Itàlia s’obre als dos cognoms

Després de moltes dècades de lluita, les dones d’Itàlia acaben d’aconseguir un dret bàsic: poder posar el seu cognom als fills. La històrica decisió la va prendre aquest dimecres el Tribunal Constitucional italià, amb una sentència que farà que a partir d’ara ja no s’imposi de manera automàtica el cognom patern, i prou, sinó el de tots dos progenitors, en l’ordre que la parella decideixi. Els pares que ho vulguin, a més, podran continuar com fins ara, posant un sol cognom als fills.

“La Cort veu discriminatori i lesiu per a la identitat del fill la norma que assigna automàticament el cognom del pare”, ha dit el tribunal en un comunicat. “A la llum del principi d’igualtat i per l’interès del fill, ambdós pares han de poder compartir l’elecció del cognom, atès que suposa un element fonamental de la identitat personal”, continua la cort, presidida per l’exprimer ministre Giuliano Amato. Ara, aquest tribunal considera que assignar de manera automàtica el cognom patern viola diversos articles de la Constitució, com ara el que estableix que “tots els ciutadans tenen la mateixa dignitat social i són iguals davant la llei, sense distinció de sexe”.

La nova norma d’aplicarà a tots els fills, tants els nascuts dins o fora del matrimoni com els adoptats. La històrica sentència arriba després de diferents reclamacions i batalles legals i que el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg hagués advertit Itàlia que calia reformar la norma. El 7 de gener del 2014 el Tribunal d’Estrasburg va condemnar Itàlia i va reconèixer que “donar als fills el cognom de la mare és un dret”. A més, va advertir que el país havia d’adoptar reformes legislatives importants per posar remei a la violació d’aquest dret. Fins ara, però, Itàlia no havia fet cas de la recomanació.

El cas més famós de batalla legal per posar el cognom de la mare va ser el de la política d’extrema dreta Alessandra Mussolini, neta del dictador feixista i habitual dels programes del cor. Mussolini va voler posar el cognom als seus tres fills per tal de preservar la memòria de l’avi, il Duce. En el seu cas se’n va sortir, però va ser un procés que va costar-li molts diners, els advocats de més renom del país, la intervenció de dos decrets ministerials i l’autorització de tots els parents, entre altres coses.

Itàlia va fent passos endavant en matèria de drets civils i d’igualtat de gènere. Malgrat que ho faci gairebé sempre després de diferents advertències del Tribunal de Drets Humans i amb molt de retard respecte a la resta de països europeus. Ara, però, caldrà veure com el Parlament afrontarà la sentència, i com s’evitarà un caos burocràtic de sol·licituds de canvi de nom. Una conquesta històrica per als drets de les dones que comportarà un repte majúscul per al sistema burocràtic italià, sempre a un pas del col·lapse.