Societat
Animals arreu: i els seus drets?
La tramitació de la norma estatal avança amb desacords, però Catalunya ja està molt avançada en aquest terreny
Els abandonaments de gossos i gats no han cessat i s’ha notat un augment del fenomen després de la pandèmia
Durant la pandèmia hi va haver un increment extraordinari del nombre d’animals de companyia. El 2021 es van inscriure 123.591 mascotes a Catalunya, un 14,4% més que el 2020, segons dades de l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Catalunya. Aquest boom va ser sobretot de gossos, 85.000 més, però també prop de 38.000 gats. Amb tot plegat, Catalunya té 1,5 milions d’animals de companyia i, en ciutats com Barcelona, hi ha tants gossos com nens: 170.000 cans i 170.000 infants de fins a 12 anys. Aquest auge no amaga la misèria de l’abandonament. De vegades, també hi ha qui opta per l’enviament a gosseres o protectores quan les coses es compliquen. Precisament, l’adopció és un fenomen que va créixer amb força durant la pandèmia, però com ha anat realment tot plegat? Quins reptes té el benestar animal?
Això s’ha d’emmarcar en els canvis legislatius estatals en matèria de drets dels animals, en la llei impulsada per la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, envoltada de polèmica perquè els socialistes han exclòs els gossos de caça de la protecció dels drets. Si bé en un primer moment semblava que la llei aniria al congelador, dijous passat va fer una passa endavant. L’esmena presentada pel PSOE per excloure de la llei els gossos de caça va rebre el suport del PP, Vox, Cs i el PNB en la comissió de Drets Socials. I malgrat la desaprovació de Podem, la llei avança per ser votada al Congrés.
Alhora, s’ha de mirar de prop la llei catalana, del 2008, i les ordenances municipals. Un dels principals impulsors del progrés normatiu en aquest àmbit al Principat ha estat la pionera comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d’Advocats de Barcelona, que es va crear fa vint anys per promoure l’equiparació de les lleis amb estàndards europeus avançats. L’advocada i defensora dels drets humans Magda Oranich en va ser fundadora i fins a mitjan desembre la presidia. En aquestes dues dècades, ha canviat tota la legislació, “i també la societat, que fins i tot va més enllà”, diu Oranich. Ara aquesta comissió és present en tots els col·legis d’advocats catalans i en la majoria de l’Estat.
Marc legal de drets
El projecte de llei estatal pretén donar una protecció als drets dels animals per superar l’endarreriment de diverses autonomies i de la legislació bàsica. Un punt nou és que a l’animal se li reconeix la condició d’ésser sensible, que ja no és pas un mer objecte, si bé la llei catalana ja fa anys que ho diu, així com el Codi Civil. De fet, la primera llei de protecció dels animals a l’Estat va ser a Catalunya el 1988. Ser un ésser sensible implica un seguit de drets, com ara ser atès en un accident. Ara bé, amb les esmenes del PSOE a la llei impulsada pel mateix govern espanyol (tot i que per la part d’Unides Podem), no es protegeixen els gossos de caça, alguns dels quals abandonats i d’altres, maltractats. “És injust i cruel, el PSOE se n’ha desdit per la pressió del lobby de caçadors”, etziba Oranich. La reculada del PSOE fa que la llei arrossegui una xacra i sigui qualificada de poc ambiciosa.
L’advocada recorda la gran passa que va fer Catalunya fa 12 anys amb la prohibició de les curses de braus, tot i que després el TC ho va anul·lar perquè les considerava “cultura”. Però el fet és que ja no han tornat. Els toros continuen sent un problema contra els drets dels animals, com els correbous, encara presents, sobretot al sud del país. Aquestes tradicions poden influir en la percepció de la societat dels drets dels animals, però Oranich assegura que s’estan produint grans avenços. Cita una enquesta de la Fundació Affinity, de la qual és patrona, que diu que el 79% dels ciutadans de l’Estat consideren que els animals de companyia són part de la família.
