Els col·lectius d’alumnes més vulnerables, sobretot els que presenten trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), trastorn de l’espectre autista (TEA) i trastorns greus de conducta (TGC), han resultat els més afectats per la pandèmia i els confinaments. Segons conclou l’Observatori de les Altes Capacitats, “la pandèmia ha tingut efectes en els aprenentatges, en les emocions i en la socialització de tots els alumnes, però sobretot en aquells que pertanyen a col·lectius més vulnerables”. Segons aquest observatori, dirigit per Àngel Guirado, s’han detectat efectes desiguals entre els diversos col·lectius d’alumnat, uns per més vulnerabilitat i d’altres pel fet de disposar de millors recursos cognitius. Els més afectats han estat aquells que necessiten més atenció individualitzada, més recursos externs i una relació amb els iguals oberta i molt interactiva.

Per contra, quan hi ha doble excepcionalitat, els efectes són menors. Quan hi ha bona dotació intel·lectual, o sigui altes capacitats (AC), els efectes han estat imperceptibles i, en alguns casos estudiats, satisfactoris. Així, per exemple, en els casos de TDAH i AC, la situació s’ha viscut de forma ambivalent perquè han disposat de més llibertat a casa i de reducció de l’estigma de ser problemàtics, però han perdut oportunitats de socialitzar-se i de rebre retorn de la seva conducta en el grup d’iguals.

Per contra, l’accés limitat o inexistent a les sessions virtuals en casos de vulnerabilitat econòmica i social ha afectat en els aprenentatges. En els casos d’alumnat amb bona dotació intel·lectual, com que són més autònoms i tenen ritmes de treball més ràpids, per sobre de la mitjana dels grups, s’ha constatat que els efectes dels confinaments al domicili han estat menors o inexistents. En definitiva, però, després d’aquest any i mig, es conclou que les diferents circumstàncies personals han contribuït a incrementar la bretxa entre els més vulnerables i els que no ho són.