Societat

La prohibició del burca a Lleida acaba als jutjats i la Paeria confia que superarà el tràngol

L'entitat que presenta el recurs també critica la inacció de les associacions islàmiques

L'asso­ci­ació Watani ha pre­sen­tat el recurs con­tra la pro­hi­bició del burca amb els matei­xos argu­ments que van esgri­mir els grups polítics que la van apro­var: la defensa dels drets fona­men­tals i les lli­ber­tats públi­ques, espe­ci­al­ment de les dones musul­ma­nes. L'enti­tat creu que la pro­hi­bició del burca als espais muni­ci­pals no prevé con­tra el mal­trac­ta­ment de les dones sinó que fins i tot el podria afa­vo­rir, i lamenta en un comu­ni­cat que el Minis­teri d'Igual­tat hagi estat absent durant els dar­rers dos mesos men­tre ajun­ta­ments, dipu­ta­ci­ons i el Senat apro­va­ven moci­ons que pro­hi­bei­xen el vel inte­gral.

L'asso­ci­ació apro­fita per car­re­gar també con­tra les asso­ci­a­ci­ons reli­gi­o­ses, a les quals acusa d'estar absents «en el moment que les dones musul­ma­nes més neces­si­ta­ven la defensa dels seus drets», i reclama als musul­mans que en pren­guin bona nota.

El recurs davant el jut­jat de Lleida posarà a prova l'arma­dura jurídica de la pro­hi­bició del burca a Lleida, punt d'ori­gen de les dese­nes de moci­ons simi­lars que s'han estès durant les dar­re­res set­ma­nes pels muni­ci­pis cata­lans. Segons la regi­dora Rosa Ball, la pro­hi­bició, que jurídica­ment ha pres la forma d'un nou arti­cle en l'orde­nança de civisme de Lleida i només afecta pel que fa a l'accés als edi­fi­cis muni­ci­pals, amb san­ci­ons de 30 a 600 euros, ha estat prou tre­ba­llada des dels ser­veis legals de l'Ajun­ta­ment per superar sense pro­ble­mes el seu trànsit pels jut­jats. Si és que el recurs és admès a tràmit.

Per evi­tar mals majors, això sí, la regi­dora s'ha afa­nyat a dema­nar que abans d'arri­bar als jut­jats s'esgoti la via admi­nis­tra­tiva. Les enti­tats tenen trenta dies per pre­sen­tar al·lega­ci­ons davant la mateixa Pae­ria a par­tir de la publi­cació al But­lletí Ofi­cial de la Província del canvi de l'orde­nança, apro­vat diven­dres pas­sat. Això sí, les al·lega­ci­ons difícil­ment faran enrere la Pae­ria, deci­dida a tirar enda­vant aquesta polèmica decisió.

Moció en un poble sense estrangers

L'onada antiburca arriba avui a Tarrés, un petit poble de les Garrigues de 108 habitants i cap d'ells estranger, segons les dades d'Idescat. El ple del seu ajuntament discutirà aquest vespre una moció presentada per l'únic regidor del Partit per Catalunya (PxCat), una escissió lleidatana de la Plataforma per Catalunya (PxC) formada amb els edils que PxC havia aconseguit a les terres de Ponent. El cas de Tarrés, però, és molt particular: PxC s'hi presentava amb una candidatura fantasma feta per persones que no eren del poble ni se'ls coneixia. Van aconseguir el vot de tres veïns i, per tant, cap regidor. Però a mig mandat va marxar un regidor i la junta electoral va nomenar regidor el de la candidatura següent: la de PxCat. És ell qui presenta la moció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia