LLUM MASCARAY OLIVERA
RESPONSABLE DIOCESANA DE DIFUSIÓ DE LA GOAC (GERMANOR OBRERA D’ACCIÓ CATÒLICA)
“Tenim l’obligació de denunciar l’abús de poder”
Des del 1946, quan es va fundar la GOAC, la lluita dels obrers, sigui per una raó o per una altra, ha estat sempre molt difícil
El reconeixement que ens fa el papa ens honora, però alhora ens interpel·la. Ens diu: heu fet aquesta feina, però heu de continuar
El nostre fundador i primer militant, Guillem Rovirosa i Albet, va posar èmfasi en la necessitat d’escoltar els treballadors
La GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica) és un moviment de l’Església –en castellà, HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica)– que va néixer el 1946 a l’Estat després que el papa Pius XII instés l’aleshores Junta de Metropolitans d’Espanya (l’ara Conferència Episcopal Espanyola) a posar en marxa apostolats obrers. Qui es va encarregar d’activar aquest nou moviment i es va convertir en el primer militant va ser el vilanoví Guillem Rovirosa, “que es va inspirar en el camí assenyalat pel cardenal belga Joseph Cardijn, el fundador de la JOC (Joventut Obrera Cristiana)”, explica la responsable diocesana de difusió de la GOAC, Llum Mascaray. Rovirosa, que era sindicalista, va impulsar aquest moviment, que, “seguint la causa de l’Obrer de Natzaret”, volia crear militants cristians de base amb consciència de classe que lluitessin pels drets i la dignitat dels treballadors. El 2021, el moviment va fer 75 anys.
I per celebrar aquest 75è aniversari, ara heu publicat ‘Ahora más que nunca. El compromiso cristiano en el mundo del trabajo’, editat per Teresa García Gómez i Abraham Canales Fernández.
És un mosaic d’històries, de testimonis de persones que han militat a la GOAC i a l’HOAC i que ens expliquen la seva experiència vital del seu compromís obrer i cristià, en quines circumstàncies van conèixer el moviment i en quines lluites han participat. El papa Francesc ens ha fet un pròleg preciós i hem notat que està enamorat del moviment, que ens estima i que ens anima a continuar.
El papa diu que els militants de la GOAC “anuncieu l’Evangeli amb la vostra vida”.
Això és el que intentem fer cada dia. Quan va néixer la GOAC, ho va fer amb el mandat, el desig i la voluntat de portar l’Evangeli al món obrer i dur el món obrer, amb les seves lluites i reivindicacions, a l’Església, perquè fos escoltat. Han estat 75 anys de goig i d’alegria en què hem intentat ser fidels a aquests principis, sense amagar que hi ha hagut llums, però també ombres, i que en el camí no hi han faltat entrebancs. Com va marcar Rovirosa, hem intentat escoltar els pobres, la vida del poble, fer-nos càrrec dels que han patit i acompanyar-los en les seves reivindicacions i vides.
Fa 75 anys, la lluita obrera era molt diferent de la d’ara, i també l’Església.
Sí, però en cada moment la lluita dels obrers, sigui per una raó o per una altra, ha estat molt difícil. Mires l’any 1946, la primera postguerra, i veus que va ser duríssim i que hi havia uns problemes molt greus, però si mires la Transició, què? Tampoc va ser gens fàcil. I avui? Avui, en ple segle XXI, hem perdut tantes coses... Ara ens trobem en un moment de capitalisme salvatge en què la gent té feina i tot i això és pobra i no arriba a final de mes.
La pandèmia ha posat al descobert moltes mancances.
Ha estat un toc d’atenció, un mirall que ens ha fet veure que en l’àmbit laboral no estem bé, i ha donat visibilitat a una realitat que estava amagada i és la que ens diu que hi ha molta gent que pateix malalties mentals. Aquesta pandèmia també a nosaltres ens ha fet plantejar si estem fent prou.
Francesc és un papa que diu coses que vosaltres dieu fa anys i critica l’ultraliberalisme i el capitalisme salvatge.
