Universitats
La UB estén la recerca a la Diagonal
Un acord entre Universitat i administracions permetrà construir dos nous edificis
La Facultat de Matemàtiques i Informàtica s’hi traslladarà i hi haurà espai per a 45 grups de recerca
El nou pol tindrà una inversió de 50 milions avançada per l’Incasòl i hauria d’estar operatiu el 2024
Fa 150 anys, la Universitat de Barcelona (UB) inaugurava l’edifici històric, la seu de la plaça homònima on hi ha les facultats de Lletres i Comunicació i de Matemàtiques i Informàtica. Se superava així l’exili forçat per la repressió borbònica, que va concentrar a Cervera els estudis universitaris. Ahir, la Universitat va posar la primera pedra d’un pas que serà igualment històric per a la central, com es coneix l’edifici de la plaça Universitat: si tot va bé, el 2028 la Facultat de Matemàtiques i Informàtica es traslladarà a un nou edifici a l’avinguda Diagonal i l’espai que quedi lliure es reformarà per recuperar la distribució original. Aquesta va quedar alterada a mitjans del segle passat per absorbir més alumnat del que hi havia planificat i la reforma tindrà en compte les especials característiques arquitectòniques i patrimonials amb l’objectiu d’obrir-lo a la ciutadania. Així ho va explicar ahir el rector de la UB, Joan Guàrdia, que va qualificar d’“històrica” la signatura del conveni que ho va permetre. Va ser una firma a quatre mans: el rector de la UB; el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Juli Fernàndez, i la segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz. “Quan s’estudiï la història de la Universitat de Barcelona, s’haurà de fer referència al dia d’avui, perquè Barcelona tindrà al sud de la ciutat un pol de desenvolupament enorme que, a més de la resta d’instal·lacions singulars que ja estan en marxa o són un projecte ferm, constituirà un teixit de recerca i de coneixement de referència en l’àmbit mundial”, va assegurar el rector.
L’Incasòl, empresa pública vinculada a Territori i Sostenibilitat, serà l’instrument a través del qual es construiran els dos nous edificis, que sumaran 24.000 metres quadrats. La futura seu de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica s’aixecarà entre els carrers Joan Obiols i John M. Keynes. Els seus 14.000 metres quadrats reservaran també espai per a grups de recerca en economia de la Facultat d’Economia i Empresa. A l’illa del Campus Sud, entre els carrers Llorenç Artigas, Pascual i Vila, Baldiri i Reixac i Adolf Florensa una edificació de 10.000 metres quadrats es destinarà a la seu de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i altres grups de recerca de la Universitat de l’àmbit de les ciències de la salut. Aquest segon edifici suposarà l’ampliació del Parc Científic de Barcelona. En total, es preveu que la reorganització dels espais de la part sud del Campus Diagonal permeti encabir més de 700 investigadors i 45 grups de recerca en els àmbits de matemàtiques, informàtica, economia i salut.
Les obres, que haurien d’estar acabades el 2028, tindran un cost de 50 milions d’euros. És una inversió que avançarà l’Incasòl i que recuperarà en un període de 50 anys amb el lloguer que li paguin la Universitat i els grups de recerca per l’ús de les edificacions. Els inquilins podran demanar finançament als fons europeus Feder, vinculats a les infraestructures de recerca que se situaran en aquests edificis, i que podrien arribar a cobrir el 40% de la inversió.
Guàrdia va insistir que l’acord permet posar la primera pedra d’una ampliació que permetrà reforçar el compromís de la institució que presideix amb “l’excel·lència i l’atracció i retenció de talent en àmbits estratègics de país com són les matemàtiques, la informàtica, les ciències de la salut i l’economia”. Un compromís amb la ciència de la Universitat i per extensió de la ciutat de Barcelona que va ser valorat per la resta d’administracions. El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, va destacar la importància d’aquest projecte, “que sumat a altres operacions de l’àmbit del coneixement com la del nou Clínic dibuixarà un arc científic que donarà força i consistència al sistema català de recerca i universitats”. En aquest sentit, va recordar que hi haurà implicats molts centres de recerca i altres universitats amb les quals es col·laborarà, i “entre tots ho hem de fer bé, no només importa el continent sinó que per damunt de tot hi ha el contingut”.
Barcelona, capital de recerca
La segona tinenta d’alcaldia, Janet Sanz, va reivindicar al seu torn “el compromís de la ciutat per tirar endavant aquest projecte, ja que ens sentim orgulloses d’aquesta universitat pública i per això totes les administracions hem de fer possible el futur de la Universitat, perquè ens hi va el futur de la ciutat i el futur del país”. Sanz va afegir el seu desig que Barcelona es consolidi com “la capital indiscutible de la ciència i la recerca del sud d’Europa, i des d’Urbanisme farem tot el possible per tal que aquests nous edificis siguin una realitat”.