De fet, emparades en la llei estatal del desembre de l’any passat, que modifica el Codi Civil i ja reconeixia els animals com a éssers sensibles, s’estan dictant sentències en què es concedeix custòdia compartida del gos en cas de separació de la parella. De fet, com indica Oranich, el jutge ha de decidir el lloc on estigui millor i moltes vegades, si és custòdia compartida dels fills, el gos es mou amb ells. Ja se’ls considera membres de la família.
La nova llei estatal també tindria present la prohibició que els animals es puguin exhibir en aparadors de botigues, i tampoc permet que se sacrifiquin en gosseres com s’havia fet després de 20 dies d’estar-hi. Tot això la llei catalana ja ho preveu des del 2003. Es va posar fi a la situació que imperava a finals del segle passat, en què Oranich relata que se sacrificaven 5.000 gats i gossos a l’any a Barcelona. Quan es van acabar els sacrificis, les protectores i gosseres van passar a estar plenes a vessar. Ara el panorama és diferent, però hi continua havent abandonaments i la tasca de les protectores és clau.
Precisament, Enric Solé és l’encarregat de la protectora de Barcelona, que acull 65 gossos i 110 gats. Amb catorze treballadors (entre veterinaris i la resta de personal) i 200 voluntaris, el refugi té gairebé 80 anys i n’ha vist de tots colors, sobretot pel que fa al fenomen de l’abandonament, encara alarmant. “No veiem un auge de les adopcions, sinó que detectem que s’estan aturant”, diu Solé, que puntualitza: “Durant la pandèmia es van disparar, però, més que adopcions, hi havia força gent que agafava gossos per caprici, sense el component d’adopció responsable. Llavors, comencen a sorgir problemes i ara l’abandonament ha pujat una barbaritat.” Explica que a finals de l’any passat rebien vuit o nou trucades al dia per deixar el gos a la protectora, mentre que ara en reben catorze o quinze. El refugi acull segons la seva capacitat i tot depèn del nombre d’abandonaments i adopcions en cada moment.
Les causes que al·leguen els que truquen a la protectora perquè es quedi els animals són diverses: al·lèrgies, problemes de salut o econòmics i, sobretot, el canvi d’habitatge (al nou pis no se’ls permet tenir animals de companyia). Avisa que “hi ha un rebrot de gent que compra i després abandona”. Per aquest motiu, afirma: “Si sentissin de debò que són part de la família, això no passaria, ja que farien tots els possibles per compaginar-ho tot.”
Evitar l’abandonament
Hi ha dos remeis contra l’abandonament, previstos per la llei catalana i la futura llei estatal: la identificació amb xips i l’esterilització. Segons dades del Ministeri de Drets Socials, 285.000 gossos i gats van arribar a les protectores l’any passat. D’altra banda, per evitar el maltractament, amb la nova llei s’enduriria el Codi Penal i la pena arribaria als tres anys de presó en cas que acabi en la mort de l’animal. Els gossos no podrien estar més d’un dia sols, mentre que els gats, tres, ni es podrien deixar els animals durant llargs períodes de temps en terrasses, soterranis o dins de vehicles.
Ara bé, el que reclama l’encarregat de la protectora és, senzillament, l’aplicació de la llei existent: posa l’exemple dels xips, obligatoris des del 2003 a Catalunya, tot i que més de la meitat dels gossos i gats no en duen. Per això, caldrien inspeccions, diu. Alhora, es podrien limitar les vendes d’animals, sols per a determinades races en risc de desaparèixer, diu Oranich.
Una altra clau és la instauració de cursets per tenir un animal, previstos per la nova llei. Oranich dubta de com s’aplicarien. Tampoc hi confia l’encarregat de la protectora, perquè “una cosa és el curs i l’altra, quan estàs al carrer; no assegura res”. Tot i això, és clar que la conscienciació és clau. Si bé la societat avança, una nova millora legislativa estatal tira endavant, però retallada pel PSOE.