Religió
Cada cop hi ha més gent que no sent la religió
Un informe detalla que avui quasi el 40% de la població de l’Estat es declara no creient
El 60% dels joves d’entre 18 i 34 anys ja no es consideren religiosos, segons les estadístiques
L’entitat laïcista considera una anomalia que el 19,2% dels alumnes de l’Estat estiguin inscrits en centres educatius concertats confessionals
Mai fins ara hi havia hagut tanta població no creient, manté la Fundació Ferrer i Guàrdia, que ho constata en el document Laïcitat en xifres 2023, elaborat amb les estadístiques dels darrers informes fets públics pel baròmetre d’opinió del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), l’Instituto Nacional de Estadística (INE), el Ministeri d’Educació i Formació Professional, el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, així com les memòries anuals de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE).
“El percentatge de persones que declaren tenir adscripcions de consciència no religiosa s’incrementa fins al 39,3%. Es tracta de la xifra més alta de la sèrie històrica”, diu aquest informe, que destaca que, entre les opcions no religioses, “els majors increments es registren en les persones indiferents/no creients, seguides de les atees i les agnòstiques”. “És una xifra històrica i que ens mostra la gran diferència amb el que passava fa vint anys, quan només una de cada deu persones es declarava no creient. Però la dada més important és la que fa referència als joves perquè com més jove és la població, menys creient es declara”, explica Hungria Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, entitat sense ànim de lucre que treballa des del 1987 “per la laïcitat, les llibertats i els drets civils”.
“Les generacions més joves cada cop són menys religioses i avui es pot dir que entre la població de 18 a 34 anys el 60 per cent ja no són religiosos. Això indica que en els propers anys, a mesura que vagin avançant aquestes generacions i en surtin de noves, hi haurà un canvi molt abrupte i creixerà encara molt més la població no creient”, manté Panadero. A aquesta tendència, se n’hi ha de sumar una altra que també recull aquest informe: només un de cada tres creients es considera practicant.
Segons el darrer monogràfic sobre els valors dels catalans del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat consultat per aquest diari, només un 9,5 dels catalans consideren molt important la religió. Un 13,9% la consideren bastant important, un 34,9% poc important i un 41,7% gens important. “La població de Catalunya, així com també la del conjunt d’Espanya, és una de les que menys importància donen a la religió (10 i 11%, respectivament) del conjunt de països desenvolupats. En aquest aspecte es troba propera a la de nacions com Dinamarca (8%), Suècia (8%), Letònia (10%) o Lituània (10%). Del conjunt de països estudiats, els que donen menys importància a la religió són el Japó (6%) i la República Txeca (6%). En canvi, les poblacions del món desenvolupat que atorguen més rellevància a la religió són els Estats Units (41%), Grècia (43%), Polònia (46%), Romania (51%) i Turquia (68%)”, diu aquest monogràfic publicat el 2021. Si del 2021 a l’actualitat ha canviat, s’haurà d’esperar a tenir noves dades.
Aquest allunyament de la pràctica religiosa que ha constatat en el seu informe la Fundació Ferrer i Guàrdia també queda reflectit en l’àmbit tributari –especifica aquesta fundació–, ja que s’ha estancat el nombre de persones que marquen la casella de l’Església en la declaració de la renda (que a Catalunya en concret i des de fa anys és una xifra molt baixa). Segons la Fundació Ferrer i Guàrdia, que cita fonts del Ministeri d’Hisenda, en l’exercici fiscal del 2019, només tres de cada deu persones de l’Estat van marcar la casella de l’Església catòlica, sigui de forma única o conjuntament amb la d’altres fins socials, i només un de cada deu contribuents va marcar únicament la casella de l’Església.
Des de l’any 2015 –diu l’informe– s’intensifica la tendència a la baixa de les persones que marquen la casella de l’Església catòlica (sigui com a única opció o conjuntament amb altres fins). Des d’aquella data fins avui la proporció de contribuents que marquen únicament la casella de l’Església catòlica ha passat del 14,2% a l’11,1%. No obstant això, el percentatge de persones que marquen totes dues opcions (Església i altres fins socials) es manté al voltant del 21,5%. I malgrat que cada cop baixa el nombre de persones que marquen la casella de l’Església, el que va recaptar aquesta institució a través de l’IRPF el 2019 va ser un rècord històric: 277 milions d’euros.
Un dels aspectes que aquest informe més remarca és el que fa referència a l’educació. Manté que l’alumnat que cursa activitats alternatives a la religió a primària i a l’ESO torna a augmentar i que actualment quatre de cada deu estudiants d’aquestes edats de tot l’Estat no fan l’assignatura de religió. En els centres privats no concertats és només un terç, mentre que en els centres privats concertats només un de cada deu alumnes no fa religió i es decanta per assignatures alternatives. Són dades del curs 2020/21, les darreres publicades pel Ministeri d’Educació. A Catalunya i al País Basc és on més alumnes cursen activitats alternatives a l’assignatura de religió, quasi el 60%.