El papa escolta les comunitats populars, escolta molt el món obrer, cada dos per tres parla del món del treball. I no és només que en parli, sinó que en parla després d’haver escoltat; reuneix la gent per escoltar-la i no fa paternalisme ni discursos buits. Fa molts anys que l’Església va dir que la Pastoral Obrera era la Pastoral de tota l’Església, però és amb aquest papa que això s’està fent més visible. Tot i així, la jerarquia eclesiàstica encara pesa i fa que encara sigui difícil tirar temes endavant, com el de les dones. Amb aquest papa s’estan fent passos importants pels drets de les dones a l’Església. Per nosaltres, però, les dones creients i feministes, són insuficients.
Parlen d’escoltar. Va ser una de les ensenyances del fundador Rovirosa?
En Guillem Rovirosa i Albet era un laic que en un moment de la seva vida va tenir una crisi de fe i en la seva recerca espiritual va conèixer Jesús i se’n va enamorar. En un moment de maduresa, es va adonar que ell intervenia molt i escoltava poc i aleshores va ser quan va fer una confessió pública i alhora va publicar el llibre La virtut d’escoltar per parlar de la importància de l’escolta.
Què deia a ‘La virtut d’escoltar’?
Explicava la importància que té que les persones afectades per una injustícia, és a dir, afectades per una situació que nega Déu, que va en contra del pla de Déu i que va en contra del que en el nostre llenguatge anomenem “el regne de Déu” (és a dir, que regni la justícia social, l’equitat, el bé, una vida que valgui la pena ser viscuda), siguin escoltades. Rovirosa es va adonar que potser ell predicava una cosa, però no escoltava prou. I no volia dir simplement parar l’orella, sinó escoltar d’una manera pregona, arribar al fons del cor i, després, en un exercici comunitari, convertir l’escolta en acció. Rovirosa era un home d’acció.
Va escriure molts llibres i va impulsar moltes publicacions.
Un dels llibres més importants va ser La HOAC, ¿qué es esto?, en què planteja les bases del moviment. Ara tenim Edicioneshoac.es per publicar els nostres llibres, però des de sempre s’ha donat molta importància a les publicacions. Rovirosa va fundar la revista ¡Tú! el 1946, que va ser el primer setmanari obrer i que encara existeix; després, el butlletí Noticias Obreras, que va ser molt important per a la formació dels militants i per promocionar la cultura de la trobada.
Rovirosa serà canonitzat?
Ara mateix estem en la fase de beatificació. S’està avançant molt i tot aquest procés ens ha anat molt bé, perquè hem refrescat més que mai un munt d’aportacions que ell va fer.
Torno al pròleg que ha fet el papa, perquè diu que els militants “us heu desviscut perquè els altres visquin”.
Nosaltres apostem per aquella felicitat que és el seguiment de Jesús. Qui llegeixi el llibre notarà que els militants és veritat que ens hem desviscut en el seu proïsme, cadascú en el seu àmbit. Ser militant ha estat una manera de viure que ho ha embolcallat tot, però vaja, tampoc som perfectes ni res de tot això, eh! Som persones normals i corrents que ens hem bolcat en uns ideals. Certament, el reconeixement que ens fa el papa ens honora, són paraules d’estima i reconeixement, però alhora interpel·lants, perquè ens està dient: heu estat això però heu de continuar. I això és el que intentem fer.
Quina és la vostra manera de fer?
Nosaltres tenim, gràcies a Rovirosa, una màxima que és la triple comunió: de béns –que vol dir ser més austers–, de vida i d’acció. Això es tradueix en el fet de compartir-ho tot: ens desvivim per anar a aquelles protestes que veiem que es traduiran en un camí de justícia social, ens desvivim per anar a reunions complicades amb institucions de poder que violenten, per exigir que serveixin la població, a qui es deuen. Tenim l’obligació de recordar a administracions i entitats que cal que desaparegui la corrupció. Quan el papa diu que ens hi deixem la vida, quan parlem de l’acció, és això: és anar-hi. Anar-hi per exigir que es compleixin els drets de les persones, no deixar-ho passar, denunciar l’abús de poder.
I l’organigrama de la GOAC?
