MEDI AMBIENT
Onades de denúncia
L’artista Jordi Llort-Figuerola ha creat l’exposició ‘Distopies de plàstic’ amb els residus que ha recollit durant quatre anys a les platges de Tarragona
Tarragona és una de les zones del Mediterrani més perjudicades pels plàstics
Quan pensem en el concepte platja, la primera imatge que ens inunda el cervell són llargues extensions de sorra blanca, palmeres i una pulcritud de conte. Res més lluny de la realitat. Cada vegada són més les platges al món on es troba brutícia. Papers, cigarretes, petits objectes i plàstics. Molts plàstics. Grans, petits, transparent, metal·litzats, sols o acompanyats. On molts veuen porqueria, l’artista tarragoní Jordi Llort-Figuerola ha trobat una manera de combinar l’art amb la denúncia social. Ha estat quatre anys recollint plàstics de les platges de Tarragona per crear l’exposició Distopies de plàstic, que es podrà visitar al CRAI campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV) fins al proper 28 de febrer. En paraules de l’artista, l’objectiu de l’exposició és triple.D’una banda, vol conscienciar sobre la problemàtica dels residus de plàstic a la zona de Tarragona. D’una altra, l’exposició ajuda a donar una segona vida a aquest material. Finalment, també ho veu com una manera de desenvolupar el seu art.
A la demarcació de Tarragona hi ha molta gent preocupada pel problema que generen els residus. Al Camp Residu Zero és una associació que treballa per netejar els espais naturals de la demarcació. La iniciativa va començar fa dos anys i mig inspirada en recollides d’altres indrets del món. Un cop al mes, una cinquantena de voluntaris es reuneixen per fer una recollida conjunta en aquelles zones que fa temps que són brutes. “Hi ha molta brutícia produïda per botellots. Ho hem notat bastant arran del tancament de l’oci nocturn”, afirma Édel Martínez, membre de l’associació, que comenta que “les zones properes a Tarragona estan molt malament”. “Malgrat que hem ajudat a millorar-ho, encara hi ha molts abocadors improvisats. Calen més vigilància i més multes, però sobretot limitar la producció de grans empreses”, explica
La recollida de Jordi Llort
L’artista emfatitza que recull plàstics de les platges de Tarragona “de la manera més adequada per preservar el medi ambient”. Això implica fer una recollida selectiva i tornar a la platja tots els elements naturals. Ho fa amb colador de cuina per apropar el seu art a allò quotidià.
El que no pot recollir amb aquest mètode són els microplàstics, residus de menys de cinc mil·límetres. “Nosaltres els vam començar a estudiar el 2018, però les primeres investigacions al món al voltant d’aquest tema són del 2014”, explica Joaquim Rovira, investigador de la URV. L’estudi va constatar en aquell moment que les platges de Tarragona són una de les zones amb la concentració d’aquests residus més elevada de la Mediterrània. S’han detectat microplàstics a tot el món: des d’espais urbans fins al cim de les muntanyes més remotes. Aquestes fibres es desprenen dels objectes de plàstic i el vent les escampa. Es van trobar per primera vegada al mar, però des de llavors on es busquen se’n troben. “On no els hem detectat encara és perquè no hi hem mirat”, afirma Rovira. La mida fa que sigui fàcil ingerir-los per error. Encara s’estan estudiant les conseqüències en humans, però els primers estudis afirmen que perjudicarien el sistema digestiu.
Un viatge entre plàstics
Dins del CRAI, l’objecte que segons Jordi Llort més representa l’exposició és la nina d’ivori: una petita figura que recorda la peça del segle III descoberta a Tarragona i que ha esdevingut insígnia de la ciutat. Forma part de “La càpsula del temps”, una de les zones de l’exposició on es mostren objectes trobats entre la sorra que, segons Llort, “tenen valor per si mateixos”. Juntament amb aquesta part, també es poden apreciar: “El tapís de Tarragona”, una reinvenció del tapís de Miró; “El fill del capità enciam”, on l’artista mostra el seu alter ego de superheroi mediambientalista i, per últim, “Petroli humà”, fet amb pèl·lets per denunciar-ne l’ús.
Quan l’exposició abandoni el CRAI, més enllà de les properes ubicacions de les escultures, aquestes hauran d’anar a parar a algun lloc. “Es tracta de materials no reciclables. Hauran d’acabar cremats o enterrats per deixar de degradar l’entorn. De fet, m’agradaria que fos així. Seria una bona manera de tancar l’exposició”, conclou Llort.