La Fundació Ferrer i Guàrdia considera una anomalia que quasi el 20% dels alumnes de l’Estat, el 19,2%, estiguin inscrits en centres educatius concertats confessionals, la immensa majoria de religió catòlica, “una anomalia que s’ha de revertir perquè ja es va pactar que així seria als anys vuitanta quan es va fer el desplegament de la universalització de l’educació”, recorda Hungria Panadero. “El problema és com s’ha desplegat la universalització de l’educació. Hi va haver un moment que es va haver d’acceptar la concertació, però es va dir que de mica en mica les escoles concertades s’anirien fent públiques, però això no s’ha fet i ara mateix hi ha un 63% d’alumnes a l’escola pública i quasi el 40% a la concertada a tot l’Estat”, denuncia la directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, que, no obstant això, recorda que amb la davallada de la natalitat dels últims anys “ara mateix algunes escoles concertades ja no són sostenibles i han passat al sistema públic”.
Segons dades del Departament d’Educació consultades per aquest diari, des de l’aprovació del decret llei que regula el procediment d’integració, el 2019, el Departament d’Educació ha integrat 14 centres a la xarxa pública. Els darrers centres a passar a formar part del sistema públic, aquest mateix curs 2023/24, han estat l’institut escola Maria Miret, que era l’Acadèmia Cultura, de l’Hospitalet de Llobregat; l’institut Miquel Biada de Mataró; l’escola Sant Felip Neri (abans Fundació Privada Torras i Bages) de Barcelona; l’escola Joviat (antiga Fundació Joviat) de Manresa, i el col·legi Sant Josep de Sant Hilari Sacalm.
Continuant amb el tema educatiu, la Fundació Ferrer i Guàrdia posa sobre la taula que, malgrat la reducció del nombre d’alumnes que cursen religió, “augmenten els professors de religió, que, a més, no són escollits pel sistema públic d’oposicions sinó per la mateixa Església”. “S’ha passat de 25.660 docents de religió catòlica en el curs 2013/14 a haver-n’hi un total de 40.118 en el curs 2019/20”, reflecteix l’informe.
Matrimonis civils
Pel que fa als matrimonis, la Fundació Ferrer i Guàrdia ha comprovat que, arran de la pandèmia, com tantes altres coses, es van estancar. El nombre de matrimonis es va veure afectat a partir del mes de març del 2020, i se’n van registrar un 45,7% menys que el 2019. “Encara no són públiques les dades en relació amb el 2022, però l’any 2021 un 83,4% dels matrimonis van ser civils i un 16,6% van ser confessionals. Per tant, tot i que s’atura el creixement de la proporció de matrimonis civils, aquests s’estabilitzen entorn del 85%.” A Catalunya, el País Basc, les Illes Balears i les Canàries, el percentatge de matrimonis civils és el més alt: nou de cada deu. Per contra, els matrimonis religiosos resisteixen al sud i l’interior de l’Estat espanyol: a Ceuta són un 46,5%, a Castella-la Manxa un 27,8% i a Extremadura un 26,4%. Més de dos de cada deu enllaços són religiosos també a Andalusia, Castella i Lleó i Múrcia.
El que també ha crescut molt els darrers anys són els naixements fora del matrimoni. A principis del 1990 aquesta tendència només representava un de cada deu naixements, però en les darreres tres dècades el fenomen no ha parat d’augmentar i actualment el percentatge de naixements fora del matrimoni és del 47,6%, quasi la meitat.
Contents amb els dos impostos
La Fundació Ferrer i Guàrdia aplaudeix el recent acord a què ha arribat el govern espanyol amb la Conferència Episcopal Espanyola i amb el nunci vaticà, Bernardito Auza, per tal que l’Església pagui dos impostos que fins ara no pagava. Fruit d’un acord firmat fa uns dies amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, l’Església a partir d’ara pagarà l’impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO) i l’impost relatiu a les contribucions especials, que fins ara estava exempta de pagar en virtut dels acords amb la Santa Seu. “És un avenç, però nosaltres demanem més i que paguin tots els impostos”, manté Panadero.
Precisament de cara a les pròximes eleccions municipals aquesta fundació recorda que la laïcitat “és un principi fonamental en una democràcia per garantir la llibertat de consciència i la igualtat de tracte”, i torna a denunciar els acords concordataris que l’Estat i la Santa Seu van signar l’any 1979, “dels quals van derivar molts dels privilegis en els àmbits econòmics, jurídics i educatius que encara avui manté l’Església catòlica, com són l’exempció de pagar impostos, el finançament a través de l’IRPF i la potestat de nomenar els professors de religió tot i ser pagats per l’administració pública, etc.”, i demana als ajuntaments que treballin per garantir la laïcitat.
Demanen als consistoris que posin fi a l’exempció fiscal de l’Església, que recuperin els béns immatriculats indegudament pels bisbats i que regulin el finançament de patrimoni privat; és a dir, que les inversions de l’administració per conservar el patrimoni cultural públic “han de tenir un retorn per a la ciutadania i que no es quedi en mans privades”. També demanen que es fomenti la igualtat de tracte respecte a totes les opcions de consciència i que es garanteixin els enterraments civils. Exigeixen la neutralitat de les institucions públiques, que “en actes oficials no es compti amb la participació d’una confessió determinada”. “Així mateix –consideren–, les autoritats municipals no poden acudir en representació del seu càrrec a actes confessionals.” Una altra petició és que els ajuntaments vetllin per limitar els símbols religiosos a l’espai públic. “No –diuen– com passa en poblacions com Barberà del Vallès, en què a la façana de l’ajuntament hi ha la imatge d’una Verge.”