Ciència

Creen a Palafrugell la càtedra del suro de la Universitat de Girona

Vol vincular la investigació de la UdG amb les demandes de recerca d’empreses

La Uni­ver­si­tat de Girona (UdG), l’Ajun­ta­ment de Pala­fru­gell i el Museu del Suro han posat en comú el seu interès per la temàtica surera i han creat la Càtedra d’Estu­dis del Suro.

La càtedra neix com a pla­ta­forma per vehi­cu­lar l’exper­tesa uni­ver­sitària amb les deman­des de recerca de les empre­ses o ins­ti­tu­ci­ons del sec­tor surer, i això des d’una recerca mul­ti­dis­ci­plinària sobre el món del suro: des del mateix mate­rial fins a la cul­tura surera, pas­sant pels bos­cos i les indústries. L’objec­tiu és divul­gar el conei­xe­ment a l’entorn del suro dins i fora de l’àmbit acadèmic. Es farà un espe­cial èmfasi en els ter­ri­to­ris surers de Cata­lu­nya i també d’altres regi­ons i països.

La càtedra vol sumar i poten­ciar els esforços intel·lec­tu­als i mate­ri­als de les ins­ti­tu­ci­ons en la recerca del suro i el seu retorn social per millo­rar l’eficiència en la gestió dels recur­sos públics que s’hi dedi­quen.La Càtedra lliu­rarà el premi a la recerca “San­ti­ago Zapata” al millor tre­ball de final de màster o grau de temàtica surera. A més, impul­sarà la cre­ació d’un Cen­tre de Docu­men­tació del Suro i col·labo­rarà amb les tas­ques d’inven­tari i estudi del patri­moni mate­rial moble i immo­ble, així com del patri­moni imma­te­rial del sec­tor.A més a més, la Càtedra d’Estu­dis del Suro orga­nit­zarà con­ferències, jor­na­des, semi­na­ris i con­gres­sos, així com acti­vi­tats de difusió del conei­xe­ment d’aspec­tes rela­ci­o­nats amb el món del suro, diri­gits al públic en gene­ral i a estu­di­ants de la Uni­ver­si­tat. Així mateix, coor­di­narà semi­na­ris o con­gres­sos espe­ci­a­lit­zats, amb la inter­venció d’inves­ti­ga­dors d’altres àmbits ter­ri­to­ri­als, per tal de mar­car línies d’actu­ació i recerca con­jun­tes.Les acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb el suro han tin­gut una rellevància indis­cu­ti­ble en aque­lles zones del ter­ri­tori on s’han desen­vo­lu­pat. L’explo­tació, trans­for­mació i comer­ci­a­lit­zació del suro va donar lloc a l’acti­vi­tat manu­fac­tu­rera més impor­tant de les comar­ques giro­ni­nes en els segles XIX i pri­mera mei­tat del XX, i la seva influència ha arri­bat fins als nos­tres dies.D’altra banda, l’acti­vi­tat surera ha dei­xat com a herència un sec­tor fores­tal de gran riquesa ambi­en­tal, que plan­teja rep­tes impor­tants de gestió silvícola i pai­satgística, i de man­te­ni­ment de ser­veis eco­sistèmics. També ha lle­gat un impor­tant patri­moni mate­rial (inclo­ent-hi un pai­satge i un urba­nisme mode­lats per l’acti­vi­tat surera) i imma­te­rial (des de la cul­tura i l’etno­gra­fia a la gas­tro­no­mia) que cal pre­ser­var i valo­rit­zar. El sec­tor ha de fer front avui a pro­ble­mes com el canvi climàtic, l’apa­rició de pla­gues i la com­petència de subs­ti­tu­tius sintètics a la indústria. Alhora, la tec­no­lo­gia pot ofe­rir noves opor­tu­ni­tats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia