Un carrer per a la mestra

Va estu­diar magis­teri durant la Segona República, uns anys que va viure “amb molta empenta, il·lusió i, sobre­tot, amb una visió trans­for­ma­dora”, expli­quen els fami­li­ars de Carme Mallorquí Comas (1912-1996), mes­tra de Celrà durant més de trenta anys i que ara tindrà un car­rer al seu nom, el del vial que uneix el car­rer dels Països Cata­lans amb la car­re­tera de Juià. Ho van deci­dir els veïns en una con­sulta popu­lar. Va ser el nom més votat (74 vots) i amb molta diferència res­pecte a les pro­pos­tes d’Eli­sa­beth Eiden­benz (17), la infer­mera suïssa que va impul­sar la mater­ni­tat d’Elna, i la minis­tra Fre­de­rica Mont­seny. Nas­cuda a Celrà el 1912, filla de Teòfil Mallorquí i Júlia Comas, en aca­bar els estu­dis, va exer­cir a l’escola de Celrà durant el període repu­blicà i la Guerra Civil.

Els fami­li­ars de Carme Mallorquí Comas des­ta­quen de la ini­ci­a­tiva ins­ti­tu­ci­o­nal, d’una banda, la femi­nit­zació del nomenclàtor, històrica­ment molt mas­cu­li­nit­zat, i, d’una altra, la recu­pe­ració de la memòria històrica local.

Posar en valor la vida comuna d’aquesta mes­tra cel­ra­nenca és, però, rei­vin­di­car l’essència repu­bli­cana en clau de dona. “Fer de mes­tra era total­ment voca­ci­o­nal; tenia una visió repu­bli­cana de l’edu­cació i la peda­go­gia. Per ella, era molt impor­tant fer arri­bar l’edu­cació al màxim d’infants, inde­pen­dent­ment dels recur­sos que tin­gues­sin”, asse­nyala la família.