Poques entitats tenen un historial tan dens com el Centre Excursionista d’Olot ( CEO ), una entitat que, a més, al llarg de tres generacions s’ha fet un lloc important en l’imaginari col·lectiu dels olotins perquè ha estat el lloc comú de gent de tota mena, unida simplement per l’interès per conviure amb les muntanyes, un vincle simple però fortíssim. Aquest any se’n compleixen 50 de la seva fundació –i 36 més si compten el temps que va ser una delegació, primer, de la Unió Excursionista de Catalunya i, posteriorment, del Centre Excursionista de Catalunya– i aprofitant l’efemèride han editat un llibre en què es repassa aquesta excursió en el temps: 50 anys del Centre Excursionista d’Olot. 86 anys d’entitat excursionista. “És un àlbum de família”, defineix l’autor del text, el periodista Jordi Casas (company a El Punt Avui ) perquè, d’una banda, el volum ha servit per rescatar un fons fotogràfic impressionant (una feina realitzada per Mireia Montbardó) i, d’altra, perquè el CEO és com una “gran família”, segons ha pogut constatar el mateix autor després de fer la setantena d’entrevistes que li han permès bastir el relat, en el qual es dona preferència que siguin els mateixos protagonistes els que rememorin la seva experiència. Per a les etapes més reculades s’ha rescatat uns textos de Josep Maria Dou del 1980 i de Josep Murlà, del 1976, acompanyats d’interessant documentació gràfica.

D’entre els diversos capítols del llibre, crida l’atenció el dedicat a cadascun dels nou presidents que ha tingut el club i que són un reflex de moments i situacions diverses. Un dels aspectes que impressiona del llibre és la gran quantitat d’activitats que s’han organitzat i s’organitzen. “Com és lògic, n’han desaparegut unes i se n’han incorporat d’altres”, assenyala Albert Rubirola, coordinador de l’edició. La llista inclou des de l’Embardissada al Trepitja Garrotxa, passant per les 24 Hores de Muntanya, els aplecs –havien arribat a durar tres dies– o les sortides regulars dels caps de setmana. Als més joves potser els sorprendrà alguna de les iniciatives del centre, per exemple, el concurs de cant de grills. Ja no es fa, i tampoc es munten expedicions a l’Himàlaia, ni existeix la secció de caiac, però en canvi s’hi han afegit les de BTT, canicròs i curses de muntanya.

Parlant amb Casas, Montbardó i Rubirola t’adones que la joia de la corona del CEO, que compta amb uns 2.000 socis, és la secció de mainada, en la qual hi ha 200 nenes i nens –hi ha llista d’espera– i 30 monitors. En aquesta secció –expliquen– no es fan només excursions sinó que s’hi treballen valors com la solidaritat o el respecte a la natura. És el planter amb què el CEO es garanteix un bon futur.