es preveu en aquesta fase de la desescalada. A la capital de la demarcació l’entitat de referència d’aquest sector, el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), va reobrir les instal·lacions amb les limitacions d’aquesta primera fase: piscines al 30% d’aforament, amb reserva prèvia, horaris marcats, i també aforaments limitats al gimnàs, sales de fitnes i pistes exteriors de tennis, pàdel i esquaix. Els socis de l’entitat que ahir recuperaven aquestes activitats es mostraven satisfets de poder tornar a entrenar-se, i entre ells l’opinió que imperava era que l’esport és segur si s’apliquen els protocols corresponents. Amb tot, el president del GEiEG, Francesc Cayuela, explicava que el coronavirus els ha fet perdre més del 20% dels socis i que el futur de l’entitat depèn també de les ajudes promeses. Cayuela confia no haver de tornar enrere i demana flexibilitzar “com més aviat millor” el toc de queda per reprendre entrenaments de nit. Amb la majoria de treballadors encara amb ERTO –l’entitat en té uns 200–, el president confia que aquest cop sigui el definitiu, que d’una manera o una altra el GEiEG pugui mantenir l’activitat. “Esperem que la situació sanitària es normalitzi i la pandèmia vagi a menys; no sabem què passarà més endavant, però confiem que, si tot va bé, les limitacions d’aforament es puguin anar relaxant”, diu Cayuela.