La llei de territori, a adaptar la normativa a l’àmbit rural
La legislació urbanística, feta d’esquena a les àrees menys poblades, ha dificultat fins ara lluitar contra l’èxode
El govern actualitza l’avantprojecte, aturat pel 155, amb el propòsit de revertir-ho
Un aspecte clau per mirar de revertir les dinàmiques de despoblament rau en la normativa urbanística, que tradicionalment s’ha fet del tot d’esquena a la realitat de l’àmbit rural i ha entorpit, més que ajudat, la resolució de les seves necessitats específiques en matèria de creixement i d’habitatge. El govern ja fa temps que ha pres consciència que cal adaptar la legislació al terreny, i no al revés, i per això confia que la futura llei de territori –que completarà el triumvirat previst amb l’Estatut del Municipi Rural i la llei de governs locals– serveixi també per arreglar el decalatge. “La llei d’urbanisme encara vigent ha estat nefasta per a la Catalunya rural, i és una de les principals causes del despoblament; un jove no es pot fer una casa al nucli urbà i se’n va”, clama Jaume Gilabert, alcalde de Montgai i coordinador d’Eines de Repoblament Rural, lobby que agrupa 524 municipis catalans menors de 2.000 habitants. “Fins ara s’ha planejat un urbanisme a Catalunya pensat des de l’àrea metropolitana, però això amb la nova llei ha de canviar”, confirma el secretari d’Estratègia, Informació i Coordinació Territorial del Departament de la Vicepresidència, Xavier Fornells. “Aquesta visió que mira igual l’alta que la baixa densitat no pot ser”, postil·la, tot indicant que ja s’ha començat a treballar amb Urbanisme per introduir-hi “canvis profunds”.
La nova llei de territori, però, no serà immediata. Després d’haver aprovat una memòria preliminar el setembre del 2016 i haver dut a terme un procés participatiu, l’executiu va donar llum verd, el maig del 2017, a l’avantprojecte de llei, però tot plegat va quedar aturat aquella tardor amb l’aplicació de l’article 155. Avui el govern treballa per actualitzar el document, que es preveu que hagi de tornar a passar pel Consell Executiu, si bé probablement ja serà el 2023, abans d’entrar en la tramitació parlamentària final.
Aquell primer avantprojecte del 2017, en tot cas, es proposa configurar un marc normatiu integral en matèria d’ordenació, urbanisme i paisatge. No es tracta d’una llei específica per a l’àmbit rural, però sí que des del primer moment es va tenir clar que havia de recollir i tractar de manera especial aquesta realitat, a diferència del que havia passat fins llavors. Entre els objectius que es fixaven, així, reconeixia que cal tenir presents aspectes com ara el nombre d’habitants o la capacitat tècnica d’un ajuntament a l’hora de definir models de planejament adequats a diverses escales (amb categories específiques per als petits municipis i els nuclis rurals tradicionals), que suposin exigències d’instruments urbanístics basades en els principis de la diferenciació i la suficiència financera. “Has de fer lleis amb excepcions a partir de certes densitats; haver de reservar per exemple un 10% d’un pla parcial per a zona verda no té sentit en el món rural, quan estàs envoltat de bosc”, reflexiona Fornells. Així ho veu també l’Associació de Micropobles: “Ara obliguen que el 40% de les promocions siguin per a habitatge social, però això en pobles petits no té sentit, perquè acabaran sent cases buides”, raona també Carme Ferrer, alcaldessa de Senan, des de la sectorial de Territori.
La llei també es proposa reduir els feixucs terminis que ara calen per enllestir un pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) –que es poden allargar més d’un i fins i tot més de dos mandats municipals– i preveu impulsar igualment noves fórmules de governança supramunicipal per fugir de la planificació “com la suma de les decisions municipals”, en un dels països europeus, Catalunya, on la superfície mitjana dels municipis és més petita. A més, reclama que els catàlegs de paisatge s’integrin en tots els nivells del planejament.
Masies i cases antigues
Un altre aspecte rellevant d’aquell avantprojecte, que Fornells confirma que es mantindrà ara que s’ha reprès la formulació, és la gestió de les edificacions existents en sòl no urbanitzable, moltes en situació d’abandonament. És a dir, les masies. El document, que estima que avui n’hi ha una mitjana de 16 per km² al país, aposta així per mesures com, d’entrada, exigir que, un cop caiguin en desús, s’imposi el deure de restaurar-les, i es promogui que les noves edificacions que eventualment s’hi permetin reutilitzin les preexistents. “La llei busca eliminar tràmits innecessaris i no complicar les coses, sinó agilitzar-les”, indica Fornells com a norma general, també en aquest punt. A més, encara hi afegeix un altre element: a fi de poder-hi actuar, primer “hi ha d’haver un catàleg de masies” que almenys les enumeri, diu.
Més enllà d’això, de fet, un altre problema greu és l’existència de moltes cases antigues als nuclis rurals, que els amos que les han heretat ni arrangen, perquè sol ser molt car, ni posen en venda, sovint per qüestions sentimentals de no voler abandonar del tot el poble dels avis. “Hi ha gent que vol anar a viure al poble i no hi troba cases; és un problema que cal resoldre, perquè no té sentit en un context de despoblament”, subratlla David Rodríguez, secretari de Governs Locals del Departament de la Presidència, per a qui una solució seria “fomentar la masoveria”.
Els ajuntaments que s’ho poden permetre ja compren, arrangen i posen a lloguer social cases velles que es venen, però molts no poden. “Fins ara no hi havia diner públic per fer-ho, tot havia d’anar a equipaments”, lamenta Ferrer, que admet que a tal fi hi comença a haver línies d’ajut d’altres administracions, si bé encara massa tímids. La llei també permet als ajuntaments expropiar i enderrocar cases en perill de ruïna, que després sovint deixen a disposició del veí, però és un últim extrem que pot generar tensions i al qual no se sol arribar.
Mesures ja introduïdes en la llei d’acompanyament
En espera de la llei de territori, el govern va voler accelerar, l’any passat, algunes millores en la normativa urbanística que se li reclamaven de manera urgent des de l’àmbit rural, i les va introduir així en la llei d’acompanyament del pressupost del 2022. Així, per facilitar la continuïtat de la pagesia, es va permetre que el descendent del titular d’una explotació rústica familiar es pogués fer un habitatge a la mateixa finca, o es van ampliar els usos i obres en sòl no urbanitzable, així com la possibilitat de modificar edificacions catalogades, a fi de permetre ampliar masies i cases rurals per a usos turístics o per poder-hi dur a terme professions liberals. Així mateix, es va facultar l’Incasòl a formular figures de planejament i es van facilitar algunes gestions als ajuntaments, a qui per exemple es va facultar per executar obres d’urbanització de plans parcials per fases, i no de cop, de manera que pobles petits puguin donar continuïtat a la trama urbana connectant-se a la infraestructura existent, sense haver d’esperar tots els serveis del nou sector. Les millores s’afegien a les d’altres normatives que incideixen especialment en el món rural, com la llei d’espais agraris del 2019, que va regular en part el sòl nou urbanitzable i ja va facilitar, per exemple, la recuperació de l’activitat econòmica en antigues masies.
Malgrat això, Gilabert es queixa que hi ha hagut “problemes d’interpretació” que en la pràctica estan impedint l’aplicació de les mesures, sovint per la “lectura restrictiva” que en fan els tècnics. “Tenen un poder desmesurat, estem en mans de tecnòcrates que viuen d’esquena a la realitat rural”, denuncia, mentre insta que, per evitar-ho, la nova llei sigui “claríssima” i no deixi lloc a la interpretació.