El nucli vital, l’equip, funciona una mica com ho feien les primeres comunitats cristianes, de manera que cada persona es fa càrrec d’una secció durant uns anys: la formació, la difusió, l’organització, l’animació de la fe i l’animació del compromís... Els càrrecs són escollits democràticament en una assemblea, perquè nosaltres som assemblearis. I després no fem grans muntatges, sinó que des de la nostra vida i formació obrera, ens unim amb altres persones i col·lectius per caminar junts en la defensa dels drets i la dignitat de la classe treballadora. La nostra manera de caminar es basa en l’Evangeli, en el qual aprofundim constantment, i, com deia el nostre primer militant, en Guillem Rovirosa, anem pel món amb esperit d’escolta activa.
Què vol dir?
Que escoltem qui ho necessita i donem suport a les reivindicacions de moltes causes; a favor de les pensions públiques, per exemple, o ens posem al costat d’un barri obrer que exigeix a l’administració que hi hagi atenció presencial al CAP, o parlem i debatem sobre la reforma laboral i què implica. Una cosa que estem fent ara mateix a la GOAC Barcelona-Sant Feliu (a Catalunya ja només tenim presència en aquestes dues diòcesis) i dins de la Pastoral Obrera, és recollir signatures de col·lectius i persones rellevants per tirar endavant una campanya a favor de la renda garantida de ciutadania. Volem que aquesta proposta arribi al Parlament de Catalunya.
A part de vosaltres, hi ha més moviments englobats a la Pastoral Obrera?
Hi ha el Moviment Infantil Juvenil d’Acció Catòlica, MIJAC, que és d’infants; la JOC, la Joventut Obrera Cristiana, que és la dels joves, i després hi ha l’ACO, Acció Catòlica Obrera, que és un moviment germà nostre. Som molt similars.
A la GOAC us defineix la formació?
Nosaltres afirmem que la formació és la nostra millor eina d’acció. La gent obrera som fills i filles de Déu, però aquesta gran dignitat és negada en cada “aquí i ara”. Tenim el convenciment que en Jesucrist rau la millor manera de ser persona i de caminar cap a un alliberament col·lectiu, i que la formació no ha de néixer d’un voluntarisme, sinó d’intentar, dia a dia, viure les benaurances, el projecte de felicitat que és Jesucrist. Llavors, parlem de la formació de persones treballadores, que, en igualtat, impulsin juntament amb els companys de treball i de lluita per la justícia social la construcció d’un món d’equitat i de pau, i perquè desaparegui l’explotació i el classisme.
Però com és la formació?
La formació és cabdal en un cicle permanent d’acció-reflexió-acció. És a dir, que és per a tota la vida. Consta de quatre plans (pla de formació inicial, abans de la militància; pla bàsic de formació cristiana; pla bàsic de formació política, i pla de formació permanent) i atén l’àmbit personal, l’àmbit de l’ambient on ens movem (la feina, el barri...) i l’àmbit institucional (institucions de poder i, d’altra banda, institucions de la part obrera, de la part social). Els passos de posar la mirada en tota aquesta realitat, i de pregar-hi i reflexionar-hi a la llum de l’Evangeli, ens ajuden a sentir la crida a l’acció, de manera que ens comprometem en la transformació personal i de la societat, i en la renovació evangèlica de l’Església.
El vostre mètode fonamental és l’enquesta sistemàtica.
Ens ajuda a anar posant les bases de la nostra vida cristiana en la realitat obrera. I sobre aquestes bases, fem la revisió de vida obrera. Entenem la formació amarada de proïsme, acoblada a aquella espiritualitat i mística que porten a posar els mitjans per a cada compromís-implicació-acció; revisar aquests compromisos (personals, d’equip, de diòcesi...) i celebrar cristianament els encerts i els aprenentatges que provenen d’allò millorable, per tal de fer realitat la triple comunió (de béns, de vida i d’acció).
L’empobriment
“Ens preocupa que avui hi hagi obrers que voten l’extrema dreta o que hi donen suport, ja que va precisament contra totes aquelles coses per les quals nosaltres lluitem”, admet Llum Mascaray, que assegura que això denota “que l’empobriment actual no només és econòmic, sinó que també és ideològic”. Mascaray denuncia “els tentacles del poder”, defineix la GOAC com el David que es va enfrontar a Goliat, i assegura que la feina que cal fer des dels moviments (com el seu i d’altres) “és enorme”. “Cal apostar per la cultura i la reflexió i llançar-nos a l’acció”, diu, convençuda que “un altre món és possible” si es potencia la vida des de les alternatives al capitalisme.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
