Infraestructures i serveis

Infraestructures i mobilitat

Rodalies s’encalla a Lleida

Territori colla Renfe perquè millori les freqüències a la línia de Cervera i Manresa, abans que ho assumeixi FGC el 2025, com a punta de llança per estendre el model a tot el país

Si bé admet que tècnicament ho pot fer, l’operadora s’hi nega adduint un deute de 156 milions del govern, a qui exigeix també que signi el contracte programa

Renfe lliga les Rodalies de Lleida al contracte programa, que el govern lliga al traspàs integral

Les Roda­lies de gestió cata­lana arren­ca­ran a Lleida. En això tre­ba­lla si més no des de fa anys el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori, que pre­veu que Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat (FGC) assu­meixi el ser­vei el pri­mer semes­tre del 2025, quan tindrà a punt els trens que ja ha encar­re­gat i el per­so­nal que està for­mant. Abans d’endin­sar-se en altres àmbits ter­ri­to­ri­als que veu més com­ple­xos, el govern veu el pro­jecte com una punta de llança, una avançada del model que vol aca­bar implan­tant a tot el país quan se li tras­passi el ser­vei sen­cer. “Aquest seria el banc de pro­ves”, exposa a El Punt Avui el secre­tari de Mobi­li­tat i Infra­es­truc­tu­res, Marc San­glas. I és que ara Ter­ri­tori ja té cre­a­des algu­nes línies pròpies a Tar­ra­gona i Girona, però les opera Renfe, que les con­si­dera mit­jana distància, fet que per exem­ple fa que s’hi hagi hagut de llui­tar per la gratuïtat que va fixar l’Estat el 2022. En tot cas, dos anys abans que ho agafi FGC, Renfe ja podria ini­ciar ara pro­vi­si­o­nal­ment el ser­vei pre­vist a Lleida. Però el més calent és a l’aigüera.

L’ope­ra­dora té l’estruc­tura per fer-ho i els diners per pagar-ho que li ofe­reix el govern, però fins ara s’hi ha negat en rodó, tot i les rei­te­ra­des peti­ci­ons, mol­tes per carta, que se li han fet arri­bar des del juny pas­sat, a algu­nes de les quals ha tin­gut accés aquest diari. “La res­posta fins ara és que hi tenen molt d’interès, però la cosa no avança perquè tre­uen l’excusa que els devem uns diners i que, si no sig­nem el con­tracte pro­grama, no ho faran”, es queixa San­glas. “En aquest impasse de dos anys, si l’ope­ra­dor diu que ho pot fer, doncs fem-ho i posem en l’horitzó de la gent que el sis­tema de Roda­lies Lleida fun­ci­ona i és útil”, reclama. Lamenta, però, que el ter­mini “es va escurçant” perquè la petició ini­cial era que Renfe s’hi posés el gener del 2023, i en canvi està tot enca­llat. “Si fos­sin raons tècni­ques ho entendríem, però és inad­mis­si­ble tenint en compte el con­text d’emergència climàtica en què estem”, des­taca.

El pro­jecte d’FGC

Tot i que el pro­blema de fons és la falta de finançament, que deriva en una limi­tació d’estruc­tura i per­so­nal propi, l’Esta­tut atorga com­petències a la Gene­ra­li­tat per imple­men­tar nous ser­veis de Roda­lies a les línies inter­nes del país. Per això va deci­dir començar per allà on ho veu més fac­ti­ble i, con­tra la volun­tat de Renfe, l’octu­bre del 2021 –amb Jordi Puig­neró de con­se­ller, tot i que els estu­dis pre­vis ja venien del desem­bre ante­rior, amb Damià Cal­vet– va apro­var un acord de govern que fixava que FGC assu­mi­ria el ser­vei a Ponent, on de fet des del 2016 ja opera la línia entre Lleida i la Pobla de Segur –que ha bate­jat com a RL2; RL1 fins a Bala­guer– amb l’ano­me­nat Tren dels Llacs. La idea era anar pas a pas, i d’entrada la pre­visió és reforçar la freqüència de trens al que avui és l’R12, entre Lleida i Cer­vera, que serà l’RL3 –en què es pas­sa­ria de sis a dotze al dia (un cada hora i mitja)–, i en la con­ti­nu­ació fins a Man­resa, l’RL4 –en què es pas­sa­ria de tres a cinc al dia (un cada tres hores)–. En aquest tra­jecte, així, es pagarà un llo­guer a Adif per fer ser­vir la línia en con­cepte de “solcs” o reserva de pas, el que serien slots als aero­ports.

