La revolta dels carrers

Amb un contundent “Som carrers, no autopistes”, desenes de pancartes estan penjades des del juliol a moltes finestres i balcons dels carrers Arquímedes i Galileu de Terrassa. No són al barri del Centre, sinó al que hi toca, de Ca n’Aurell, i els dos vials són els primers ubicats en paral·lel a l’artèria de la rambla d’Ègara, que el 2008 es va remodelar i tallar al trànsit el 2011 –només hi passen busos i taxis– i, en bona part, van absorbir els primers anys part dels vehicles que creuen la ciutat de nord a sud. Per Arquímedes passen 9.500 vehicles diaris i per Galileu en baixen uns 10.500, i estan farts de retencions, sorolls, camions, parades sobre les voreres i la contaminació, tenint en compte que són carrers estrets amb un carril de circulació i un per a aparcament en alguns trams. “És insuportable i fa massa anys que aguantem esperant solucions”, expliquen dos dels portaveus, Eduard Montull i Enric Domènech.

Les pancartes van ser la primer acció física visible, però estan actius a les xarxes des del setembre del 2021amb un perfil a Instagram i un a Twitter plens de fotos i vídeos de denúncia i interpel·lant directaments els responsables municipals i l’alcalde, Jordi Ballart, amb qui s’han reunit diverses vegades. Dimarts i dimecres, van fer la segona acció física repartint 4.000 fulls informatius entre cotxes i establiments perquè els ajudin a reduir trànsit de pas. “Si no ho fa l’Ajuntament, ho farem nosaltres”, hi afegien. Demanen celeritat en l’execució d’accions “funcionals” acordades amb el consistori, tot i que aquest preveu una solució definitiva més a llarg termini. Als dos carrers ja hi havia previstes actuacions en el pla del Centre que va transformar 43 carrers i places amb prioritat per als vianants (1991-2003), però amb els successius governs socialistes, tripartits i bipartit (PSC-IC-V i PSC-CiU) es van anunciar , però no es van concretar. Ara, amb Tot per Terrassa i ERC governant i a cinc mesos per a les eleccions, l’executiu preveu posar càmeres de control de matrícules i buscar un sistema per discriminar el trànsit de pas i sancionar els qui no siguin veïns. Estan licitades i es finançaran amb els fons Next Generation, però no funcionaran fins al 2024. “Hi estem treballant. Estem d’acord en els objectius i admetem desacords en els tempos”, diu la regidora de Mobilitat, Lluïsa Melgares. Altres accions, com ara reforçar la senyalització perquè passin vehicles que vulguin accedir al pàrquing del Raval per la Rambla, fer una campanya comunicativa aprofitant la implantació de la zona de baixes emissions (ZBE) el 2023, moure pilones per ampliar l’espai per a vianants, substituir una plataforma elevada d’autobusos i limitar la longitud de pas de vehicles s’aniran implantant l’any que ve. L’Ajuntament vol una solució consensuada amb comerciants i portar una proposta de resolució al ple d’aquest mes si obté suport. A més, està pendent d’un estudi de la Diputació per definir més accions i de saber si rebrà una nova subvenció dels Next per fer-hi un segon paquet d’obres que costaran 10 milions. Melgares creu que quan entri en funcionament la connexió de la B-40 amb la C-16 i la C-58, l’octubre que ve, també es reduirà el trànsit de pas.

El model reivindicatiu a la xarxa l’han copiat els veïns del carrer Topete . L’impulsor, Xavier Sánchez, ho reconeix des que la va crear, el 16 de novembre. Afirma que, en el cas de Topete, la situació encara és pitjor, perquè és més estret, hi passen 9.000 vehicles –uns 8.200 segons Melgares– amb l’agreujant que es via d’accés a l’hospital Mútua de Terrassa, al CAP Sant Llàtzer i a dues escoles i el consistori no té previst fer-hi res. Pendents de reunir-se amb l’alcalde, Melgaeres és conscient de la problemàtica, però creu que, a llarg termini, amb les obres al Passeig, la plaça Doctor Robert i l’ampliació de l’illa de vianants a la Seu d’Ègara, es reduirà el trànsit.