Mobilitat
La moció aprovada el febrer del 2020, encallada a Girona
La plaça Catalunya de Girona, sense fórmula
L’Ajuntament admet la dificultat de pacificar l’espai i alhora facilitar l’accés dels veïns al Barri Vell i la càrrega i descàrrega
Els comerciants del centre volen una reforma perquè sigui un passeig
Segurament la unanimitat del 10 de febrer del 2020 es mantindria avui, 14 d’abril del 2023. Tothom veu bé que la plaça Catalunya sigui de vianants o que hi hagi “restringit o tallat totalment el trànsit”, tal com es va aprovar amb el sí dels 27 regidors presents aquell dia. Però què s’ha fet des de llavors?
És cert que hi ha més terrasses i més espai per a vianants en una banda de la plaça i que al carrer Ginesta no hi ha trànsit –recorda la regidora de Mobilitat, Marta Sureda (Junts)–, però els cotxes campen amb llibertat per la plataforma sobre el riu Onyar, al centre de Girona, a totes hores. Encara no hi ha la fórmula matemàtica o la poció màgica perquè els vianants estiguin en el centre de la mobilitat diària.
Una part de l’explicació és evident. La plaça Catalunya és el principal accés al Barri Vell i un punt per on circulen els residents i els vehicles que han d’anar a carregar i descarregar gairebé cada dia. La càmera que controla el nombre de vehicles que hi accedeixen a través de la matrícula va comptar que al mes de març n’hi van passar 27.985. Al febrer, 28.214. I per on passarien si la plaça fos només per a vianants?
Al Barri Vell s’hi pot accedir, també, des de la plaça Independència, però cal tenir el comandament d’un piló per fer-ho possible i anar en direcció a la plaça Independència i el carrer Santa Clara. L’hipotètic tancament de la plaça Catalunya perquè fos un espai de vianants podria augmentar el nombre de vehicles per Santa Clara i pel pont de Pedra, cosa que no és aconsellable, afirma la regidora de Mobilitat.
Sense zona blava
Sureda admet la complexitat de materialitzar la moció de fa tres anys, just abans de l’esclat de la pandèmia de la covid. “S’ha de pensar molt, hi ha molts agents afectats i és un procés molt llarg”, diu. Al marge que hi ha hagut la pandèmia, l’exemple d’aquella moció –d’aquella “declaració d’intencions”, diu la regidora– demostra les dificultats de dur a la pràctica la teoria. “S’han fet passos. Es va treure la zona blava, amb la qual cosa ja no és possible la idea de desplaçar-te des de la porta de casa teva fins al centre [de Girona].”
La moció encallada des del 2020 la va presentar ERC, llavors a l’oposició i ara integrat a l’equip de govern com a soci de Junts. “La idea que s’ha de deixar d’anar donant voltes a la plaça per buscar un aparcament que no existeix continua vigent. Això és indubtable”, afirma el portaveu republicà, vicealcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats.
El regidor explica que s’han de fer passes per afavorir la connexió entre el Barri Vell i l’Eixample, i exposa que un concurs d’arquitectes podria aportar propostes sobre la viabilitat de restringir parcialment el trànsit rodat a la plaça. Per què no s’ha avançat des del 2020? “No hi ha hagut prou voluntat del soci de govern”, afirma Ayats, que exposa que les decisions s’haurien de prendre “de la mà dels veïns i de les veïnes”.
El regidor d’Urbanisme, Lluís Martí (Junts), veu en la plaça Catalunya un punt central on és “molt difícil” una zona de vianants. “No hem trobat la fórmula plausible. S’ha de tenir en compte que hauríem de buscar alternatives tenint en compte l’accés al Barri Vell i les línies del bus.” És cert que la plaça és alhora un nexe d’unió de l’Eixample amb les Pedreres i Torre Gironella. Els veïns cada dia han de pujar i baixar i recorren la plaça amb molta freqüència. El mateix passa amb els residents a Vista Alegre i al carrer del Carme.
La moció aprovada parlava de “remodelar la plaça perquè augmenti la zona reservada per als vianants” i que sigui “un espai de trobada per a la ciutadania”. L’associació Girona Centre Eix Comercial, que aplega uns 200 comerciants entre el Barri Vell i l’Eixample, constata la paràlisi de la transformació. La presidenta de l’associació, Mercè Ramírez de Cartagena, considera que la reforma “no s’acaba de fer”.
A la plaça, hi ha una desena de places de càrrega i descàrrega a banda i banda i espai per a vehicles de persones amb mobilitat reduïda. Hi ha dies que l’espai central es talla unes hores al trànsit. Va passar, entre altres casos, pel recent Fòrum Gastronòmic o per donacions de sang. Ho recorda Xavi Manresa, que és responsable de tres establiments de restauració a la mateixa plaça.
Els busos a Independència
Ramírez defensa que la plaça Catalunya pugui ser de vianants “com el carrer Santa Clara” –diu–, fa esment que antigament a la plaça Independència hi havia hagut autobusos i que ara ja no hi són. També admet que s’han de tenir en compte “els residents, les emergències i la zona de càrrega i descàrrega”. L’associació vol que la plaça “no sigui un entrebanc” i que faci de “passeig entre el Barri Vell i l’Eixample, que hi hagi una continuïtat”.
Per norma general, el fet que la gent camini i circuli pels carrers del centre afavoreix els comerços. Hi ha d’haver, però, la manera que la gent “hi pugui arribar”, assenyala la presidenta dels comerciants del centre de Girona. “Si traiem aparcaments i ho fem zona de vianants, hauríem de tenir també la solució, és a dir busos llançadora i facilitats perquè la gent vingui a la ciutat”, diu.