El desem­bre del 2021, la Gene­ra­li­tat sig­nava el nou con­tracte pro­grama amb FGC per posar fil a l’agu­lla a aquest i altres ser­veis, i adju­di­cava a Stad­ler la fabri­cació de qua­tre trens i el man­te­ni­ment durant 15 anys per un import de 62,7 mili­ons. L’entrega es pre­veia el gener del 2025 per ini­ciar el ser­vei al febrer, però la crisi de com­po­nents pro­vo­cada per la guerra a Ucraïna pro­ba­ble­ment cau­sarà un retard, que en tot cas no s’espera que passi del pri­mer semes­tre. El govern, a més, anun­ci­ava tres mili­ons per ade­quar tallers al Pla de Vila­no­veta i 450.000 euros més per a un nou bai­xa­dor al polígon indus­trial del Segre, les obres del qual s’han adju­di­cat aquest març i començaran pas­sat l’estiu a fi d’estar enlles­ti­des a prin­ci­pis del 2024. Per gene­rar una estruc­tura d’inter­mo­da­li­tat al trans­port públic, la Gene­ra­li­tat es com­pro­me­tia a millo­rar també les esta­ci­ons de busos de Tàrrega i Juneda. “I tot ple­gat també per­me­tria millo­rar la con­nexió amb la línia de la Pobla; es tracta d’anar con­fi­gu­rant un sis­tema”, indica Sal­vas.

Les peti­ci­ons a Renfe

Amb tot això en dansa, i recu­pe­rada la demanda després de la covid, el govern obria un altre front el juny del 2022 per recla­mar a Renfe un seguit de millo­res en l’oferta a Cata­lu­nya, entre les quals hi ha el desen­vo­lu­pa­ment de Roda­lies Lleida “de manera pro­vi­si­o­nal men­tre no es posa en ser­vei l’oferta defi­ni­tiva”, indi­cava el lla­vors secre­tari de Ter­ri­tori, Isi­dre Gavín, en una carta al pre­si­dent de Renfe, Isaías Táboas. L’ope­ra­dora, però, no en va fer cas i va viure, a més, can­vis interns, com també n’hi hau­ria a la con­se­lle­ria arran de la marxa de Junts del govern. San­glas va repren­dre al gener la pressió, tant al Minis­teri de Trans­ports com als res­pon­sa­bles de Renfe, perquè ini­ci­es­sin el ser­vei recla­mat a Lleida, ofe­rint-los fins i tot pagar els 2 mili­ons en què l’havien valo­rat ple­gats arran de con­ver­ses tècni­ques man­tin­gu­des, diners que de fet figu­ren ja en el pres­su­post del 2023. Després de coin­ci­dir en diver­sos actes amb Mayte Cas­ti­llo, direc­tora de Roda­lies Cata­lu­nya, que li va mos­trar pre­dis­po­sició a par­lar-ne, a ella va adreçada l’última carta, el 27 de març pas­sat, en què San­glas li recla­mava una reunió per des­en­ca­llar la qüestió, “inde­pen­dent­ment d’altres nego­ci­a­ci­ons pen­dents entre Renfe i la Gene­ra­li­tat”, en al·lusió a la sig­na­tura d’un con­tracte pro­grama que el govern des­lliga del cas de Lleida i lliga en canvi al traspàs inte­gral que reclama de Roda­lies. San­glas, però, no ha obtin­gut encara res­posta.

