Comerç
Sexe, drogues i espardenyes, nous negocis a Ciutat Vella
Un ‘sex-shop’ i un museu eròtic davant de la Boqueria substitueixen el comerç tradicional a la Rambla de Barcelona
Barcelona Centre denuncia que en poc temps han obert “una vintena” d’establiments dedicats a la venda de derivats del cànnabis
Al cèntric districte s’estan pagant lloguers que van dels 8.000 als 25.000 euros al mes, cosa que fa impossible que ho paguin els botiguers de tota la vida, que han de tancar o marxar del barri
Ja abans d’entrar a la Rambla pel carrer Ferran, topem amb la primera sorpresa: l’antiga farmàcia La Estrella, una de les més antigues i boniques de Barcelona, oberta el 1840 –la primera que va vendre homeopatia i que formava part de la ruta del modernisme del Gòtic–, s’ha convertit en una smoking shop, una botiga de CBD, un derivat de venda legal del cànnabis. La farmàcia es va mantenir fins al 2021, quan els llogaters van decidir traslladar el negoci a un altre carrer perquè no podien assumir el cost del lloguer que els proposaven els propietaris un cop acabat el contracte. Es van traslladar al carrer dels Banys Nous. Des de llavors, el local estava buit, fins que aquesta Setmana Santa ha reobert amb aquesta oferta de productes al voltant de la marihuana que ara mateix proliferen al barri Gòtic i a tot Ciutat Vella. Els propietaris i els llogaters nous han respectat la decoració de l’antiga farmàcia, que està protegida per l’Ajuntament de Barcelona i, per tant, no es pot alterar sigui quin sigui el tipus de negoci que s’hi ubiqui. S’hi han conservat, per tant, els elements modernistes de fusta de la façana, la ceràmica vidriada de l’interior i el mosaic hidràulic.
L’associació de comerciants Barna Centre denuncia que hi ha més de vint botigues de CBD a Ciutat Vella –com la famosa The Cannabis Shop, a tocar del carrer de la Boqueria, on tenen piruletes, llaminadures, pastissos i cremes tòpiques fetes a base de cànnabis–, però és que, a més a més, els productes relacionats amb el consum de marihuana tenen un espai reservat en gairebé totes les botigues de records de la Rambla. Només cal entrar en un d’aquests establiments per trobar samarretes, capses, grinders (trituradors de marihuana), bongs (pipes per fumar marihuana), cendrers i altres utensilis: tot el que fa falta per fumar marihuana, menys la substància amb el principi actiu psicotròpic –en teoria, està prohibit vendre-la a les botigues CBD i no diguem a les de records–. Per tant, Barcelona s’està convertint, denuncien els veïns, en un destí per a tot un públic, sobretot turistes joves italians i francesos, a qui atrau el món que envolta el consum de cànnabis.
Una desena de ‘sex-shops’
D’altra banda, a la Rambla, davant de la Boqueria, hi ha un sex-shop i, tres portes més enllà, un museu eròtic. Als carrers Banys Nous i Jaume I hi ha dos sex-shops més, i un altre al carrer d’Escudellers. N’hi ha uns deu al barri Gòtic, on, de fa temps, també proliferen les botigues de preservatius de colors i de gustos diferents. “Han obert un supermercat a la plaça de Sant Jaume que, a l’aparador, brut i amb pintades, gens a l’altura del lloc on s’ubica, hi exhibeix productes de neteja, desodorants, lubricants i gels sexuals”, denuncien els veïns, molestos no tant pel producte que s’hi ven sinó per la imatge de deixadesa de l’establiment en una de les places més importants de la ciutat. Molts barcelonins lamenten la imatge que està quedant del centre de Barcelona amb aquestes botigues, establiments monocultiu que atrauen els turistes i poc més.
Les botigues d’espardenyes són una altra polèmica al centre de Barcelona, ja que s’han estès com una taca d’oli. La majoria són de nova instal·lació i han aprofitat la bona feina i la tradició de La Manual Alpargatera, al carrer Avinyó, una botiga històrica, per fer veure que venen el mateix producte. A excepció de les espardenyeries de Toni Pons, un altre creador artesà que té diverses botigues a Barcelona, sobretot al nucli antic, la resta, que han sorgit com bolets, són pura imitació, malgrat que alguns botiguers enganyin i diguin que els seus productes són fets a mà.
Monocultiu
“És terrible la situació. Primer va ser la proliferació de botigues de records, ungles, ulleres de sol i carcasses de mòbils i ara han sortit botigues d’espardenyes i torrons a cada cantonada, i aquestes botigues de CBD, que no tenen res a veure amb el comerç propi de la ciutat i que, a més, atrauen un tipus de client i de turista molt particular que alhora fa fugir el client local”, denuncia Isabel Rodríguez, gerent de l’associació comercial Barna Centre, que, no obstant això, manté que, tot i l’abús, els veïns i el comerç local prefereixen les botigues d’espardenyes i de torrons que les de venda de productes al voltant de la marihuana i els sex-shops.
