Sant Pau reconstrueix la caixa toràcica amb pròtesis que s’adapten als moviments de la respiració

L’Hospital de Sant Pau ha reconstruït per primera vegada a Catalunya la paret de la caixa toràcica amb pròtesis fetes a mida i fabricades amb titani. Aquestes pròtesis tenen l’avantatge que són dinàmiques i que s’adapten als moviments de la respiració igual que les articulacions originals. Fins ara l’hospital ha intervingut tres pacients amb osteosarcomes -un tipus de càncer a l’os- i té programada una quarta operació. Segons recull una informació de l’ACN, un equip de professionals multidisciplinari encapçalat pels serveis de Cirurgia Toràcica i Cirurgia Plàstica és darrere d’aquestes operacions, que han durat unes 12 hores i que han permès la resecció dels osteosarcomes. Els pacients es troben recuperats i la seva qualitat de vida ha millorat de forma significativa.

Aquestes pròtesis són l’única opció quirúrgica possible en aquests casos, amb una alta complexitat i un elevat risc de complicacions i morbimortalitat. Les pròtesis personalitzades permeten la reconstrucció de diferents parts de la caixa toràcica.

El doctor Juan Carlos Trujillo, cap clínic del Servei de Cirurgia Toràcica de Sant Pau, explica que una de les limitacions és “la reconstrucció de la paret toràcica anterior pel seu paper directe en el moviment natural de la respiració”. El doctor Trujillo destaca que aquestes pròtesis signifiquen un “avanç”, ja que “redueixen el risc de complicacions i permeten millorar de forma important la qualitat de vida del pacient”.

La primera intervenció va ser en un home de 76 anys que presentava un sarcoma laterocervical esquerre que afectava ambdues clavícules i la part més alta de l’estèrnum a conseqüència d’un tractament de radioteràpia anterior, fet fa quasi 30 anys.

La segona operació es va fer a una dona de 61 anys amb un sarcoma de mama, a qui s’ha fet l’exèresi parcial de tres costelles de la part anterior i la reconstrucció.

I, per últim, la tercera intervenció ha estat a una dona de 36 anys amb sarcoma a qui s’han extret dues costelles i part de l’estèrnum. L’hospital ja ha programat una quarta intervenció.

En tots els casos, el primer pas va ser una tomografia computeritzada (TC) d’alta resolució del tòrax del pacient, que es va enviar al Departament d’Enginyeria Biomèdica de l’Institut Tecnològic Canari, encarregat del disseny i fabricació. A partir d’aquestes dades, els enginyers reconstrueixen la zona en 3D i dissenyen un model de pròtesi a mida.

Després, arriba la fase del quirófan. L’equip de Cirurgia Toràcica extirpa la zona afectada pel sarcoma a més d’una àrea de seguretat i després es col·loca la pròtesi, que arriba fragmentada i s’’ha d’articular a la mateixa sala d’operacions. Finalment, l’equip de Cirurgia Plàstica realitza la reconstrucció i cobertura de les estructures exposades.

El doctor Manuel Fernández, metge adjunt del Servei de Cirurgia Plàstica, assenyala que l’actuació coordinada permet que pacients que no eren candidats a cirurgia i eren derivats a cures pal·liatives ara tinguin “possibilitats de resecció tumoral i reconstrucció”. El paper de l’equip de Cirurgia Plàstica en aquestes intervencions consisteix a garantir la cobertura d’estructures profundes vitals que queden exposades després de la resecció oncològica i recuperar les funcions normals de les zones afectades mitjançant reconstruccions musculars perquè el pacient tingui una major expectativa de vida i també una major qualitat de vida.

El doctor Trujillo assenyala que el problema que tenen els cirurgians toràcics és a l’hora de reconstruir aquelles parts que tenen molt a veure amb la respiració del pacient i destaca que aquest tipus de pròtesi “obren un nou escenari en permetre la mobilitat del tòrax i reduir la possibilitat que la pròtesi es trenqui”.