societat
Els fills del segle XXI
L’experiència d’agrupar nens i nenes per anar cap a l’escola amb bicicleta s’imposa a Barcelona
Els escolars aprenen civilitat i vialitat
Aixeca la visera de la moto i respon d’aquesta manera quan se li pregunta què li sembla l’experiència del bicibús, un grup de nens i pares que van a l’escola amb bicicleta els divendres al matí a l’Eixample de Barcelona, i que ara té davant seu al carrer Entença i que l’obliga a anar a poc a poc, darrere d’un cotxe de la Guàrdia Urbana que tanca la comitiva ciclista: “Són uns fills de puta (sic), que no treballen?”.
Encara no són les nou del matí d’un divendres i els que pedalen alegrement pel carrer Entença, aliens a l’estrès i mal humor dels adults, són un grup d’un centenar de fills del segle XXI, nens i nenes de pàrvuls i primària que l’últim dia lectiu de la setmana formen un grup de ciclistes i patinadors que en formació van a l’escola circulant des del mercat de Sant Antoni fins a la presó Model.
Els que no van ni en moto ni en cotxe i els veuen passar s’ho miren primer amb sorpresa i després amb un somriure de satisfacció, fins i tot n’hi ha que aplaudeixen des de les finestres i algú els fotografia. “Que bonic, faig fotos per enviar-les a les meves amigues. Sóc mestra de Veneçuela”, explica la Xeila amb un somriure als llavis.
Amb cinc escoles del districte de l’Eixample, ja en són més de quaranta a tot Catalunya els centres en què els alumnes i els pares s’organitzen per formar aquest bicibús que els permet pedalar amb comoditat, i sobretot amb seguretat, fins a l’escola. Una de les últimes rutes de posar-se en marxa és una que circula pel carrer Aragó a Barcelona, un dels més transitats de la ciutat. Al bicibús que surt de Sant Antoni hi ha un desplegament de Guàrdia Urbana al cap i a la cua de la marxa, i també als flancs per protegir el pas per les travessies. La comitiva respecta les fases semafòriques, perquè l’experiència també té una part d’educació viària, però a vegades s’escapa el vermell i la policia vigila que no hi hagi cap problema.
Els nens que pedalen per Barcelona potser no saben que el bicibús va néixer a Vic per l’empenta de dues mestres i nou nens. D’aquella primera experiència en va sorgir l’entitat Canvis en Cadena, que, amb Eduard Folch al capdavant, promou l’ús de la bicicleta com a transport escolar. “Es tracta de fer que passin coses i no que passin cotxes”, repeteix Folch com a lema enginyós de la iniciativa.
Els veritables protagonistes de la història són els nens com l’Uma, una menuda de quasi tres anys a qui, segons el seu pare, li costa més matinar que empènyer la bicicleta carrer Entença amunt. O en Roc, de cinc anys i alumne de l’escola Entença, al solar de la presó Model, que amb el bicibús “aprèn vialitat i agafa autonomia”, diu la Mireia, la seva mare.
La presó Model és la destinació dels joves ciclistes. Dins del recinte hi ha un espai habilitat per aparcar-hi les bicicletes. La imatge de les portes de l’antic centre penitenciari obertes amb nens entrant-hi amb les bicicletes no té preu. És la Barcelona del segle XXI i els seus fills.