El conseller de Territori i Sostenibilitat va destacar el paper que el departament té en l’operació. Fernàndez va explicar que a través d’un dret de superfície a favor de l’Incasòl faran que tot això sigui “tangible”. El conseller va afegir que “el Departament de Territori habitualment és vist com el del totxo i el ciment”, però “la nostra feina és millorar la vida de la gent”. En aquest sentit, va remarcar que tenir un espai millor ens dona l’oportunitat de tenir un sistema educatiu i de recerca “millor, i més capacitats”.
El rector va argumentar la necessitar d’aquest projecte estratègic, anomenat MIES-UB, perquè els estudis de matemàtiques i informàtica són “un dels àmbits científics que han tingut un desenvolupament més fort els últims deu anys, i mereixen una aposta decidida per millorar infraestructures, espais i recursos”. També el major espai per a grups de recerca d’economia i empresa dona resposta a un sector que “ha crescut d’una forma espectacular i que és una de les insígnies de la Universitat de Barcelona”. És així mateix clau per a la UB l’ampliació del Parc Científic de Barcelona. Un cop resolta la viabilitat financera del parc, “ens podem plantejar una passa decidida per augmentar el nombre de metres quadrats dedicats a acollir grups de recerca, empreses de nou desenvolupament i el foment de la transferència”. Un nou espai, doncs, “crucial” per instal·lar a la Diagonal un pol de recerca i transferència que estarà “a primer nivell mundial”, segons Guàrdia. L’ampliació del parc científic amb el nou edifici permetrà atreure nou talent i també millorar les condicions d’espai i infraestructures dels que hi treballen.
Segons els promotors del pla, el MIES-UB contribuirà a fer que el Campus Diagonal sigui el més potent del sud d’Europa, també en l’àmbit de la salut. Es reforçarà l’eix dedicat a la salut amb la vinculació futura que un dels edificis tindrà amb el nou hospital Clínic, que s’instal·larà en un futur a les actuals instal·lacions esportives de la UB, molt a prop d’aquest entorn. L’ampliació del Clínic al Campus de la Diagonal és un procés que arribarà en una segona fase d’aquest projecte estratègic. Guàrdia va assenyalar que aquesta segona fase consisteix a “seguir treballant en la viabilitat de l’ampliació de l’hospital Clínic” en aquest espai, “i anem pas a pas amb tota la fermesa”. Tot plegat contribuirà, segons rector, a reforçar el paper de Barcelona com a hub de biosalut, neurociència i desenvolupament de tecnologia. Els 24.000 metres quadrats destinats a ciència i recerca “reblaran el clau per disposar d’infraestructures que s’adiguin amb la potència i projecció que tenen Barcelona i Catalunya en termes d’universitat i de recerca”.
Futur de Farmàcia i Belles Arts
En principi els espais que guanyi la Facultat de Matemàtiques i Informàtica estaran destinats a la recerca i no tant a la docència. Això no treu que, si es considera convenient, es pugui ampliar el nombre de places d’aquests estudis. Són dues de les especialitats en què falta professorat a escoles i instituts, i fa diversos cursos que el Departament d’Educació ha flexibilitzat les condicions per poder exercir als centres educatius. El mercat empresarial resulta més atractiu per a molts graduats que les aules de primària i secundària, i a això s’hi suma la poca oferta de places dels màsters de professorat de secundària. Guàrdia va explicar ahir que l’oferta de les noves instal·lacions “està pensada per a l’augment tan espectacular de la transferència del coneixement i les possibilitats de la modificació de la vida de tots nosaltres” a partir de la recerca en aquests àmbits. “Això no vol dir que no tinguem més espai per als estudiants, que ja podria ser”, segons el rector, que va dir que la voluntat de la universitat els darrers 600 anys ha estat formar estudiants. Però Guàrdia va recordar que l’eventual ampliació del nombre de places als estudis depèn de la planificació de la Generalitat.
D’altra banda, les facultats de Farmàcia i de Belles Arts necessiten millorar els espais. Són dues actuacions que fa anys que són a la llista de les urgències, segons Guàrdia. Suposaran una inversió gran i costosa per les característiques dels estudis que s’hi desenvolupen. Farmàcia necessita laboratoris de molt alt cost, i Belles Arts requereix espais modulars i grans que aguantin estructures i pesos elevats. La intenció de la UB és vincular les inversions necessàries amb l’ampliació de la Diagonal.