El TSJC envia a presó Borràs però en demana mig perdó
Una sentència de contingut poc habitual busca fer un equilibri entre el càstig i la justícia amb la presidenta suspesa del Parlament
La resolució on es condemna la líder de Junts a 4,5 anys de presó serà recorreguda al Suprem
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre ahir una sentència de plantejament jurídic molt poc habitual en què, d’una banda, condemna amb duresa la presidenta del Parlament amb funcions suspeses, Laura Borràs, a quatre anys i sis mesos de presó i 13 anys d’inhabilitació, però, d’una altra banda, es mostra benvolent i proposa una via d’indult parcial per atenuar la pena i evitar l’ingrés a la presó. El cas només ha complert el primer tràmit del seu periple jurídic, ja que la sentència serà recorreguda ara davant del Tribunal Suprem i, segons quina sigui la sort del recurs, s’arribarà fins i tot al Tribunal Europeu de Drets Humans, tal com ja va avisar l’advocat Gonzalo Boye.
La part dispositiva de la sentència condemna els tres acusats del cas de la gestió de Borràs al front de la Institució de les Lletres Catalanes. Als altres dos processats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, se’ls absol del delicte de prevaricació i se’ls condemna pel de falsedat documental continuada a les penes de dos anys i un any de presó, respectivament. A Borràs, se la considera culpable dels dos delictes i, pel de prevaricació, se la condemna a nou anys d’inhabilitació per exercir en qualsevol càrrec o feina de l’administració pública, mentre que pel de falsedat se la condemna a quatre anys i sis mesos de presó i a quatre anys més d’inhabilitació, sumant-ne un total de 13. A tots tres, se’ls condemna a les costes.
El tribunal, format per Jesús María Barrientos, Fernando Lacaba i María Jesús Manzano, ha votat dividit, ja que aquesta última ha emès un vot particular per la seva discrepància en la pena a imposar a Borràs i Herrero, que, segons el seu criteri, hauria de ser més baixa per a l’expresidenta de la ILC i més alta per al seu col·laborador.
La part sorprenent de la sentència apareix en el punt 5.3 de la resolució, en què els magistrats avisen que en condemnar pel delicte de falsedat continuada es veuen obligat a imposar una pena de presó “desproporcionada” enfront els fets reals. En aquest punt recorden que la relació entre Borràs i Herrero “no va suposar un perjudici econòmic per a la ILC”, sinó que es van fer les feines que s’havien encarregat. Els magistrats creuen que la presó no serà necessària en aquest cas per evitar una reiteració delictiva i, per aquest motiu, proposen un indult parcial per a Laura Borràs que deixaria la pena en dos anys i no hauria d’ingressar a la presó. La qüestió de l’indult no s’activaria, però, fins a la fase d’execució de la sentència. Per arribar a aquest punt caldrà que hagi adquirit fermesa.
En el relat dels fets provats, la sentència condemnatòria sosté que Laura Borràs “va decidir simular l’adjudicació de treballs ja encarregats al senyor Herrero seguint la contractació prevista per contractes menors, encara que això exigia fraccionar els treballs”. També sosté que es va actuar de tal manera per “crear una aparença de respecte als principis de publicitat i lliure concurrència” i que Herrero feia els pressupostos per aspirar als contractes seguint les indicacions de la presidenta.
Herrero va acabar cobrant, per 18 contractes, 335.000 euros, amb IVA, de la ILC. La sentència sosté que “no consta que el conjunt de treballs informàtics realitzats i facturats per Herrero tingués un cost inferior al realment satisfet per la ILC”.
El tribunal ha analitzat el fons de la qüestió després de desestimar totes les qüestions prèvies dels acusats, sobretot la de Borràs, que insistia que el material intervingut a l’ordinador d’Herrero i que es va utilitzar en contra seva havia estat manipulat i no s’havia conservat adequadament com per no garantir aquesta manipulació.
Pel que fa a la conducta de Borràs, s’assegura que “va trencar tots els principis que regeixen en matèria de contractació pública”, que l’expresidenta de la ILC n’era plenament conscient i per això, la condemna per prevaricació. Pel que fa a la falsedat, s’assegura que estava tan ben feta que els organismes de control de la Generalitat no ho van detectar i que va ser una “casualitat” el que va desencadenar la investigació sobre Laura Borràs.