Aquesta entitat es pregunta què està passant en un espai “que al seu dia tenia una diversitat d’establiments comercials i hi havia fins a 120 especialitats (hi havia de tot i per a tota la família), i ara les botigues només són de cinc o sis especialitats (només per a turistes)”, i denuncia: “S’ha passat d’un model de petites empreses familiars amb un comerç diversificat a aquestes noves botigues, que són un model comercial molt extractiu. És un model que no espera que ningú s’estigui més de deu minuts per la zona i que repeteix negocis, un rere un altre, tots iguals. En el fons, expulsa el comerç d’aquí i els visitants locals.”
Un dels problemes principals que expliquen aquesta situació és el preu del lloguer. La gerent de Barna Centre assegura que, ara mateix, els locals a Ciutat Vella es lloguen per un import que va dels 8.000 als 25.000 euros al mes, i es pregunta: “Qui els pot llogar, aquests locals?” Barna Centre ja va fer una piulada per Setmana Santa, quan tot just obria la botiga de cànnabis a l’antic local de la farmàcia La Estrella, preguntant-se si “l’especulació immobiliària, la pèrdua de serveis i la diversificació comercial” són “un problema de ciutat o només afecta el centre” de Barcelona. També denuncia un tema de llicències i que moltes botigues de cànnabis obren la botiga amb una llicència de floristeria, d’objectes de regal o bé d’objectes per a fumadors. Això ja passava abans de la pandèmia però després s’ha agreujat, manté Barna Centre. “Totes les persianes que es van abaixar durant la pandèmia s’han tornat a aixecar amb negocis d’aquest tipus”, diu Rodríguez.
Sense valor afegit
Pròsper Puig, president de Barcelona Comerç, assegura que “s’estan muntant botigues sense valor afegit” allà on hi havia botigues de tota la vida que donaven caràcter al barri i que eren útils per a la ciutadania, i recorda que, encara que un negoci estigui en un local de lloguer i que es vulgui pagar el lloguer, “n’hi ha que són impagables”. “Tu pots tenir un negoci que funcioni molt bé, però si tens un lloguer adequat. Si et multipliquen el lloguer per deu, el negoci no pot subsistir de cap manera. Aquest és el problema”, diu Puig, que, no obstant això, denuncia que “no se sap qui són però hi ha gent disposada a pagar autèntiques milionades per un metre quadrat a Ciutat Vella”.
Entre els negocis que han estat a punt de tancar per culpa de l’augment del preu del lloguer dels locals, hi ha La Colmena, la famosa pastisseria que des del 1849 està situada a la plaça de l’Àngel.
Un altre cas d’una botiga històrica que va estar a punt de desaparèixer per culpa del preu del lloguer és El Ingenio, botiga i taller artesanal de producció de figures de cartó pedra i de productes de diversió, joc, màgia i espectacle, que havia estat fundada el 1838. El 2021 l’Ajuntament de Barcelona va acabar de comprar el local per tal que l’establiment no desaparegués.
I entre les botigues que han hagut de canviar d’ubicació i tancar les seus històriques per culpa del lloguer, hi ha, entre moltes altres, la merceria Santa Anna, que era al Portal de l’Àngel; La Casa del Bacallà, que era al carrer Comtal; la famosa Casa Werner, de música, que era al carrer Fontanella, i Can Boadas, de fotografia, que també era al carrer Comtal, i el Taller de la Sombrerería Mil.
Cal més inspecció
Pròsper Puig assegura que, ara que estem en campanya electoral, els comerciants de Barcelona han demanat a tots els alcaldables “que facin inspecció”. “Demanem inspecció, perquè no pot ser que botigues que pràcticament sempre estan buides [es refereix a moltes d’aquestes noves botigues de cànnabis o de records...] puguin pagar aquest dineral de lloguer. Hauríem de saber quina activitat real s’hi fa, allà dins.”
“Els botiguers de tota la vida i la gent normal no poden pagar aquests preus de lloguer i, a més, pagar impostos, pagar els subministraments, pagar el personal... És impossible vendre tant”, assenyala Isabel Rodríguez, que denuncia una qüestió especulativa amb els locals.
“Un altre tema que fa mal al comerç tradicional al marge del preu dels lloguers –hi afegeix la gerent de Barna Centre– és que aquest entorn que van creant aquestes botigues monocultiu foragita el comprador local. Quin veí de Barcelona vindrà a comprar aquí, a passejar-s’hi amb els fills, si al final la majoria de botigues només són per a turistes?”
Al Gòtic i a tot Ciutat Vella està proliferant un tipus de comerç –i molts restaurants a l’estil de Paellador només per a turistes despistats, precisament en una de les ciutats que tenen més restaurants amb estrelles Michelin del món– que, a la llarga, fins i tot foragitarà els turistes, que se sentiran enganyats, ja que pensaran que se’ls ha donat gat per llebre quan només trobin botigues de cànnabis o de samarretes de Pablo Escobar i imants per a la nevera. “Això és una dinàmica i cal que les autoritats ajudin a revertir-la perquè ens hi juguem el futur de tots”, demana Barna Centre.