Fonts con­sul­ta­des de Renfe han admès que dis­po­sen de “capa­ci­tat tècnica i recur­sos imme­di­ats” per donar el ser­vei a Lleida, i que això reque­reix “sim­ple­ment” un acord econòmic amb Ter­ri­tori, com a empresa pública que és, sot­mesa a la Inter­venció Gene­ral de l’Estat. “Sense tan­car el 2022, la Gene­ra­li­tat deu 156,6 mili­ons a Renfe pels ser­veis de Roda­lies, i es neces­sita un con­tracte pro­grama que solu­ci­oni aquest pro­blema”, clo­uen les matei­xes fonts. Tot just diven­dres, en un fòrum a Bar­ce­lona, la minis­tra Raquel Sánchez man­te­nia la pre­dis­po­sició a par­lar del cost i a des­en­ca­llar el pro­jecte, però abans insis­tia que “és neces­sari” sig­nar un con­tracte “que la Gene­ra­li­tat fa cinc anys que no vol sig­nar”, tot i que des del govern asse­gu­ren que va ser l’agost del 2021 quan van comu­ni­car aquesta posició. En la dècada ante­rior, asse­nya­len, havia estat Renfe qui s’hi havia negat, però ara li corre pressa perquè vol asse­gu­rar-se el ser­vei en els pro­pers anys, quan Europa el libe­ra­lit­zarà.

San­glas res­pon que el govern pot reconèixer “una part” dels 156 mili­ons, ja que el con­tracte vigent del 2010 diu que els ser­veis que s’incor­po­rin s’han de pagar a banda, però ni de bon tros la tota­li­tat. “El que ells ente­nen com uns extres, per a nosal­tres són els ser­veis bàsics que han de donar i que ara no ofe­rei­xen; ens enco­lo­men com a millo­res coses que no ho són”, afirma, men­tre recorda que el traspàs de Roda­lies sig­nat el 2009 pre­veia, a més, que l’Estat apor­ta­ria 300 mili­ons l’any a la Gene­ra­li­tat per cobrir-ho, però tan­ma­teix els paga direc­ta­ment a Renfe. En aquest sen­tit, denun­cia que l’ope­ra­dora vul­gui cobrar també a la Gene­ra­li­tat per alguns ser­veis quan ja ho ha fet de l’Estat. El secre­tari, en tot cas, demana des­lli­gar una cosa de l’altra, i lamenta que si no es des­en­ca­lla el ser­vei a Lleida és només per falta de volun­tat. La Gene­ra­li­tat, de fet, vol par­lar del deute i el con­tracte pro­grama en les con­ver­ses per al traspàs inte­gral de Roda­lies, con­ver­ses que estan blo­que­ja­des ara mateix, ja que la con­se­llera de la Pre­sidència, Laura Vilagrà, va dema­nar per carta fa unes set­ma­nes una taula política per tro­bar el des­llo­ri­ga­dor però el govern espa­nyol ho va rebut­jar adduint que es pot trac­tar dins de la comissió bila­te­ral ja exis­tent.

Més línies en el futur

L’acord pres­su­pos­tari del 2023 entre el govern i els comuns pre­veu que a par­tir del 2025 es des­ple­guin encara dues línies més a Roda­lies Lleida: una fins a Mont­blanc, on podria con­nec­tar amb Roda­lies de Tar­ra­gona (pro­jec­tes que San­glas admet que encara estan verds) i una altra fins a Monsó, a Aragó, una línia per on ara ope­ren tot just dos trens al dia. Aquí sí que ja s’han fet pas­sos, ja que el govern català i l’ara­gonès van tra­me­tre con­jun­ta­ment al març una carta al Minis­teri de Trans­ports per dema­nar que redacti un pro­jecte cons­truc­tiu per reo­brir l’antiga estació d’Alma­ce­lles, el segon nucli més gran del Segrià, com a pas previ per poten­ciar la línia. Ter­ri­tori, de fet, ja havia dema­nat al juliol també per carta al minis­teri, que ja té pre­vis­tes millo­res als encla­va­ments des d’Alma­ce­lles, que hi adeqüés almenys les anda­nes i l’acces­si­bi­li­tat, per habi­li­tar en una segona fase un edi­fici per a viat­gers. El govern arran­jarà, a més, l’estació de busos del poble per afa­vo­rir la inter­mo­da­li­tat.

LA XIFRA

2
milions d’euros
reserva enguany el pressupost de la Generalitat per tal que Renfe implanti Rodalies a Lleida.

El dia 5, acte reivindicatiu a Lleida

Divendres, 5 de maig, hi ha convocada una nova reunió de la Comissió de Seguiment del Pla de Rodalies de Lleida, una taula amb actors institucionals i socioeconòmics de Ponent creada a instàncies de la Diputació. La cita, a què assistirà el conseller Juli Fernàndez, vol esdevenir un acte més per expressar el malestar amb el retard i pressionar l’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.