El permís de paternitat s’equipara al de maternitat

Des de l’1 de gener, s’han equiparat els permisos de pares i mares per naixement i cura del menor, amb l’entrada en vigor de l’ampliació del permís de paternitat a 16 setmanes. Fins ara, els pares tenien 12 setmanes per naixement o adopció, que aquest 2021 i amb els nous pressupostos de l’Estat espanyol, seran les mateixes que les mares. La Seguretat Social espera que 236.000 progenitors es beneficiïn, aquest any, d’aquests permisos, per a què destinarà 2.784 milions d’euros, una partida un 11,4 % superior a la del 2020.

Amb la nova regulació, a més, tant pares com mares podran gaudir de les primeres sis setmanes de permís junts, coincidint amb el primer mes i mig de vida del nadó (o l’inici de l’adopció), un període que fins ara era de quatre setmanes. Les deu setmanes restants són voluntàries, s’han d’acordar amb l’empresa i es poden usar a temps complet o de forma parcial i per setmanes.

A l’equiparació s’ha arribat de forma progressiva des que, el 2018, es va incrementar el permís de paternitat, que es va introduir a l’Estat espanyol el 2007, amb tretze dies, que se sumaven als dos dies de permís que fins llavors recollia l’Estatut dels Treballadors. Aquestes dues setmanes es van mantenir durant deu anys, fins al 2017, quan van passar a ser-ne quatre. El juliol del 2018, es van ampliar a cinc, l’abril del 2019, a vuit i el gener passat, a dotze, fins que enguany s’ha equiparat a setze.

“El nou permís per naixement i cura de menor passa a ser el permís més igualitari del món perquè és un permís individual d’igual duració per a dones i homes, intransferible i pagat al 100%”, explica a Efe Teresa Jurado, professora de sociologia. Jurado, coportaveu de la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció (Ppiina), destaca que “altres països no tenen permisos igual de generosos i llargs per a cada un dels progenitors” i hi afegeix que “posa l’Estat espanyol a l’avantguarda de la igualtat”. A més, precisa que “és el mateix dret social i individual independentment del tipus de família, ja sigui heterosexual, homosexual, matrimoni o parella de fet”.

No obstant això, la plataforma considera que hi ha “trampes” en la regulació, que “proclama la igualtat, però regula els permisos de maternitat i paternitat perquè les dones es quedin a càrrec dels nadons els primers mesos a temps complet i els homes no cobreixin el mateix període de cures en solitari, ni s’absentin del seu lloc de treball de la mateixa forma que les dones”. Jurado sosté que “s’ha cedit a les pressions empresarials en la lletra petita, perquè s’obliga a un ús simultani de les primeres sis setmanes, que són obligatòries, i que s’han d’agafar després del naixement, adopció o acolliment”.

La plataforma, que agrupa més de 150 organitzacions i persones a títol individual, destaca que només té una reivindicació: permisos igualitaris. I perquè així siguin “s’han de dissenyar perquè pares i mares es quedin a càrrec dels nadons en solitari durant el mateix període de temps el primer any”. Per això, la seva proposta és obligar la parella a simultaniejar les dues primeres setmanes i, després, que ambdós progenitors puguin fer torns en la cura del menor. D’aquesta forma, amb la suma del permís de tots dos, es pot arribar fins a les trenta setmanes en què l’infant és cuidat a la llar familiar.

“Ara, el menor perd temps de cures per part dels progenitors i als homes se’ls pressionarà perquè segueixin estant més disponibles en l’empresa, ja que ha deixat de ser un dret del treballador la decisió de com usar el temps del permís”, lamenta la sociòloga. Per això, la plataforma reclama al govern central que canviï aquest aspecte del decret.